VALÈNCIA, 4 May. (EUROPA PRESS) -
Compromís ha denunciat que el Consell ha renovat fins al 2031 els concerts educatius de set col·legis vinculats a l'Opus Dei que, encara que "intenten justificar artificialment" que no segreguen per sexe, en la pràctica continuen separant l'alumnat entre xiquets i xiquetes. La coalició exigix que es revoquen els concerts, als quals, segons recalquen, l'administració destina 72,6 milions d'euros, o, del contarrio, acudiran als tribunals perquè es tracta d'"una il·legalitat".
Així ho han exposat en roda de premsa el síndic de la coalició en Les Corts, Joan Baldoví, i el portaveu d'Educació, el diputat Gerard Fullana, els qui han denunciat la "mala praxi" en la política educativa del govern valencià.
Han exposat que les dades exigides per Compromís via parlamentària, i oferides per la pròpia Conselleria d'Educació, reflectixen que els set centres sumen actualment 4.347 alumnes i alumnes, dels quals 3.951 continuen escolaritzats en dinàmiques de segregació per sexe, el que suposa el 91% de l'alumnat total.
"El seu modus operandi consistix a mantindre formalment una matrícula mixta per a aparentar que complixen la llei, però després pressionen famílies del sexe que no volen admetre perquè canvien de centre. En alguns casos figura que hi ha matriculat únicament a un xiquet o una xiqueta en les etapes d'entrada per a intentar justificar artificialment que no segreguen", expliquen.
El síndic de la coalició ha denunciat que els dos últims presidents de la Generalitat per part del PP, Carlos Mazón i Juanfran Pérez Llorca, han "mantingut i renovat" els concerts educatius als set col·legis vinculats a l'Opus Dei. "Parlem de 72 milions d'euros en sis anys a col·legis que estan separant xiquets i xiquetes", ha sostingut. Davant d'esta situació, ha garantit que en Compromís no es quedarà "de braços plegats".
Per a Baldoví, "esta il·legalitat té noms i cognoms", que són els de l'actual consellera d'Educació, Carmen Ortí, qui el passat any va renovar els concerts fins al 2031 com a subdirectora de planificació educativa. "És jutge i part", ha denunciat.
Però també ha assenyalat l'"inefable conseller de les gambes" José Antonio Rovira, qui ara és titular d'Hisenda: "Diu que no hi ha diners per a l'educació pública, per al professorat, però si que diu que ho hi ha per a estos centres concertats que incomplixen la llei". A més, ha carregat també contra l'expresident Carlos Mazón i l'actual cap del Consell, Juanfran Pérez Llorca. "Tots ells són còmplices d'esta trama", ha censurat.
Per la seua banda, el diputat Gerard Fullana, qui ha posat en valor que esta nova denúncia de Compromís "dona sentit a la labor de fiscalització dels partits polítics", ha retret al Consell que diga que no té diners per a negociar amb la comunitat educativa mentre "aprova 72 milions per a escoles que creuen en l'educació de manera separada". Al seu parer, esta situació té un rerefons "enorme" que revela els valors del Govern valencià.
Fullana ha detallat que aquesta investigació es va iniciar el passat estiu arran d'una denúncia d'uns familiars que van ser "pressionats" per uns dels centres perquè el seu fill ho abandonara "per qüestió de gènere".
Davant d'esta situació, la coalició ha sol·licitat a la Conselleria d'Educació una sèrie de documentació i disposa d'un informe jurídic que mostra "il·legalitats evidents" en esta matèria.
En concret, el diputat ha precisat que es tracta de sis centres de la Fundació Fomento i d'un altre més, que sumen un total de 4.347 alumnes matriculats. Els centre són Torrenova i Miralvent a les comarques de Castelló; Vedat, Vilavella i Guadalaviar a les comarques de València; i Aitana i Altozano a les d'Alacant. El 91% dels seus alumnes estan segregats, segons Compromís: "No van a classe tal com diu la llei".
Davant d'esta situació, Compromís ha presentat un requeriment prejudicial per a restituir la legalitat i els diners públics i que s'aplique "el que diu la llei", en la línia de la "bona fe": "El primer que fem és demanar que es restituïsca abans d'acudir a qualsevol tribunal".
"IGUALTAT D'OPORTUNITATS"
Per la seua banda, la consellera d'Educació, Carmen Ortí, ha replicat que la llei estatal el que arreplega és que no s'ha de segregar l'alumnat "per motiu de sexe" i ha defensat que a la Comunitat Valenciana existeix un procés d'admissió que assegura "la igualtat d'oportunitats per a totes aquelles famílies que sol·liciten plaça escolar per als seus fills en els centres educatius".
En este cas, ha sostingut que està "assegurada i garantida esta resposta" perquè les famílies que han sol·licitat ser escolaritzades en estos centres "siguen del sexe que siguen, sempre que hagen obtingut la puntuació corresponent, perquè és un procediment de concurrència, estan escolaritzades en estos centres". "El procés d'admissió és telemàtic on no es pot rebutjar cap tipus de sol·licitud", ha apuntat.
Per açò, ha indicat que les famílies que han sol·licitat la matrícula en estos centres, "si han complit totes les puntuacions que corresponen, tenen plaça en aquest centres". "Queda totalment garantit el dret de les famílies de poder fer-ho", ha resolt.