Compromís presenta un recurs contenciós-administratiu al TSJCV contra el "segregador" districte únic educatiu

   ALACANT, 2 May. (EUROPA PRESS) -

   Compromís ha preparat un recurs contenciós-administratiu que presentar al Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) contra el decret d'admissió escolar de la Generalitat, que ha qualificat d'"illegal i segregador".

   Així ho ha anunciat aquest dijous el síndic de Compromís a Les Corts, Joan Baldoví, en una roda de premsa a Alacant en la qual ha estat acompanyat pel portaveu de la coalició a la Diputació d'Alacant, Ximo Perles, el portaveu d'Educació a Les Corts, Gerard Fullana, i les regidores d'Alacant i d'Elx, Sara Llobell i Esther Díez, respectivament, segons ha indicat la formació en un comunicat.

   "El nou decret és illegal i segregador. Tenim raons de pes per a acompanyar a la comunitat educativa valenciana i lluitar per a derogar una normativa que promou escoles i alumnes de primera i de segona, com si l'educació fóra una competició", ha asseverat Baldoví.

   Així mateix, ha acusat a la Generalitat de "no escoltar" a la comunitat educativa i de promoure "una normativa que mercantiliza l'educació i que denigra la xarxa de l'ensenyament públic en pro del negoci de la concertada", per la qual cosa ha avanat que Compromís no es manté "de braos creuats".

   "Recorrem a els tribunals per a paralitzar una actuació que té massa de convenincia ideolgica prpia de l'extrema dreta i res per a assegurar una xarxa de centres educatius on tots tinguen els recursos que faa falta per a assegurar una qualitat educativa ptima i una bona atenció personalitzada a l'alumnat", ha sostingut.

   Per la seua banda, el diputat provincial Ximo Perles ha assenyalat que inicien el procés en els tribunals després de "corroborar que el Govern de Mazón no ha volgut escoltar ni a professorat ni a famílies". "El recurs est basat en arguments que demostren que aquesta nova normativa promou la desigualtat i fa que els centres trien famílies i no a l'inrevés", ha censurat.

   Igualment, ha considerat que és illegal perqu "contradiu l'article 84 de la Lomloe; atorga un punt discrecional perqu els centres concertats puguen seleccionar l'alumnat que vulguen; fomenta el districte únic segregador perqu no hi haja diversitat d'alumnat en les aules; i relaxa la prohibició que els centres concertats cobren a les famílies quotes illegals".

"OPACITAT" DE LA CONSELLERIA

   En relació al cobrament de quotes per part dels centres concertats a les famílies, el diputat Gerard Fullana ha sostingut que els centres concertats "han de garantir la gratutat universal de l'ensenyament, com qualsevol centre públic". "La Conselleria ara permet que els centres concertats puguen exigir aportacions de les famílies en concepte de matrícula o reserva de plaa i exigir també que les famílies paguen per material i equipament escolar. Aix és molt greu", ha alertat.

   "El PP ha imposat uns canvis amb els quals estan diametralment en desacord la Confederació Gonzalo Anaya, que és la principal plataforma que aglutina les famílies; els principals sindicats de l'ensenyament; i el Consell Escolar Valenci, on una mplia majoria de representants es van mostrar en contra i van rebre com a resposta el seu cessament per part del conseller d'Educació, amb el nomenament de nous membres en aquest mxim rgan consultiu i de participació social en la programació general de l'ensenyament", ha acusat.

   Igualment, Fullana ha denunciat que la Conselleria d'Educació "treballa en la més absoluta opacitat i amb temps que estan alterant el funcionament normalitzat de gestions tan importants que han de fer milers de famílies, com és matricular als fills i filles en les escoles".

    "No sabem absolutament res de la planificació d'unitats educatives per al curs que ve, que s'ha fet sempre al mar. Temem que aquest opacitat porte relacionada l'eliminació d'unitats en la xarxa educativa pública i aix té com a conseqüncia més alumnes per classe i la retallada de professorat per al curs que ve. D'altra banda, a Mazón i al seu conseller d'Educació els importa ben poc el caos que es genera en els centres educatius i les incerteses de les famílies i passen la tramitació de l'admissió al mes de juny, sense ser conscients del que aix suposa ni per als centres educatius ni per a les famílies, quan el procés s'ha d'iniciar entre abril i maig", ha criticat.

   D'altra banda, els representants de Compromís han censurat el "model mercantilista de l'educació" que al seu judici fomenta el nou decret. "L'administració ha de garantir que tots els centres educatius sostinguts amb fons públics garantisquen una ptima qualitat educativa. En aquest model, la Conselleria deixa de garantir l'excellncia de tots els centres i de dotar-los dels recursos necessaris perqu així siga. Fomenta la competitivitat i una sort de rnquings innecessaris entre escoles", han advertit.

"CRONIFICACIÓ DE GUETOS"

   Per la seua banda, les regidores de Compromís als ajuntaments d'Alacant i Elx Sara Llobell i Esther Díez han subratllat que el districte únic "promou la cronificació de guetos i que es creuen barriades i no barris, en ciutats com Alacant i Elx".

   En concret, Díez ha assenyalat que l'actual secretari autonmic d'Educació, Daniel McEvoy, va impulsar el districte únic sent regidor de l'rea a Elx, "on es van generar centres de primera i de segona, amb centres saturats per l'alta demanda i centres desocupats que coincidien en moltes ocasions amb collegis de barris vulnerables".

   Per la seua banda, Llobell ha indicat que la ciutat d'Alacant és "molt desigual" quant a barris i ha defensat que l'educació pública "ha de garantir l'accés a una educació igualitria". "Demanem al Consell retirar aquest decret, l'eliminació del com ja va demanar la comunitat educativa fa deu anys. Est afavorint-se un model de negoci, no la llibertat de ningú", ha asseverat.

   "Amb aquest decret d'admissió, la Conselleria est fomentant la matriculació en la xarxa de centres concertats, quan aquesta xarxa hauria de ser un servei subsidiari de l'escola pública. Est marginant la xarxa de centres educatius públics, que suposen més del 70% del sistema educatiu valenci. En conseqüncia, aquesta normativa marca un pas real cap a les retallades de recursos i personal en l'escola pública valenciana", ha resolt Llobell.