La Comunitat Valenciana perd prop de 3.000 xicotets comerços en un any

   VALNCIA, 1 Feb. (EUROPA PRESS) -

   La Comunitat Valenciana va tancar 2023 amb 2.951 xicotets comeros menys (plantilles inferiors a deu treballadors), mentre que 1.500 autnoms del sector es van donar de baixa en la seua activitat, en un moment en el qual li la rendibilitat de les empreses est caent i en el qual la inflació est afectant-los més que a la resta de l'economia.

   Així ho ha posat de manifest aquest dijous el president de la Confederació d'Empresaris del comer, servicis i autnoms de la Comunitat Valenciana (Confecomer CV), Rafael Torres, que ha oferit una roda de premsa en la qual ha abordat la situació del sector i com li afectaran mesures com la pujada del Salari Mínim Interprofessional (SMI) o la reducció de la jornada laboral.

   Torres ha exposat que el comer és la segona activitat que més aporta al PIB de la Comunitat Valenciana. Hi ha 57.000 locals comercials a la Comunitat Valenciana, dels quals el 96 per cent compta amb menys de deu treballadors i el 50% són d'un sol treballador.

   Dels 2.951 xicotets comeros que es van perdre el 2023, prop del 80% no tenien treballadors. A pesar que 1.500 autnoms van cessar la seua activitat, s'han creat 3.000 llocs de treball en el sector. Així mateix, el 16% dels comeros que van tancar eren online, prop de 500 empreses, un subsector amb "més mortandad" que la resta. La patronal del comer ha assenyalat que el 2023 van tancar un 5% d'establiments comercials i un 9% d'empreses.

    "El format xicotet, més feble, és el que més est patint", encara que les xifres es vegen compensades pel creixement de grans empreses, ha explicat Torres.

"ATURADA" EN EL CONSUM I AUGMENT DE COSTOS

   Confecomer ha advertit d'una "aturada" en el consum dels últims anys i una "ralentització del creixement de les vendes", a pesar que les xifres de l'INE reflecteixen una millor situació el 2023, amb un creixement del 8,5% del consum, ha destacat Torres, abans de posar en valor que les xifres se situen per damunt de la mitjana nacional.

   Les empreses que millor comportament registren són les cadenes (marques), tant grans com a xicotetes, que van créixer un 8%. Per contra, el menor creixement del consum es registra en grans superfícies (3,8%) i comeros de proximitat (4%).

   Rafael Torres ha assenyalat que, a causa de la inflació, encara que augmenten les xifres de facturació "no s'est venent més". "La rendibilitat de les empreses, sobretot formats xiquets, est caent sensiblement perqu els costos estan pujant mes que les vendes", ha apuntat. Amb aix, s'han redut els marges empresarials i "aix t'impedeix tindre capacitat per a competir contra altres formats". En concret, en els dos últims anys els costos salarials s'han incrementat un 17,5% i els energtics en un 27,6%.

   El president de Confecomer ha indicat que el consum global s'est "mantenint", encara que no així el consum mitj de les famílies, per tem els efectes que puga comportar una ralentització de la creació d'ocupació. El sector també est pendent de l'evolució dels tipus d'interés. En general, Torres ha assenyalat que el comer viu un "escenari que est estable per agafat un poc amb agulles".

   "La inestabilitat política no convida tampoc a la inversió. Si hi haguera un govern amb més previsibilidad crec que les coses podrien anar millor, capacitat empresarial hi ha", ha afegit.

   Així mateix, les rebaixes no van complir amb les expectatives del sector. Segons les enquestes internes de la patronal, un 42% dels empresaris del sector creu que la campanya va ser pitjor que l'any passat, el 40% les va veure iguals i solament van ser millors per a un 14%.

   Sobre les previsions per al primer trimestre del 2024, el 52% dels comerciants pensa que ser igual que l'any passat, el 25% espera que millore i l'altre 25% creu que empitjorar la situació.

REDUCCIÓ DE LA JORNADA LABORAL

   Respecte a la reducció de la jornada laboral que projecta l'Executiu central, el 82% del sector la considera inadequada i un 75% dels comeros creu que es veur afectat, segons una enquesta interna de Confecomer.

   El 55% dels comeros valencians afirma que es treballaran més hores, perqu "l'immensa majoria" de les empreses són d'un o dos treballadors, i solament un 4% es planteja contractar a més treballadors. Un de cada tres (28%) estudia reduir el seu horari.

   Segons Torres, els autnoms treballaran més hores per a compensar la reducció dels seus empleats perqu si retallen els seus horaris d'obertura "perden capacitat de competir" contra grans formats que poden permetre's contractar més personal.

   Per als xicotets comeros, "contractar una persona és incórrer en uns gastos que ja no són assumibles" i no hi ha treballadors qualificats i professionals que accepten treballar dos hores i mitjana. Així, ha assenyalat que els autnoms treballaran més i que s'aconseguir "just ho contrarie" a l'objectiu inicial de la mesura.

   Per aix, Confecomer ha reclamat que, a través del dileg social, s'acorde major flexibilitat per a aquesta mesura i que la reducció d'hores siga de cmput anual i no setmanal, de manera que el comer puga distribuir-les en funció dels seus moments de més activitat. La patronal ha detallat que la mitjana d'hores anuals recollides del sector és de 1.728 hores, per davall de les 37,5 hores setmanals.

   Quant al SMI, hi ha menys oposició que a la reducció de jornada laboral, per el 75% dels comerciants pensa que els afectar negativament, ja que suposar un major increment de costos, també en els seus contractes amb provedors. "Els comeros no ha pogut repercutir costos, per aix redum marges, costa ser competitius contra altres format. Ens pot portar, no a generar un efecte inflacionari, per a ser encara menys rendibles", ha lamentat.

   En opinió de Torres, les mesures plantejades pel Govern central "precisament van a fer més dany a l'eslavó més feble de la cadena i aix no és el que persegueix el Govern". "És fonamental que es deixe en mans del dileg social i no s'impose", ha subratllat Així, Confecomer ha demanat que no es "tinga pressa" a aprovar la reducció de jornada laboral. També ha apostat per una racionalització d'horaris, com la d'altres pasos europeus.

   Sobre la crisi del mar Roig, Torres ha explicat que a llarg termini pot haver-hi algun retard, per que el comer acumula estoc i no s'est veient afectat "encara d'una manera rellevant ni molt menys".