La dana ha destruït almenys el 20% d'actius públics i privats en municipis inundats, 17.000 milions segons Ivie

   VALÈNCIA, 17 Ene. (EUROPA PRESS) -

   Les inundacions provocades per la dana del passat 29 d'octubre a la província de Valencia poden haver destruït almenys el 20 per cent d'actius públics i privats dels municipis inundats, d'un total de 85.900 milions d'euros, la qual cosa suposaria que la magnitud de les pèrdues superaria els 17.000 milions d'euros, segons un estudi de l'Institut Valencià d'Estudis Econòmics (Ivie).

   Així ho han detallat este divendres en roda de premsa el director i director adjunt de l'Ivie, Francisco Pérez i Joaquín Maudos, respectivament, els qui han presentat l'informe 'Alcance económico de la dana del 29 de octubre en la provincia de Valencia', realitzat per diversos investigadors i economistes de l'Institut.

   Pérez ha explicat que, entre les principals evidències de la investigació, es revela que l'impacte destructiu inicial "és major sobre actius privats i públics (habitatges, edificacions i instal·lacions comercials, industrials i agrícoles, maquinària, equipament i infraestructures de tot tipus) que sobre els fluxos (renda)", encara que ha precisat que "la capacitat de generar valor afegit es va a veure afectada" mentre no es reposen els actius.

   Quant al valor d'estoc cabdal en els 89 municipis afectats --exceptuant la ciutat de València, on es van veure afectades pedanies del sud--, segons les últimes dades disponibles del 2021, s'estima en 85.900 milions d'euros (que suposa el 35% de la província de Valencia), dels quals és "fonamental" conèixer què percentatge s'ha destruït.

    D'acord amb les estimacions de Càmera València i AVA-Asaja, els danys en els actius de les empreses superarien els 13.000 milions d'euros. En afegir els percentatges de danys en l'estoc d'habitatges --les situades en plantes baixes-- i sumant la "important" destrucció d'infraestructures, que el Ministeri de Transports i la Generalitat estimen en uns 2.900 milions d'euros, poden haver-se perdut en conjunt, almenys, el 20% dels actius totals.

    D'esta forma, Pérez ha assenyalat que consideren que "les pèrdues d'actius no seran menors de 17.000 milions euros", encara que no pot donar en estos moments una xifra "més precisa". Estes pèrdues suposarien una xifra "molt superior" a les benvolgudes en termes de reducció del PIB del 2024, ja que el càlcul d'esta magnitud no té en compte la destrucció d'actius que suposa la depreciació sobtada i extraordinària de part de l'estoc.

   Per això, ha ressaltat que les pèrdues d'actius han de ser la "referència fonamental" per a estimar l'abast de les ajudes directes necessàries, no el PIB. "És molt important que es tinguen en compte almenys els 17.000 milions de destrucció i que les ajudes tapen aquest forat, que siguen ràpides i proporcionals al dany, i amb capacitat per a reposar l'estoc cabdal perdut", ha sostingut Pérez.

"MÉS AJUDES I AMB MAJOR RAPIDESA"

   Així, ha recalcat que "fan falta més ajudes i amb major rapidesa" i ha agregat que aquestes "han de venir fonamentalment de l'Estat", en ser una administració amb més pressupost, al que se sumisca la situació d'infrafinanciación de la Comunitat Valenciana.

   Sobre este tema, tant Pérez com Maudos han expressat que "de moment" les ajudes a fons perdut aprovades per l'Executiu central només cobrixen una "part reduïda" dels danys benvolguts sobre l'estoc de capital. Maudos ha quantificat, d'acord amb les xifres publicades per l'Airef, en 11.000 milions d'euros les ajudes directes, per la qual cosa creu que "la proporció és xicoteta" en relació a les pèrdues benvolgudes.

   A més, ha mostrat "preocupació" pel teixit productiu empresarial, ja que sumen 1.040 milions en ajudes directes a empreses, explotacions agrícoles i al sector cultural, enfront dels 13.300 milions de pèrdues segons l'estimació de Càmera València, la qual cosa al seu juí suposa una "desproporció".

   Quant a les ajudes que haurien d'arribar en primer lloc, Pérez ha destacat que primer s'ha d'atendre "l'operació de salvar a les persones". "A continuació, la qual cosa vaja orientat a minimitzar el risc que algunes activitats empresarials no tornen a obrir per incapacitat de resistir el xoc", ha precisat.