VALÈNCIA, 23 Abr. (EUROPA PRESS) -
La Diputació de València se suma a les celebracions pel Dia Internacional del Llibre difonent imatges d'un dels documents "més especials" que conserva en el seu Arxiu General i Fotogràfic. Es tracta "de l'únic fragment manuscrit conegut en el món" de la novel·la de cavalleria 'Tirant lo Blanch', de Joanot Martorell".
El contingut d'aquest fragment, que va ser descobert a principis dels anys 90 per Jaime J. Chiner en el fons Duquessa d'Almodóvar, correspon a una part dels capítols 407 i 408, és a dir, quasi de l'última part de l'obra.
En paraules del diputat d'Administració General, Ricardo Gabaldón, "aquesta troballa posa un cop més de manifest el valor històric i patrimonial dels fons que conserva la Diputació, no només a nivell artístic, amb obres de grans figures com Sorolla, Benlliure i Pinazo, sinó també quant a material fotogràfic i documents, molts d'ells de col·leccions privades que han sigut donades a la institució per a la seua conservació i difusió".
El més curiós --recalquen des de la corporació provincial-- és que la fulla manuscrita va ser utilitzada com guarda d'un plet del segle XV. La fulla va ser arrancada del manuscrit per a reutilitzar-la, plegada per la mitat, com a carpeta per a protegir els documents d'un procés judicial que va tenir lloc el 1454 relacionat amb la família Loris (Isabel de Loris és citada en el colofó del Tirant).
Cal tenir en compte que la primera edició de l'obra es va realitzar a València el 1490, i aquest fragment manuscrit és datable amb anterioritat. L'Arxiu de la Duquessa d'Almodóvar comprèn aproximadament 700 unitats d'instal·lació (caixes i volums) i abasta des de mitjan segle XIII fins a principis del segle XIX, d'ací la dificultat de trobar el preuat document.
Per a explicar com han acabat els fons de la Duquessa d'Almodóvar en l'Arxiu de la institució provincial, cal remuntar-se al testament de l'última duquessa d'Almodóvar, escrit el 1804 i en el qual donya Josefa Dominga Catalá de Valeriola i Luján nomena executors testamentaris i, després d'uns llegats, disposa que amb el restant nomene hereva a la seua ànima i en sufragi de la mateixa, ordenant que els seus béns o el producte dels quals es vengueren, es distribuïsca entre pobres orfes d'un i un altre sexe que estigueren en estat de contraure matrimoni i siguen d'honests costums i que foren vassalls seus.
Morta la duquessa el 1813, es va organitzar la testamentaria per a executar el seu testament i ho va fer autònomament fins que la Llei de Beneficència de 20 de juny del 1849 crea les Juntes provincials de Beneficència, que tenien al seu càrrec, com a auxiliars del Govern, els Establiments Provincials de Beneficència.
Quan van ser suprimits, el 17 de desembre del 1868, totes les funcions directives i administratives que exercien van ser assumides per les Diputacions Provincials, passant a aquestes els fons documentals i efectes de les Juntes Provincials.
L'investigador Jaime J. Chiner va donar a conèixer la fulla manuscrita en les seues publicacions 'El viure novel·lesc. Biografia de Joanot Martorell' (1993) i 'Entorn d'una fulla manuscrita del Tirant lo Blanch' (1997).
DIGITALITZACIÓ
Arran d'aquesta troballa, la Universitat d'Alacant va sol·licitar la digitalització del manuscrit per al seu projecte de la 'Biblioteca d'obra Tirant lo Blanch', al marc del Congrés Internacional de l'Associació Hispànica de Literatura Medieval, organitzat per l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana al setembre del 2003.
Anys més tard, la televisió autonòmica Canal 9 va realitzar el documental 'Joanot i Tirant, Lletres i Batalles', amb motiu del sisè centenari del naixement de l'escriptor. També, la Direcció general del Llibre, Arxius i Biblioteques va sol·licitar la cessió temporal de la fulla manuscrita per a l'exposició produïda per la Biblioteca Valenciana Nicolau Primitiu, en col·laboració amb la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, per a commemorar el 520 aniversari de la publicació del Tirant Lo Blanch (1490-2010).
