Dos magistrats del TC veuen "fracàs" i "greus conseqüències" per no analitzar la suspensió de vot a la 'llei de nets'

   MADRID, 26 Oct. (EUROPA PRESS) -

   Els magistrats del Tribunal Constitucional (TC) Juan Carlos Campo i Ramón Sáez han assenyalat que la decisió de la majoria de la cort de garanties de no admetre el recurs del Defensor del Poble contra la suspensió del vot per a nacionalitzats per la 'llei de nets' acordada pel Tribunal Suprem suposa "greus conseqüències" i és un "fracàs" que no protegix "el dret fonamental de sufragi".

   En el seu vot particular, al que ha tingut accés Europa Press, mostren el seu "desacord" amb la decisió i amb la justificació al rebuig donada pels seus deu companys, que van considerar prematur el recurs mentre seguisca obert el procés en el Suprem.

   Campo i Sáez consideren que la resolució del TC "no ha sabut extraure les conseqüències que l'excepcionalitat de l'assumpte oferix amb vista a la garantia dels drets fonamentals afectats per una decisió judicial, unes greus conseqüències que haurien d'haver orientat el sentit de la resolució per a admetre la demanda del Defensor del Poble" i poder "debatre en profunditat els elements del cas i la validesa constitucional de la suspensió massiva en seu de tutela cautelar d'un dret fonamental bàsic de l'Estat democràtic de dret".

   "Només cal lamentar el fracàs del nostre ordenament jurídic constitucional per a oferir una llera que permeta preservar de manera efectiva el dret fonamental de sufragi de dotzenes de milers de ciutadans, fills i nets de l'exili provocat per la guerra civil i la dictadura, en les eleccions generals convocades per al pròxim 29 de novembre", postil·len.

   Els magistrats discrepants assenyalen el cas plantejat pel Defensor del Poble tenia "envergadura constitucional" per "la naturalesa i rellevància dels drets invocats", pel "caràcter inèdit de la suspensió judicial com a mesura cautelar del dret de sufragi de dotzenes de milers de ciutadans", i per l'exercici de l'acció per l'organisme que dirigix l'exministre Ángel Gabilondo.

   Al seu entendre, "exigia una anàlisi rigorosa del compliment dels requisits processals que obrin la via de l'empara constitucional", ja que "es tracta d'un cas dels quals marquen la història d'un tribunal constitucional".

   Però critiquen que, "lluny d'això", la majoria del Constitucional "realitza una interpretació formalista", que "contravé la jurisprudència" del propi TC "sobre el necessari esgotament dels mitjans d'impugnació prevists per les normes processals abans d'acudir en empara".