VALÈNCIA, 19 Abr. (EUROPA PRESS) -
El judici per les agressions i amenaces en la manifestació del 9 d'Octubre del 2017 a València ja té sentència: la secció primera de l'Audiència provincial ha concretat les conformitats aconseguides entre defensa i acusacions sobre 26 acusats i ha resolt sobre els altres dos que sí que van ser a judici: per a un ha dictat absolució i l'altre complirà dos anys de presó per coaccions amb l'agreujant de discriminació ideològica, més una multa per amenaces, en el que suposa la condemna més alta per aquests fets.
Així consta en una sentència, a la qual ha tingut accés Europa Press, en la qual la sala concreta les conformitats dels 26 acusats que van reconèixer els fets i, en algun cas, rebaixa la condemna acceptada: un pagarà una multa per lesions; a un altre li imposa cinc mesos per amenaces; a un altre un any per coaccions i als 23 restants, un any i cinc mesos per delicte comès en ocasió de l'exercici dels drets fonamentals i llibertats públiques garantits per la Constitució, amb l'agreujant de discriminació ideològica i atenuant molt qualificada de reparació del dany. A més de multes per lesions.
La sala rebutja assenyala en la seua resolució que en el judici es van reconèixer els fets per tots els acusats menys dos, que van negar la seua participació en els termes descrits per les acusacions, per la qual cosa no es tracta d'una vista de conformitat, sinó d'un enjudiciament "amb plena contradicció", en el qual ha de preservar-se la presumpció d'innocència d'els qui en ús legítim dels seus interessos neguen els fets, conjugant també el dret d'els qui volen reconèixer-los per a obtenir algun tipus de benefici penològic.
Respecte als acusats que han reconegut els fets, considera la sala que ha quedat acreditada la seua participació i la seua responsabilitat i com les seues conductes encaixen en els tipus pels quals han sigut acusats, procedeix la seua condemna segons la qualificació plantejada per les acusacions.
UNA CONDEMNA I UNA ABSOLUCIÓ
Respecte als altres dos, la sala ha decidit condemnar a Francisco M. a dos anys de presó per coaccions amb l'agreujant de discriminació ideològica, en considerar provat que sí es donen els elements del tipus del delicte, ja que va haver-hi "una ocupació de violència", per a impedir que es repartiren exemplars del periòdic Jornada, que va intentar arrabassar i va cridar a altres persones a fi que ho feren i impediren aquest repartiment.
D'altra banda, ha absolt a a José Antonio G., qui en els dies previs a la manifestació va escriure missatges on cridava a acudir a la Plaça de Sant Agustín, en considerar que va estar present en el lloc, va gravar el que va considerar i ho va retransmetre per una xarxa social, "abocant, en diferents moments, la seua opinió del que estava succeint".
Per a la sala, aquest comportament no té encaix penal perquè "si bé és cert que la llibertat d'expressió no pot oferir cobertura a l'anomenat discurs d'odi (...), no és menys cert que l'element que caracteritza aquests delictes és l'ànim subjectiu que condueix a l'autor, consistent en l'animadversió cap al col·lectiu per la seua ideologia, havent de tenir-se present la realitat social del temps en què dega aplicar-se la norma".
Per tant, assenyala, "la qual cosa és objecte de càstig no pot ser l'expressió d'una idea, per si mateixa, sinó quan es fa d'una manera que incorpora una provocació a l'odi o a la violència, infringint el valor constitucional de la dignitat i no discriminació, havent de tenir, des del punt de vista de la tipicitat objectiva, aquelles expressions o actes, la gravetat suficient com per a lesionar la dignitat de dites col·lectives". I tampoc considera que hi haguera una manifestació il·lícita convocada per ell, paral·lela a la principal.
La vista es va celebrar el passat 14 de febrer i va acabar amb acord per a la major part dels 28 acusats, molts d'ells pertanyents a l'extinta penya Yomus i que van exhibir simbologia neonazi durant la manifestació. La pena de presó quedarà suspesa --al no ser superior als dos anys-- en una resolució contra la qual cap recurs al TSJCV.
Inicialment, la Fiscalia sol·licitava per als acusats en el seu escrit de qualificació provisional penes que oscil·laven entre els tres i els set anys i mitjà de presó per delictes d'odi, desordres públics, coaccions, amenaces lleus, lesions i maltractament d'obra.
A més, tots ells tenen la prohibició d'aproximar-se a 100 metres de les seus de la Comissió 9 d'Octubre i de les víctimes de les lesions. Els conformats havien fet ja enfront del pagament de 46.000 euros en indemnitzacions a les víctimes i 49.000 euros per les costes del procediment.
MANIFESTACIÓ
Els fets es remunten al 9 d'Octubre del 2017 --Dia de la Comunitat Valenciana-- i el punt de partida de les agressions va ser una crida a concentrar-se a través de xarxes socials, al que va respondre un nombrós grup de persones que es van concentrar en el matí junt amb el camp de futbol de Mestalla després d'una pancarta de 'Yomus CN10'. Els congregantes es van dirigir al centre de la ciutat amb el propòsit d'obstaculitzar el desenvolupament de la manifestació i enfrontar-se a els qui assistiren.
A la vesprada, el conegut com 'L'Alfarrasí', qui havia ostentat el lideratge de l'extinta penya del València CF Yomus, i condemnat a un any i cinc mesos de presó, va accedir a la Plaça de Sant Agustín, lloc d'inici de la manifestació, junt amb altres persones entonant càntics, crits i realitzant la salutació que consistia a mantenir el braç en alt, propi de moviments feixistes i neonazis.
L'actuació d'aquestes persones, que increpaven als manifestants i s'abalançaven cap a on es trobaven, malgrat el cordó policial, va fer que, finalment, el cordó cedira. Això va donar lloc a una estampida que feia totalment impossible el normal transcurs de la marxa convocada.
No obstant això, i després de la intervenció policial, la manifestació va seguir el seu curs cap al carrer Colón, sent en tot moment custodiats els manifestants per la Policia. Si ben no va poder concloure com estava previst, amb la lectura del manifest en l'estàtua del Rei Jaume I a la Plaça d'Alfons el Magnànim, sinó que va haver de donar-se per acabada a la Plaça d'Amèrica. Diversos acusats van agredir a manifestants i a redactors gràfics i van llançar amenaces.
