Escola al·lega contra la reforma del Plurilingüisme: "Negar el coneixement del valencià suposa una desigualtat"

   VALNCIA, 2 Oct. (EUROPA PRESS) -

   Escola Valenciana ha presentat una bateria d'allegacions a l'avantprojecte de reforma de la Llei de Plurilingüisme en considerar que "contravé" normativa, com ara la Llei d'Ús i Ensenyament del Valenci (LUEV) o l'Estatut d'Autonomia, i, a més, suposa "una discriminació" per als estudiants de zones castellanoparlants.

   "Negar el coneixement d'una llengua oficial a una part de l'alumnat valenci suposa una desigualtat, perqu aquest alumnat no comptar amb les mateixes capacitats i habilitats que la resta", adverteix l'entitat cívica en un comunicat.

   Escola presenta les allegacions després que, dins de l'avantprojecte de la llei de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera i d'organització de la Generalitat per al 2024 (Llei d'acompanyament) s'haja incls la possibilitat que, a partir del curs escolar 2024-2025 i a zones de predomini lingüístic castell, el valenci deixe de ser llengua vehicular obligatria d'assignatures diferents a la matria lingüística. És a dir, en aquells municipis castellanoparlants desapareixer l'obligatorietat d'impartir almenys un 25% dels continguts en la llengua cooficial.

   Per a Escola Valenciana, la modificació és "una discriminació de l'alumnat castellanoparlant", ja que "el coneixement del valenci comporta més oportunitats en l'mbit acadmic, laboral, social i cultural", subratlla la seua presidenta, Alexandra Usó. A més, es tracta d'una discriminació que minvar la seua llibertat per a la mobilitat i inserció laboral", afig.

   L'organització titlla la reforma d'"inconstitucional" i insisteix que "contravé la LUEV, així com l'Estatut d'Autonomia".

   "El contingut, sentit i finalitat d'aquesta disposició, indita en els 40 anys d'autogovern valenci, suposa una suspensió de vigncia legal asimtrica o un rgim jurídic territorialment diferenciat, dins de l'mbit on s'estén la competncia d'un mateix subjecte polític i administratiu com són la Comunitat Valenciana i la Generalitat Valenciana, respectivament, i ho és en un servici públic fonamental i un dret fonamental reconegut en la Constitució com és l'Educació (article 27 CE)", argumenten.

   En aquesta línia, apunten que l'avantprojecte de Llei, en el seu article 84, "resulta contrari a principis de territorialitat única de l'eficcia de les normes de la Generalitat". "L'esmentat article

   --prossegueixen-- també resultaria contrari al principi constitucional d'igualtat, ja que la Constitució Espanyola proclama com a principi superior i bsic de tots els drets i llibertats: 'la igualtat de tots els ciutadans davant la llei'".

   L'entitat sosté que aquest principi "es trencaria, ats que els drets i obligacions d'una part de la ciutadania en matria d'un dret fonamental com és l'Educació: els drets i obligacions dels qui residisquen a municipis de predomini lingüístic oficial castell seran diferents dels dels qui residisquen als municipis de predomini lingüístic oficial valenci".

   La modificació, agreguen, "altera la cohesió i convivncia de la societat, permetent que l'estudiantat castellanoparlant puga rebre la totalitat de l'ensenyament en castell --ni tan sols rebrien l'assignatura de valenci, perqu l'exempció continua vigent--, mentre l'estudiantat valencianoparlant no podria rebre l'ensenyament completament en valenci, la seua llengua, perqu a més de l'assignatura de castell (de la qual no hi ha possibilitat legal de quedar exempts), estarien obligats a cursar un 25% de les matries en castell".

   Escola Valenciana considera aquest fet "greu", ja que en l'Estatut d'Autonomia es reconeix el valenci com a llengua prpia i oficial a la Comunitat, "igual que ho és el castell, que és l'idioma oficial de l'Estat".

   També reconeix el "dret a conéixer-los i a usar-los i a rebre l'ensenyament de, i en, idioma valenci", i prescriu que "ningú podr ser discriminat per raó de la seua llengua" i que "s'atorgar especial protecció i respecte a la recuperació del valenci", recorden.

   L'entitat afirma que aquesta modificació de la Llei de Plurilingüisme "és una mesura únicament política i que no est basada en cap criteri pedaggic, ni lingüístic".

   Escola remet a l'informe de les Unitats per a l'Educació Multilingüe (UEM) de les universitats de Valncia, d'Alacant i Jaume I de Castelló 'Un nou model lingüístic educatiu per a l'educació plurilingüe i intercultural', en el qual les mximes expertes en educació multilingüe de la Comunitat "remarquen, entre altres coses, que l'adquisició del valenci per part dels alumnes de la zona castellanoparlant es planteja com a dret i com a oportunitat, i com una manera evitar la discriminació que suposa per a l'alumnat d'aquest territori el seu desterrament del sistema valenci d'educació plurilingue i intercultural".

   Finalment, Escola Valenciana afirma que "la disposició atorga als consells escolars i als titulars de centres privats unes competncies que no estan reconegudes per la normativa prpia que regula en els centres educatius i als rgans de representació dels consells", per la qual cosa "all previst en aquest article 84 és contrari a llei".

"PONTS, NO FRONTERES"

   L'entitat insta el Consell a veure les llengües "com a ponts, i no com a fronteres", entenent que "més coneixement suposa més oportunitats per a l'alumnat".

   A més, subratlla que "parlar únicament de la llibertat d'elecció de mares i pares confronta amb la igualtat d'oportunitat de l'alumnat i la seua llibertat futura", al mateix temps que assevera que "aprendre una segona llengua des de la infncia proporciona ferramentes cognitives per a aprendre més llengües al futur, la qual cosa est demostrada científicament des de fa dcades".