Escola "suspén" Català pel "plurilingüisme d'aparador" i la pèrdua de 5.000 professors

VALÈNCIA, 7 May. (EUROPA PRESS) -

   Escola Valenciana ha analitzat este dijous la tasca la consellera d'Educació, María José Català, i l'ha "suspés" per "aplicar un plurilingüisme d'aparador, que s'ha limitat a notes de premsa i fotografies, com si es tractara d'un tema que està de moda". A més, ha criticat que "la fallida educativa de Català equival a tres tancaments de RTVV", ja que ha implicat "quedar-se amb 5.000 docents menys en els col·legis i instituts". Segons el seu president, Vicent Moreno, la Comunitat se situa "a la cua de les autonomies" en matèria educativa.

   Amb motiu del començament este divendres del període de matriculació per al pròxim curs en els col·legis, que acabarà el dia 14, la Federació d'Associacions per la Llengua Escola Valenciana ha presentat este dijous en roda de premsa la campanya 'Matriculem en l'escola que volem', amb la qual volen "informar a les famílies que han de matricular als fills en Infantil de tres anys sobre el programa òptim d'ensenyament", segons la seua opinió el 'Programa Plurilingüe d'Ensenyament en Valencià'.

   Segons el coordinador de la Comissió d'Educació d'Escola Valenciana, Jaume Fullana, l'objectiu principal de la campanya és informar a estes famílies, "ja que la Conselleria no ho fa".

   Fullana ha assegurat que Escola Valenciana ha presentat el 2011 un "document de Vicent Pascual avalat per les universitats valencianes que assenyalava les línies a traçar per a desenvolupar un ensenyament plurilingüe", però el govern del PP "va fer cas omís a este document i tots els programes que ha aplicat en este sentit ens han allunyat dels objectius de  plurilingüisme".

   En la mateixa línia, Moreno ha afirmat que "el plurilingüisme d'aparador de la consellera que l'únic que ha fet és fracassar, ja que no ha garantit que tot l'alumnat domini per igual les dos llengües oficials i una tercera com l'anglès".

   El president d'Escola Valenciana ha acusat el Consell d'haver "mercantilitzat l'educació, fomentat l'educació concertada i privada en castellà" per a "desmantellar l'escola de tots els valencians i valencianes, l'escola pública i en valencià".

RETALLADES EN LA PRESÈNCIA DEL VALENCIÀ EN L'EDUCACIÓ

   Per a l'entitat, les normatives aplicades pels governs del PP, com el Decret de plurilingüisme de 2012, la Llei Orgànica de Millora de la Qualitat Educativa (LOMQE) de 2013 i el Decret de currículum de Primària de 2014 han suposat un "obstacle per al plurilingüisme real al País Valencià".

   A més, ha assenyalat que "des que María José Català va assumir el càrrec de consellera d'Educació el desembre de 2011, l'escola pública ha perdut 907 llocs de treball menys de mestres".

   Segons assenyala, durant el seu mandat han suprimit els 561 llocs de francès i han "reconvertit a especialistes d'anglès" 600 mestres que ja tenien plaça d'Infantil i Primària, punt en el qual ha acusat Català de "tirar endavant un plurilingüisme d'aparador amb una falta inicial de, com a mínim, 3.400 mestres d'anglès", ja que Escola Valenciana va calcular que es necessitaven 4.000 mestres especialistes d'anglès "per a ser mínimament efectiu".

   Escola Valenciana també ha denunciat l'"eliminació d'unitats educatives en valencià", així com la "nul·la inversió en la formació del professorat en el relatiu al tractament integrat de llengües i un nul foment de recursos pedagògics" i la "desatenció a les famílies", punt en el qual subratlla l'"estrepitós fracàs" de la "suposada consulta sobre el programa lingüístic", ja que "el 84% de les famílies es va negar a entrar en un joc molt dubtós" i es va abstenir.

OBJECTIUS COMPLERTS

   Entre els objectius que considera complerts en matèria de plurilingüisme en esta legislatura, han destacat "l'aprovació del requisit lingüístic en secundària, la dimissió de Rafael Carbonell com a secretari autonòmic d'Educació i que es paralitzara la proposta de Decret de plurilingüisme de Alejandro Font de Mora".

   Des d'Escola Valenciana han remarcat la seua aposta per l'ensenyament en valencià, perquè considera que "en la línia en valencià, els alumnes dominen les dos llengües oficials i estan millor preparats per a dominar l'anglès", mentre que la línia en castellà genera "alumnat monolingüe que té problemes per a fer front a l'aprenentatge d'una llengua estrangera".