Expert diu que portar aigua a Catalunya és una "solució d'emergència" i advoca per la dessalació com a "segur hídric"

   VALNCIA, 5 Feb. (EUROPA PRESS) -

   El trasllat d'aigua des de la Comunitat Valenciana a Catalunya davant la situació de sequera que pateix aquest territori és "una solució d'emergncia" que ha de vindre acompanyada d'altres mesures, entre elles "una planificació integral en totes les administracions on la dessalació es considere ja com un segur hídric en el sistema".

   Així ho assegura el sotsdirector de l'Institut Universitari en Seguretat Industrial, Radiofísica i Mediambiental de la Universitat Politcnica de Valncia, Jaime Lora García, qui qualifica de "solució d'emergncia" la proposta de la vicepresidenta tercera del Govern i ministra per a la Transició Ecolgica i el Repte Demogrfic, Teresa Ribera, que Catalunya puga disposar des de principis de juny de l'aigua de la dessalinitzadora de Sagunt "si resulta necessari" per a garantir els recursos hídrics davant la sequera.

   "Quan hi ha emergncia, els debats habituals cauen del propi debat. És a dir, parlar d'economia, impacte ambiental, etc., doncs queda en un segon pla si volem satisfer el dret dels ciutadans a tindre aigua segura i potable", reflexiona l'especialista.

   Ara bé, adverteix el catedrtic, "el transport marítim comporta alguns riscos des del punt de vista de la qualitat de l'aigua". En aquest sentit, ha recordat les experincies de fa unes dcades a Balears, que va patir el mateix problema.

   Jaime Lora ha cridat l'atenció sobre dos tipus d'impactes. El primer és l'ambiental "i l'atribuble a la prpia dessalació va implícit en la producció, per la qual cosa no cal plantejar impacte d'ambiental".

   Quant a la qualitat de l'aigua, ha explicat que, "l'aigua ix d'una dessaladora amb una qualitat excellent, per els barques o les cisternes dels bucs no transporten habitualment aigua". "Per tant, --precisa-- cal pensar que, a pesar del treball d'aspsia en els dipsits de no contaminació, sempre pot sorgir un risc de contaminació que podria solucionar-se rpidament en destinació aplicant tcniques convencionals de potabilització, aplicació de clor residual en l'aigua per a eliminar qualsevol risc de patgens en l'aigua".

   L'expert ha recalcat que qualsevol solució d'emergncia que ha de vindre acompanyada d'altres mesures i ha emfatitzat que la gestió de l'aigua a Espanya "és un debat molt antic". "Al final plou i la gent s'oblida del problema fins que torna a sorgir. El que venim apuntant des de fa temps, almenys des de l'acadmia, és que ha de plantejar-se una planificació integral en totes les administracions on la dessalació es considere ja com un segur hídric en el sistema".

   I ha abundat sobre aquesta idea: "Igual que optem per tindre un segur del cotxe, un segur de personal, en el tema de l'aigua ha de considerar-se la dessalació com un segur hídric per part de l'Administració. No pot ser que tenint aigua, perqu el mar és aigua, arribem a aquesta situació límit. La tecnologia ha avanat molt, els costos de la dessalació han anat reduint-se, el consum energtic s'ha redut i estem quasi arribant al límit termodinmic, aix significa que el cost de la dessalació depn del cost de l'energia, perqu més difícilment se'n va a poder rebaixar".

   D'altra banda, si aix es compara amb la potabilització convencional, "les fonts naturals cada vegada es degraden més i va a fer falta més energia per a potabilitzar". Per tant, ha argumentat, "una direcció positiva la té la dessalació, perqu els fets demostren que ha anat reduint costos al llarg dels últims anys i, no obstant aix, la potabilització convencional, a través de pous profunds, perqu cada vegada són més profunds i la degradació del medi natural, van a fer que el consum d'energia vaja augmentant en aquests sistemes".

"DRAMA ECONMIC"

   "Tecnolgicament la dessalació és una realitat, d'aix no hi ha dubte, per la planificació deu considerar-la com un segur. És a dir, fem una gran inversió per a desalar, la planta dessaladora és cara, els ciutadans han de pagar-la, per la dessaladora no pot estar sense funcionar durant molt temps, que és la realitat de la nostra planificació actual. Prcticament el 30% de la dessalació és el que s'utilitza, l'altre 70%, doncs en funció de les pluges, prcticament est sense funcionar i a és un drama, almenys econmic. Caldria plantejar-se com resolem eixe problema i tindríem aigua per a qualsevol esdeveniment d'emergncia".

   Així mateix, el sotsdirector de l'institut de la universitat valenciana s'ha referit també a la xarxa d'infraestructures comunicada per a poder portar aigua d'un lloc a un altre, "sempre amb el límit sostenible". "No és pensable portar aigua per canonada a Sagunt, per sí potser d'Oropesa a Tarragona, amb distncies molt més curtes. Tecnolgicament hi ha solucions per a tot, per cal planificar-les".

   I en eixa planificació, ha insistit, "ha d'haver-hi un millor aprofitament de saladoras" perqu, "evidentment, és un drama haver de pagar costos fixos per alguna cosa que no est funcionant".