VALÈNCIA, 23 Abr. (EUROPA PRESS) -
Uan exposició al Jardí Botànic de València recorre el passat d'aquest emblemàtic lloc de la ciutat en una exposició amb material inèdit en la qual les troballes de fotografies i documents es converteixen en protagonistes.
La mostra, titulada 'Memòria d'un Jardí. Història gràfica del Botànic de la Universitat de València', s'inaugurarà dijous que ve, 25 d'abril, a les 19.00 hores, a la Estufa Fría.
Es tracta d'"una exposició especial que el Jardí Botànic ha preparat per a traure a la llum una gran quantitat de material sobre ell mai recopilat fins ara, i que dormia en calaixos, arxius i hemeroteques", destaquen els seus responsables en un comunicat.
En paraules del seu comissari, Jose Mª Azkárraga, "hi havia buits visuals que comportaven una falta d'informació sobre la història del Botànic, i omplir aquest forats ha sigut el principal objectiu de l'exposició". En ella també s'ha comptat amb la col·laboració de la Reial Societat Econòmica d'Amics del País de València.
I és que una gran part de la trajectòria del Botànic ha sigut d'esquena al públic, per la qual cosa cal buscar entre notícies puntuals de la ciutat o col·leccions particulars si es vol arribar a saber com era la imatge del Jardí al llarg dels segles passats. Per aquesta falta d'informació, explica el director del Jardí, Jaime Güemes, i veient com en els últims anys estem descobrint una València que ja no està, es va demanar a Jose Mª Azkárraga el treball de recerca, per a trobar les imatges del Botànic mai vistes.
Així, desenes de plànols, fotografies, retrats, dibuixos, documents escrits i extractes de premsa de premsa van component, a manera de puzle, el traçat històric d'una institució que ha viscut no poques aventures.
"S'exhibeixen tant originals com a còpies digitals i, en format audiovisual, s'arreplega l'evolució de l'entorn urbà del Jardí a través de la cartografia històrica. L'audiovisual es completa amb la projecció d'una col·lecció de fotografies fetes per visitants al llarg de la segona meitat del segle XX", explica Azkárraga.
LLISTAT DE 1807
Per exemple, entre les troballes més interessants està el llistat de les quasi mil plantes del Jardí elaborada el 1807, que s'havia perdut i que han donado els descendents de Vicente Guillén. També la visió des del Jardí de les Torres de Quart, una imatge que ens explica el que haguera pogut ser el Botànic si els plans urbanístics de la ciutat ho hagueren respectat.
O la foto més antiga de totes les trobades, del 1861, amb l'Hivernacle Tropical recentment acabat, sense torre, així com la de la festa que es va organitzar dins de l'Umbracle, per a homenatjar Camille Flammarion, astrònom francés que va passar per València camí d'Elx per a observar l'eclipse de sol de maig del 1900.
Però per a Jaime Güemes, també conservador, potser destacarien les fotografies dels arbres i palmeres, perquè aporten valor botànic per estar datades i permeten veure com han canviat les plantacions, com han crescut els exemplars i aprendre i reflexionar què podem fer per a conservar el Jardí tan bé com siga possible.
L'exposició es va iniciar a més amb la col·laboració amb l'EASD-València, atès que Tana Capó va portar a la seua aula el projecte expositiu, i l'alumnat va treballar diferents projectes per a plasmar de la millor manera possible la troballa dels materials gràfics en una sala d'exposicions.
El resultat de les seues propostes va començar un camí que ens ha portat al projecte que visitarem a la Estatua Fría. "Des de l'EASD-València creiem en els projectes reals, els que impliquen a entitats i especialment quan els resultats reverteixen a la societat. Per això ha sigut molt important aquesta col·laboració. Per a l'alumnat ha suposat la posada en valor del Jardí com a base del que és la ciutat i, en conseqüència, del que són ells mateixos", explica Tana.
És una mostra "ambiciosa que no haguera sigut possible tampoc sense el suport de moltes persones: personal del Jardí, amics fotògrafs que han digitalitzat i millorat fotografies, sense oblidar a les persones que han rebuscat en els seus calaixos", enumera Azkárraga.
"Les aportacions dels descendents de Vicente Guillén, Julio Esplugues i Eduardo Boscá han resultat fonamentals per a la construcció del relat gràfic", continua, "i la col·laboració amb la Reial Societat Econòmica d'Amics del País de València ens ha permès accedir als documents originals que van marcar la història del Jardí en el segle XIX".
En total, la mostra ha necessitat de la col·laboració de més de trenta persones, s'han arreplegat fotografies particulars de quinze famílies, i s'han consultat més de quaranta fonts entre arxius, institucions, biblioteques i col·leccions particulars.
Tot aquest material no pot ser visitat a la Estufa Fría, per la qual cosa amb un passeig per la sala l'espectador es farà una idea del volum de documents, però tindrà el complement d'un catàleg que es presentarà posteriorment.
En ell s'inclourà el total de material arreplegat, hi haurà accés a enllaços per a completar informació, i acabarem de compondre la història arquitectònica, botànica i social del Jardí amb els textos del comissari i del director, però també de Cristina Sendra, Jesús I. Catalá-Gorgues, Raquel Giménez, Francisco Javier Cortina, Ana Mira i Tana Capó. Una autèntica peça editorial que farà les delícies de tot el món aficionat a la fotografia, al Jardí i a la història de la ciutat.
