Una façana ventilada de moda en l'època va poder causar l'efecte ximenera a l'edifici, segons arquitectes

   VALÈNCIA, 23 Feb. (EUROPA PRESS) -

   Les primeres observacions sobre l'edifici incendiat a València aquest dijous apunten al fet que la façana ventilada, "un producte que va estar de moda" en l'època de construcció d'aquest edifici i que comptava amb material que podia ser inflamable en el seu interior, és probablement la causa de la ràpida propagació del foc, junt amb les condicions del vent.

    Així ho ha explicat el president del Col·legi Oficial de l'Arquitectura Tècnica de València (COAT València), Luis Sentra, en declaracions als mitjans aquest dijous. L'òrgan professional, que s'ha posat a la disposició de l'administració, ha demanat "cautela" i ha cridat a esperar els resultats de les investigacions tècniques. Sendra ha indicat que els detalls sobre l'incendi es confirmaran quan els tècnics puguen veure els materials i qüestions sobre la pròpia execució de l'edifici.

    Sí ha avançat que "és un edifici que té una façana ventilada, és a dir, que té una cambra d'aire dins del que seria el tancament habitual i l'exterior, que fa maco amb plaques d'alumini. En un moment donat, les flames poden pujar per aquest espai i fer un efecte ximenera, que és el que probablement ha provocat la rapidesa amb la qual s'han transmès les flames", ha precisat.

   Es tracta d'un tipus d'acabat habitual en l'època de construcció d'aquest edifici del 2005, que es revestien de poliuretà o altres materials com a llanes, en els aïllaments dels edificis. Per damunt, de posaven unes plaques decoratives, que en el cas de l'edifici sinistrat són d'alumini. Sobre el poliuretà, ha assenyalat que encara no sap amb certesa si la causa està en aquest material o en un altre, però que "es va utilitzar en aquella època, no de manera habitual perquè tots els edificis no tenien cambra d'aire". Així, "probablement hi haja alguns edificis" que ho continguen.

    Sendra ha precisat que la normativa a partir del 2011 estableix que els productes que es col·loquen en la façana han de tenir unes característiques quant al seu comportament amb el foc. Però, per exemple, ha indicat que al poliuretà se li poden aplicar tractaments addicionals que "impedisquen que siga tan combustible".

   Sobre si creu recomanable que es revisen edificis d'al voltant o de l'època per si tingueren aquest material, ha subratllat que "no cal ser alarmistes" que és "un producte que es gastava" i era "era totalment legal", però a partir del 2011 s'apliquen altres mesures. Ha afegit que a més no totes els edificis tenen aquest model de façana ventilada encara que estiguera "de moda" en determinat moment.

   En cas que una comunitat de propietaris descobrisca que el seu edifici conté un material com el polietireno o poliuretà en la seua façana, el sotsdirector de Qualitat i Acreditació de l'Escola d'Enginyeria Industrial de la Universitat Politècnica de València, Rafael Royo, ha assenyalat que el que s'ha de "assegurar que aquest material no pot propagar el foc" amb un peritatge que determine "si cal substituir aquest material o posar algun tipus de recobriment que impedisca l'entrada del foc". "El que ha de saber és el tipus de material aïllant utilitzat i si compleixen o no les normes de propagació del foc", ha aclarit.

   Aquest expert ha recalcat que "és importantíssim que la idea que cal aïllar els edificis no es perda", perquè "la culpa no l'ha tingut l'aïllament" sinó "un mal ús de l'aïllament", encara que es tracte de polietireno o de poliuretà. Ha indicat que l'ús de materials inflamables en edificis de més de deu altures no està permès per a edificis posteriors al 2019, però en qualsevol cas recomana als veïns que comproven la seua presència.

   Royo ha afirmat que "és fonamental l'aïllament dels edificis per a estalviar energia i per a aconseguir confort" però aquest "aïllament ha de ser neutre respecte al foc, i això existeix en l'actualitat". Per exemple, ha explicat que recentment s'ha construït un hotel en la Plaça de la Mercè on "s'han utilitzat sistemes d'aïllament tèrmic extern, com el qual estem parlant, però s'ha emplenat d'una fibra de vidre que, evidentment, no transmet el foc".

    "El problema, com sempre, és fer bé les coses. Els edificis han d'aïllar-se, però d'una manera correcta. El que no es pot és utilitzar una mala solució o intentar estalviar temps", ha comentat.

    Sense saber si és poliuretà, polietilè o l'helocubón famós, l'expert de la UPV ha indicat que hi ha quatre factors fonamentals en el desenvolupament del foc: primer, efectivament, el tipus de material; el segon lloc, "que va fer un vent racheado molt fort"; en tercer lloc, "la utilització de grans finestrals envidrats, que quan trenquen permeten que el foc entre en els habitatges", i en quart lloc "el famós material per a les parets que porta cartó". "Tot això fa que les façanes ràpidament es cremen, perquè és el mateix material que s'utilitza ara mateix en les falles, i que el foc des de les façanes penetre cap a l'interior dels habitatges, provocant el terrible succés que ha ocorregut", ha lamentat.