Fiscalia demana tres anys de presó per a l'edil de Vox a València acusada de difondre missatges d'odi en xarxes socials

   VALÈNCIA, 20 Ene. (EUROPA PRESS) -

   La secció de delictes d'odi i contra la discriminació de la Fiscalia de València demana tres anys de presó per a l'edil de Vox a València Cecilia Herrero, membre de l'equip de govern municipal, a la qual acusa de difondre missatges en el seu compte de la xarxa social X "encaminats a propagar el rebuig, el menyspreu, l'hostilitat i l'animadversió cap a les persones migrants, a més de les pertanyents al col·lectiu LGTBI, o amb discapacitat, fent ús, a més, d'un llenguatge pejoratiu i d'expressions de burla cap als mateix".

   Així consta en la qualificació fiscal, avançada per eldiario.es i consultada per Europa Press, en la qual el ministeri públic reclama per a l'edil tres anys de presó, amb inhabilitació especial per al dret de sufragi passiu durant el temps de la condemna, multa de 7.200 euros i inhabilitació especial per a professió o ofici educatiu, en l'àmbit docent, esportiu i de temps lliure per temps de sis anys per un delicte comès en ocasió de l'exercici dels drets fonamentals i de les llibertats públiques garantits per la Constitució.

   Alternativament, pel mateix delicte però per altres apartats del text, sol·licita un any i dos mesos de presó, inhabilitació per al dret de sufragi passiu durant el temps de la condemna i multa de 4.800 euros i la inhabilitació especial per a professió o ofici educatiu, en l'àmbit docent, esportiu i de temps lliure per cinc anys.

   En qualsevol cas, i de conformitat amb diversos articles del Codi Penal, considera que procedix la imposició de la pena d'inhabilitació per a ocupació o càrrec públic pel mateix temps que dure la condemna.

   Cecilia Herrero, regidora de Vox i membre de l'equip de govern que integren aquesta formació política i el PP, dirigit per María José Catalá, està actualment al capdavant de la delegació de Responsabilitat Patrimonial.

   El jutge del Jutjat d'Instrucció número 15 de València va dictar al juny del passat any una interlocutòria en el qual va incoar procediment abreujat a l'edil per estos tutis, com a pas previ a asseure-la en el banc dels acusats en veure "suficients indicis de criminalitat" en la seua actuació.

   Segons la Fiscalia, entre abril del 2020 i abril del 2024 l'acusada va publicar diversos missatges en els seus comptes de la xarxa social Twitter, un compte que va canviar successivament de nom, si bé va esborrar este contingut. El perfil compta amb, a la data, amb 11.300 seguidors.

   Entre els missatges difosos per Ferrer que arreplega Fiscalia en la seua qualificació, es troben alguns com "PROU. Blindar les nostres fronteres i recolzar a les FCSE (DE L'ESTAT SÍ) és una obligació del Govern. L'expulsió d'immigrants EL NOSTRE DRET. Expulsió JA"; "No són ni migrants ni immigrants. Són INVASORS" o "Els moros ens envaïxen".

"ESTIGMATITZAR I CRIMINALITZAR"

   D'acord amb la Fiscalia, l'acusada "ha vingut servint-se d'estos comptes, obertes al públic en general i sense cap tipus de restriccions, per a publicar de forma massiva i indiscriminada missatges i imatges dirigits, deliberadament i de forma unidireccional, a estigmatitzar i criminalitzar a persones del col·lectiu LGTBI i amb discapacitat, entre altres".

    A través dels continguts publicats durant els anys 2020 al 2024 "ha vingut associant immigració amb una invasió del territori espanyol, amb el consegüent risc de generar sentiments de temor, inseguretat i alarma social entre la població", amb l'objectiu de "tractar d'orientar el seu vot a favor del partit polític Vox", del que és regidora.

   En concret, subratlla Fiscalia, "centra el seu atac amb especial bel·ligerància en el col·lectiu LGTBI, en les persones amb discapacitat, en les persones de color de pell negra, d'altres orígens nacionals, a els qui cosifica, deshumanitza i els atribuïx generalizadamente la comissió de delictes, servint-se en ocasions per a això d'una selecció interessada de suposades notícies, que manipula per a generar alarma o temor en la població".

   Per a això, "fa ús de l'origen de la persona, magrebina, o la seua religió, musulmana, com un tret definitori del presumpte agressor amb la clara voluntat d'associar la seua procedència amb la delinqüència i d'atribuir connotacions negatives i estigmatizadoras a la immigració en general".

    Amb tots estos missatges, afig, "contribueix a despertar o augmentar entre la població els prejuís i estereotips de forma generalitzada i injusta contra estos col·lectius de persones, amb l'evident perill de generar sentiments odie, de rebot i hostilitat enfront d'ells per part de la població".

    Fiscalia destaca 31 missatges publicats entre el 17 d'abril del 2020 i 19 d'abril del 2024, publicacions que va eliminar dels seus comptes de xarxes, si bé han sigut arxivades per usuaris en una xarxa d'accés públic.

    L'acusada "era conscient que els seus missatges s'incorporaven a xarxes telemàtiques amb vocació de perpetuïtat, mancant des d'este moment del control sobre el seu zigzagueante difusió, tenint en compte que estos missatges una vegada van arribar a mans de els seus destinataris estos podien multiplicar el seu impacte mitjançant successius i renovats actes de transmissió, circumstància que incrementava exponencialment els fets i la consegüent humiliació del col·lectiu de víctimes objecte dels seus atacs".