Francés aposta per una AVL que "projecte i impulse" el valencià i oferix diàleg enfront de "debats estèrils"

   VALÈNCIA, 15 Oct. (EUROPA PRESS) -

   La presidenta de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), Maria Àngels Francés, ha proclamat que l'ens normatiu vol "guiar la ciutadania, impulsar el valencià i, sobretot, projectar-ho al món com el que és: una riquesa compartida, un fet distintiu". A més, ha assegurat que des de la institució volen "tendir la mà" i estar "lluny" d'"estratègies que promouen la confusió i es perden en debats estèrils i contraproduents per al poble valencià".

   Així ho ha asseverat en l'acte d'inauguració del curs acadèmic 2026-2027 de l'AVL, celebrat dimecres a la vesprada al Monestir de Sant Miquel dels Reis i amb la presència del vicepresident segon de la Generalitat, José Luis Díez; el director general de Política Lingüística, Vicent Satorres; portaveus i diputats dels grups parlamentaris de Les Corts; alcaldes i edils i representants de les universitats, sindicats i entitats culturals i socials.

    En el seu primer acte inaugural com a màxima representant de l'AVL, Francés ha usat una metàfora en la qual la llengua és una "trama de molts fils". En esta línia, ha fet una crida a "mantindre viu el fil del valencià". "Una llengua és un teixit que no s'ha deixat mai d'urdir. I nosaltres formem part. No som els propietaris del teixit, sinó els dipositaris. I també, inevitablement els teixidors", ha defensat.

   Ha destacat que l'Acadèmia té el "privilegi" d'observar els dibuixos i les filigranes que es tracen en la fisonomia de la llengua. Per açò, ha recordat que la institució té l'obligació de preservar el patrimoni lingüístic i adaptar-ho a les noves necessitats del segle XXI.

    "Volem una Acadèmia que guie la ciutadania, que impulse el valencià i, sobretot, que ho projecte al món com el que és: una riquesa compartida, un fet distintiu", ha proclamat

   Sobre el model de llengua de l'Acadèmia, la presidenta ha insistit que és "respectuós, alhora, amb la tradició popular i culta, des de les Normes de Castelló fins a l'actualitat". "Volem que els valencians reconeguen la seua manera de parla en la llengua comuna, que senten que les formes pròpies dels seus pobles i comarques són també part del patrimoni que l'Acadèmia estudia, valora i contribuïx a preservar", ha indicat, al mateix temps que ha subratllat la necessitat de tindre "vincles estables" amb tot el domini lingüístic.

    "Partint d'estes premisses --ha continuat-- tendim la mà a totes les institucions que les compartisquen. Seurem a parlar de manera constructiva i clara, lluny d'estratègies que promouen la confusió i es perden en debats estèrils i contraproduents per al poble valencià".

    A continuació, Maria Àngels Francés ha reclamat voluntat i més recursos per a mantindre el llegat del quart de segle d'història de l'Acadèmia. Però, sobretot, per a continuar sent "present i futur", i per a fer front a l'amenaça de la minorització.

    "Necessitem recursos per a oferir coneixements i instruments a la ciutadania; per a prestigiar el valencià en tots els àmbits, per a convertir-ho en una ferramenta útil en tots els contextos socials, i per a fer del valencià una llengua atractiva i útil als grups de població d'origen no valencianoparlant", ha dit.

    Per açò, ha agraït el suport i la solidaritat d'entitats i institucions en els moments més complicats per a la institució normativa. En este sentit, ha apuntat: "Ningú que estiga en esta sala és alié a les vicissituds que hem travessat els últims anys quan algú va decidir que s'havia d'aplicar la tisora. Va ser un atac a l'Acadèmia, però, sobretot, al valencià", ha manifestat.

    Francés ha mostrat la predisposició de la institució a col·laborar "des de la lleialtat recíproca" amb el Consell dins de les competències de l'Acadèmia i ha exigit respecte per a la tasca acumulada pels successius equip i professionals en els seus 25 anys d'existència.

   "En l'Acadèmia, amb el seu excel·lent equip humà i els vint-i-u acadèmics que ara formen el plenari, de llarga i prestigiosa trajectòria compromesa amb l'estudi i la defensa de la llengua", ha expressat Francés, que ha subratllat que afronten este repte "amb sentit de la realitat, amb energia i amb el convenciment que som molts els qui volem continuar fent passades a este teler".

   I ha afegit: "Fil a fil, pas a pas, fins a constituir una trama molt resistent, de diferents colors, suau al tacte, que ens abrigue, que ens represente".

    També ha intervingut el vicepresident segon i conseller de Presidència, José Díez, qui ha recalcat que es tracta d'una obertura de curs especialment important per la "renovació" dels membres de la institució. Ha al·ludit a una nova etapa marcada pel "diàleg, la cooperació i la voluntat compartida de treballar per la nostra llengua, que és la principal senya del nostre poble".

"TAN VALENCIÀ ÉS 'GASTO' COM 'DESPESA'"

   En este camí, ha demanat posar en valor "les formes genuïnament valencianes", transmeses "generació rere generació", i que reflectixen la riquesa del nostre patrimoni. "Tan valenciana és 'gasto' com 'despesa'", ha exemplificat.

    El representant del govern autonòmic ha ressaltat que el valencià s'enfronta a "reptes importants", entre els quals destaca transmetre-ho a persones nouvingudes, que han de percebre-ho com "una llengua d'oportunitats i d'integració". Ha recordat les iniciatives de la Generalitat en esta direcció.

    El vicepresident ha definit l'AVL com una institució de referència en la investigació i difusió de la llengua i ha apuntat que el seu "rigor científic" és imprescindible per a garantir poder portar avant una política lingüística basada en el consens i la qualitat des del Consell.

    MEDALLA PER A la REVISTA SAÓ

   Durant l'acte d'obertura del curs acadèmic, s'ha lliurat la Medalla de la institució en la revista 'Saó'. La institució reconeix el treball de la publicació degana en valencià en defensa de la llengua, el seu compromís social i cultural, i la seua contribució a la construcció de la identitat valenciana.

    El director de la revista, Vicent Boscà, ha agraït el reconeixement de l'AVL en la revista i, especialment, als lectors i subscriptors de Saó. El periodista ha posat en valor el treball de tots els col·laboradors que han passat per la publicació perquè en el territori valencià "puguem viure en llibertat i amb respecte, orgullosos de tenir una cultura basada en realitats i no en allò imaginari que agrada capritxosament al líder del moment... I tot viscut en valencià, en la nostra llengua".

    A més, durant la cerimònia, la secretària d'AVL, Immaculada Cerdà, ha llegit la memòria de la institució corresponent al 2025, i el grup Piacere dei Traversi ha interpretat algunes peces vinculades a les Escriptores de l'Any 2027, que estarà dedicat a l'autoria femenina en l'Edat Moderna.