La Habitación Roja canta a la pèrdua en el seu nou single 'El Duelo'

   VALNCIA, 19 Abr. (EUROPA PRESS) -

   La banda valenciana La Habitación Roja llana 'El Duelo', el tercer single d'avanament del seu nou disc que veur la llum després de l'estiu. Després de 'Svalbard' i 'Los Seres Queridos', el grup reflexiona en aquesta ocasió sobre la prdua.

   La canó ha sigut gravada, barrejada i produda per Luis Martínez en els Little Canyon Studios de L'Eliana durant l'hivern del 2024 i masteritzada per Victor Garcia a Ultramarinos Barcelona.

    Compta amb les collaboracions d'Eduardo Martinez als sintetitzadors i percussions i Endika Martín al piano i els teclats. La portada és de Nacho Pérez Rubio de NPR Studio sobre una fotografia analgica de Pau Roca.

   'El Duelo' és un tema de "contundent base rítmica, fins i tot bailable, amb baixos marcials i crus, guitarres cruixents i poderoses i sintetitzadors analgics que creen aquest atmosfera que connecta la trajectria de la banda amb els sons dels grups que sonaven en les discoteques valencianes dels 80 i que van ser part de la seua educació musical", explica la promotora Intromúsica en un comunicat.

    Jorge Martí, vocalista de la formació, la va compondre després de la defunció dels seus sogres. Llegint sobre els processos del dol i a partir d'unes paraules de l'escriptor Jamie Anderson que troba en la xarxa --"el dol és sol amor sense un lloc on anar"-- ve de colp la lletra, inspirada també per la potent imatge del quadre Christmas Eve at the Greu d'Otto Hesselbom.

    "Escric aquestes línies el dia en qu es posa a la venda la casa dels meus sogres. L'hem estat buidant en els últims mesos i s'ha quedat tan buida com nosaltres després de la seua prdua. Busque en el mbil les notes de veu en les quals vaig guardar les melodies de 'El duelo'. Comprove que es van gravar el 12 de juliol del 2022 en l'apartament de la platja de Dénia que cada estiu solem llogar per a passar un parell de setmanes de juliol. Veig que abans d'aquest data m'havia passat sis mesos sense compondre res", recorda l'artista.

    "D'alguna manera --continua-- em sentia noquejat i abatut pels successos que estaven colpejant a la nostra família. En el lapse d'apenes un any hem perdut a dues persones fonamentals en les nostres vides. Els meus sogres van emmalaltir i es van ser apagant prcticament junts, tal qual havien viscut. En un curt interval de temps se'ns van anar tots dos i aix ens ha deixat una profunda petjada i un dol que a dia de hui encara no s'ha resolt del tot".