Historiadors rebutgen llei de concòrdia de PP i Vox per les seues "greus carències científiques" i el seu "nacionalisme"

   VALNCIA, 2 May. (EUROPA PRESS) -

   Historiadors universitaris mostren el seu rebuig a la llei de concrdia registrada pels socis del Consell (PP-Vox) i la seua "profunda preocupació", en considerar que conté "greus carncies científiques pel desconeixement dels fonaments bsics de les qüestions que aborda" i que emmalalteix d'"un nacionalisme ranci".

    Al seu judici, aquesta norma pot redundar en la implementació de polítiques públiques en aquest mbit "clarament insuficients i fins i tot contraproduents per als objectius cercats", per la qual cosa demanen als grups parlamentaris que no l'aproven i es mostren disposats a reunir-se per a dialogar sobre aquest tema.

    Així ho traslladen en una declaració conjunta signada pels departaments d'Histria Moderna i Contempornia de la Universitat de Valncia (UV), Humanitats Contempornies de la Universitat d'Alacant (UA) i Histria, Geografia i Art de la Universitat Jaume I (UJI) de Castelló. La proposició de llei, que es tramita a Les Corts, va ser registrada per a derogar la Llei de Memria Democrtica del 2017.

   Els historiadors asseguren que la concepció de la histria en aquest text "resulta clarament prpia d'un nacionalisme ranci i sense cap tipus de sentit crític". "La labor de la Histria no ha de ser 'honrar i protegir a la histria d'Espanya' ni la de qualsevol altre país o comunitat, sinó la de construir un discurs histric rigorós i proporcionar un coneixement slid sobre el passat", subratllen.

    Segons denuncien, els autors de la proposició pretenen servir-se de la suposició que "mai hi ha hagut un relat consensuat" sobre l'etapa entre 1931 i 1977 "ni entre els historiadors ni entre els ciutadans". Al seu semblar, és una afirmació "molt vaga" que mostra "un clar desconeixement de com funcionen les disciplines científiques en general".

    Els historiadors creuen que PP i Vox pretenen fer creure que "en la historiografia tot és relatiu al punt de vista de l'historiador, la qual cosa suposa ignorar en qu consisteix l'ofici". Per contra, recalquen que és impossible que hi haja "un únic relat sobre el passat" i que "la Histria no és cap dogma ni cap professió de fe".

"CONSENSOS MOLT BSICS"

   "Dins de la disciplina histrica, dins i fora d'Espanya hi ha pluralitat en determinades interpretacions dels esdeveniments, per amb un ampli consens a l'hora d'establir els fets fonamentals sobre la histria del segle XX", exposen, i defensen que s'ha contruit un mbit d'estudis "slid" i uns "consensos molt bsics" entorn de la Segona República, la Guerra Civil, el frnaquismo i la Transició.

   En canvi, denuncien que la valoració histrica "esbiaixada i tendenciosa" de la llei de concrdia "demonitza la democrcia espanyola dels anys 30 com una poca 'convulsa', omple de 'dinmiques d'enfrontament' i de 'violncia social i política', fins a arribar a l'extrem de definir-la com a 'catstrofe' equiparable a una sagnant guerra civil i una dictadura de 40 anys".

    Tot aix quan subratllen que hi ha un consens en la historiografia espanyola i l'hispanismo internacional en qu la Segona República va ser la primera forma democrtica de govern en l'Espanya del segle XX. Per tant, consideren que "amb els seus errors i imperfeccions, com qualsevol democrcia, resulta homologable a la resta de democrcies existents en aquest moment".

   ES NOMENA MÉS Al TERRORISME QUE Al FRANQUISME

   Per als historiadors, la proposició manca de "l'objectivitat i imparcialitat que s'afirma cercar" perqu "no es diu res ni es valora la dictadura franquista, fins al punt que mai la nomenen com a tal" al llarg del text, al mateix temps que "s'allunya el focus del debat del període 1936-1975" perqu es fa més referncia a la "República" (cinc vegades) o al "terrorisme" (vuit vegades): "És a dir, el terrorisme rep, per si només, els mateixos esments que la Guerra Civil i la dictadura juntes".

   Parallelament, adverteixen que el text "jerarquitza entre terrorismes", en centrar-se només en el d'ETA i no esmentar al d'extrema dreta, al dels GAL o als atemptats islamistes del 11M, i també "jerarquitza entre víctimes" en afirmar que "no importa el bndol, ni l'origen, ni les creences".

    Mentre de les víctimes del franquisme "no diu res", de les del terrorisme es parla en cinc ocasions, a més de "inventar la categoria de víctima de la Segona República" quan en la seua opinió no té sentit com tampoc es podria parlar de "víctimes de la monarquia borbnica".

CONFONDRE MEMRIA PERSONAL AMB MEMRIA SOCIAL

   Altra de les crítiques dels historiadors és que la llei mostra una "falsa equiparació" entre dictadura i democrcia, en confondre " la memria personal-familiar amb la memria social i la commemoració per part d'institucions".

   En primer lloc, recorden que en democrcia hi ha dret a recordar als familiars morts durant la guerra i postguerra, amb "l'única diferncia que milers de famílies de víctimes de la repressió franquista encara no saben on estan". En segon lloc, "mai en democrcia, i encara menys des d'una institució pública, es pot parlar de 'ensenyar que no importa el bndol, ni l'origen, ni les creences".

    "Aplicarien els proponents de la llei aquest mateixa frase a l'Alemanya nazi o als terroristes d'ETA?", es pregunten, i posen l'accent que "la igualtat de les víctimes en el dolor no pot equivaldre mai a una igualació de les causes per les quals van morir": "No hi ha 'equilibri' possible entre qui defensa la democrcia i qui lluita durant 40 anys per destruir-la i evitar la seua tornada".

   Els historiadors també rebutgen l'afirmació dels proponents que cerquen "restaurar l'equilibri perdut", ja que assenyalen que "mai hi ha hagut un equilibri i memries en l'esfera pública respecte a la traumtica histria del segle XX espanyol"; ni abans del 1975 per la dictadura ni després perqu "les institucions no van dur a terme polítiques decidides de memria democrtica".

   "Aquest desequilibri només s'havia comenat a matisar parcialment en les dues últimes dcades (...) Per no has anat compensat ni ha desaparegut mai", asseveren, per a advertir que continuar fins que no hi haja represaliados sense localitzar o no es complisca la legislació internacional sobre aquest tema. Per tot aix, insten a no perpetuar aquest desequilibri i a ajudar a corregir-ho.

    La declaració compta amb les adhesions de la junta de la facultat de Geografia i Histria, l'rea de Didctica de les Cincies Socials i l'aula d'Histria i Memria Democrtica de la UV, l'equip decanal de la facultat de Filosofia i Lletres i la revista 'Passat i Memria' de la UA i la ctedra d'Histria i Memria Democrtica de la UJI.