Identifiquen el paper clau de la microbiota en la capacitat dels bacteris del gènere listeria per a colonitzar òrgans

   VALÈNCIA, 21 Oct. (EUROPA PRESS) -

   Investigadors de la Universitat CEU Cardenal Herrera (CEU UCH), en col·laboració amb la d'Oxford, han identificat el paper "clau" que exercix la microbiota en la capacitat dels bacteris del gènere Listeria per a colonitzar diferents òrgans. Els seus resultats mostren que la microbiota intestinal actua com una "barrera natural" capaç de limitar el creixement d'algunes espècies, com Listeria ivanovii, mentre que Listeria monocytogenes presenta una "major capacitat de persistència".

   La investigació ha sigut realitzada pel Grup 'Listeria: Biologia i infecció (LisBio)', que lidera en el CEU UCH el catedràtic de Microbiologia Juan José Quereda, junt amb investigadors del Grup 'Agents microbiològics associats a la reproducció animal (ProVaginBIO)', en col·laboració amb la Universitat d'Oxford i ha sigut publicat en la revista científica internacional 'Veterinary Quarterly'.

   Segons expliquen els autors de l'estudi, el gènere bacterià Listeria comprèn 29 espècies, de les quals només dos són patògenes: Listeria monocytogenes i Listeria ivanovii. Mentre que la primera pot provocar septicèmia, meningitis i avortaments en humans i animals, la segona s'associa quasi exclusivament a avortaments. Per això, l'objectiu de l'estudi va ser "aprofundir" en la capacitat dels bacteris patògens del gènere Listeria per a colonitzar diferents òrgans i el paper "protector" de la microbiota en remugants, segons ha informat la institució valenciana en un comunicat.

   El treball dels investigadors de les Universitats CEU UCH i Oxford revela que el tracte reproductiu constituïx un entorn "més favorable" per a tots dos patògens. "Estes troballes ajuden a explicar per què Listeria ivanovii s'associa principalment a infeccions reproductives i avortaments. També aporten noves claus per a comprendre les diferències biològiques entre les espècies de Listeria", ha explicat Juliette Poujol de Molliens, investigadora del Grup LisBio.

   Segons destaca el catedràtic de la CEU UCH Juan José Quereda, "les nostres troballes suggerixen que, a diferència de Listeria monocytogenes, els ceps de Listeria ivanovii analitzades tenen poques probabilitats de colonitzar el tracte gastrointestinal dels remugants, la qual reduiria la seua multiplicació, la seua excreció fecal i la seua distribució ambiental. Este coneixement pot contribuir al desenvolupament de noves estratègies de control i prevenció de la listeriosis".

   L'estudi dirigit pel catedràtic Juan José Quereda ha sigut realitzat per les investigadores Juliette Poujol de Molliens i Carla Palacios-Gorba, del Grup LisBio, junt amb la investigadora de la Universitat d'Oxford, Jazmin Bressole-Torres, i els investigadors del Grup ProVaginBIO de la CEU UCH Ángel Gómez-Martín i Jesús Gomis.