Impulsen una transformació de l'educació sobre riscos naturals entre l'alumnat valencià després de la dana

   VALÈNCIA, 8 Sep. (EUROPA PRESS) -

   Un equip format per l'investigador Álvaro-Francisco Morote, del Departament de Didàctica de les Ciències Experimentals i Socials de la Universitat de València (UV), Jorge Olcina, catedràtic d'Anàlisi Geogràfica Regional en la Universitat d'Alacant (UA), i Brenda Tévar, professora del CEIP L'Albereda, ha publicat un estudi que impulsa una transformació de l'educació sobre riscos naturals després de constatar el desconeixement generalitzat, entre l'alumnat de Primària, Secundària i Batxillerat, dels protocols d'autoprotecció i les causes territorials de la dana del 29 d'octubre del 2024.

   Segons ha explicat Álvaro Morote en un comunicat, "l'estudi mostra, per primera vegada, com va viure i va comprendre la dana l'alumnat de la Comunitat Valenciana: a través dels seus records, emocions i explicacions, revela quins riscos naturals identifiquen, com interpreten les seues causes i quin paper exercix l'escola en la construcció d'esta consciència del risc".

   "La investigació aporta una mirada inèdita: la percepció infantil com a indicador clau per a millorar l'educació en riscos i enfortir la resiliència des d'edats primerenques", ha destacat l'expert de la UV, per a qui estos resultats "evidencien" la necessitat de dotar a les escoles de ferramentes pedagògiques que ensenyen a l'alumnat a actuar davant d'emergències sense ansietat, reforçant la cultura preventiva després d'una catàstrofe que va deixar 232 víctimes mortals en la província de València.

   "En un context marcat pel canvi climàtic i per una major freqüència o intensitat de determinats fenòmens meteorològics extrems, l'educació pot exercir un paper fonamental en la prevenció", ha declarat Jorge Olcina. "La població necessita conèixer els riscos naturals que poden afectar al seu territori i saber com actuar davant d'ells", ha remarcat.

   Tal com detallen els investigadors, el treball es basa en un qüestionari mixt --amb preguntes tancades i obertes-- administrat a 260 estudiants de diferents centres de la Comunitat, la qual cosa "va permetre analitzar tant els patrons generals com les interpretacions personals de l'alumnat sobre els riscos naturals i, en particular, sobre la dana del 2024". Este diagnòstic empíric es va completar amb una revisió de la literatura científica prèvia i dels currículums oficials vigents d'Educació Primària, Secundària i Batxillerat.

   A partir de les dades recaptades, "l'estudi proposa reforçar l'educació sobre riscos naturals en el currículum, incorporar activitats pràctiques i contextualitzades en l'entorn proper, i millorar la comunicació entre centres educatius, famílies i administracions", ha assenyalat Morote. L'investigador ha subrayadl la necessitat de "integrar experiències reals en l'ensenyament perquè l'alumnat comprenga millor els fenòmens i sàpia com actuar davant d'ells".

   En este sentit, ha comentat Olcina, "una de les claus és superar un ensenyament centrat exclusivament en la descripció dels fenòmens atmosfèrics". La dana del 2024, a més de posar de manifest la vulnerabilitat de determinats territoris davant de les inundacions, "ofereix un cas proper per a treballar en les aules conceptes, com a risc, vulnerabilitat, prevenció, adaptació i resiliència", ha apuntat el catedràtic.

   Les propostes s'adapten a cada edat: en Primària, que l'alumnat reconega el seu territori pròxim; en Secundària, que indague en les causes físiques i humanes de les inundacions; i en Batxillerat, que es reconega com a part activa d'una societat exposada al risc, recolzant-se en visors oficials, com el Pla d'Acció Territorial sobre Prevenció del Risc d'Inundació a la Comunitat Valenciana (PATRICOVA).

   D'esta manera, "l'alumnat pot analitzar qüestions com les característiques del territori, els usos del sòl, l'ocupació de zones inundables, les infraestructures de protecció o les mesures de prevenció i actuació davant d'una emergència", ha descrit Olcina.