'Inmaculada', la mort silenciada de la xiqueta que va precipitar la fi del "terrorífic" Patronat de Protecció a la Dona

   VALÈNCIA, 4 May. (EUROPA PRESS) -

   Inmaculada Valderrama Morato haguera complit hui, 4 de maig, 57 anys, encara que no va arribar a fer-ho perquè molt abans, un 19 de setembre del 1983, quan era una adolescent, va morir en precipitar-se des del tercer pis d'un reformatori de San Fernando de Henares vinculat al Patronat de Protecció a la Dona, la institució franquista de control moral. El misteri i el silenci van envoltar este cas "tancat en fals" que, ara, una investigació en forma de llibre retorna a l'actualitat perquè a la xiqueta "no li haja passat només la mort, sinó també una vida".

   'Inmaculada. La muerte que precipitó el final del Patronato' és el títol del llibre editat per Libros del KO i que arreplega les perquisicions exhaustives de les autores, Marta García Carbonell, Esther López Barceló i María Palau Galdón. Les tres expliquen, en una entrevista concedida a Europa Press, que el del seu protagonista va ser "un cas paradigmàtic", ja que reunix "totes les característiques que fan que l'anomenat Patronat de Protecció de la Dona, siga una institució terrorífica als nostres ulls del segle XXI".

   El 1983, ja en democràcia, amb la Constitució en vigor del 1978, amb govern del PSOE de Felipe González i en una Espanya culturalment efervescent que despertava després de quaranta anys de dictadura, Inmaculada, que llavors tenia 14 anys, va morir en caure des d'un tercer pis. Malgrat la gravetat del cas, ja que la jove va perdre la vida quan era tutelada per l'Estat, els jutges "van donar carpetada" a la investigació, que va concloure com a suïcidi. No obstant açò, l'escàndal mediàtic va contribuir a propiciar el principi de la fi del Patronat.

   El llibre arriba després de 'Indignas hijas de su Patria', el treball de recerca periodística realitzat per Palau i García amb pròleg de López Barceló que va veure la llum gràcies a la Beca Josep Torrent de Periodisme 2021 atorgada per la Unió de Periodistes Valencians i la Institució Alfons el Magnànim.

   En aquell volum, les periodistes destapen l'acció d'una entitat fins llavors molt poc coneguda i estudiada: el Patronat de Protecció a la Dona, organisme creat el 1941 i dissolt el 1985 que va perseguir, en paraules de l'època i sobre el paper, "la dignificació moral de la dona amb l'objectiu de controlar i eliminar l'exercici de la prostitució clandestina de menors d'edat". No obstant açò, es va erigir com un sistema de control sobre la població femenina, que va tractar d'imposar un arquetip homologat de dona regit per la decència, la cautela i la castedat.

   Durant anys, totes les investigadores sobre l'òrgan i les supervivents parlaven d'Inmaculada com la dona que va fer que es precipitara la seua desaparició. "Només sabíem d'ella que havia caigut des d'una finestra i nosaltres decidim que a Inmaculada no li podia haver passat només açò, no li podia haver passat només la mort, sinó que també havia tingut una vida i una família i havíem de saber més d'ella", assevera Marta García Carbonell.

   A partir d'ací, les autores van desplegar un treball que podria definir-se com a arqueologia de la memòria i amb el qual van tocar "a totes les portes possibles". "Hem aconseguit que algunes s'obriren però unes altres, malgrat que han passat 43 anys, continuen tancades". Després de rastrejar els arxius i amb l'ajuda d'una detectiu, van ser capaces d'accedir per fi a la família, "la qual havia passat més de quatre dècades pensant que no podia ser que la seua germana s'haguera intentat suïcidar, ni que estiguera fugint, però que es van resignar a mantindre's en silenci perquè no tenien una altra opció, perquè tenien por", relata Palau.

   Igualment, van aconseguir recaptar el testimoni d'algunes de les treballadores públiques del centre, així com al forense, el doctor Alfonso Cabeza. Les seues aportacions plasmen tots els dubtes i les possibles hipòtesis entorn del trist succés.

   Les escriptores posen el focus en què el drama d'Inmaculada va succeir ja en democràcia i en el fet que queda molt per fer per a completar el procés de Transició. "En el cas del Patronat --subratlla Palau-- està per començar, fins i tot".

REPARACIÓ ECONÒMICA

   En este punt, López Barceló reivindica la necessitat que, més enllà de reconeixements públics a les víctimes, l'Estat hauria d'assumir una reparació també econòmica.

    "En tancar el jutge el cas en fals baix el terme de 'suïcidi', va posar un mur enfront de les possibilitats que pogueren haver tingut els familiars de buscar justícia més enllà d'unes diligències judicials que es van quedar raquítiques. Açò va passar el 1983 i no es pot considerar amnistiat en la llei de punt final que tenim a Espanya, sinó que forma part d'una negligència ocorreguda en el si d'un govern democràtic. I el que no es va fer en el 83 ha de reparar-se econòmicament hui", argumenta.

   Preguntades per si temen que puga produir-se un pas enrere en la investigació sobre la memòria històrica, es mostren convençudes que, malgrat "la reacció de l'extrema dreta, no es tirarà per terra tot el treball que s'ha fet i que forma part ja de l'imaginari col·lectiu".

   "La nostra democràcia es va cimentar sobre milers de fosses comunes, però ara també estem, esta generació de la conjura que som, les que hem sigut netes de les persones que han patit en primera persona la repressió més directa, més feroç i, fins i tot també, la social que ha bloquejat els seus desenvolupaments personals, hem començat unes línies d'investigació que no es detindran", sosté López Barceló.

    A més, advertixen que hi ha centres que "han seguit ocupats per ordres religioses" que van col·laborar amb l'acció del patronat i que continuen al càrrec de dones en situació de vulnerabilitat. "Pedro, el llop mai es va anar", ironitza Palau en referència al president del Govern.

    El procés de desenvolupament i publicació d'este projecte deixa a les autores amb la satisfacció d'haver contactat amb els parents d'Inmaculada, especialment dos dels seus germans.

   El dia en el que van poder parlar amb la seua germana va ser "un dels més emocionants" dels últims anys de la seua vida, reconeixen, ja que era "posar a cara a una persona de la qual portàvem molt de temps contant però sense saber qui era".

   Així mateix, van tindre coneixement que fins a l'últim dia de la seua vida, Ana, la mare de l'adolescent, la va tindre en la seua memòria i "va cuidar tant dels vius com dels morts". "Trobar la família ha sigut, més que un repte laboral, "una cosa personal", postil·len.

"NO VAN SER LES ÚNIQUES"

   I què significa per al futur esta Immaculada que mira el lector amb el seu vestit de comunió des de la portada del llibre? Marta, María i Esther confien que servisca "perquè totes les famílies que també tenen una Immaculada en la seua història sàpien que no van ser les úniques".

    "Que este llibre servisca de punt de trobada tanta per a estes famílies com per a les supervivents del Patronat que, pels motius que siguen, per por, per culpa o per vergonya, encara no han pogut fer el pas de parlar", conclouen.