Irene Montero rep 24.136 vots en primàries perquè siga candidata al 29N i es presente per Madrid

    MADRID, 16 Oct. (EUROPA PRESS) -

   L'eurodiputada de Podem i exministra d'Igualtat Irene Montero ha rebut 24.136 vots en les primàries organitzades per la formació, perquè assumisca el rol de candidata a la Presidència del Govern i concórrega com a número u per la llista de Madrid.

   Així es desprèn dels resultats publicats en la web 'www.primarias.info' que estipulen una participació total en este procés de 26.590 persones durant este dimecres i dijous, que també llança un total de 2.453 sufragis en blanc.

   Este resultat llança una participació inferior a l'última assemblea ciutadana de la formació, quan a l'abril del 2025 van participar 27.172 persones inscrites del partit per a reelegir a la secretària general de Podem, Ione Belarra.

   Montero era l'única candidata que concorria a estes primàries organitzades per la seua formació i que plantejaren a Front Ampli, que va declinar participar sense negociar abans un acord conjunt en una taula de negociació. Precisament la llista de Madrid s'erigix com a principal obstacle per a la convergència dels dos sectors a l'esquerra del PSOE mancant que este divendres es tanquen les coalicions electorals.

   Els 'morats' han plantejat acords asimètrics en deu comunitats i pactes en les circumscripcions amb partits de cort regionalista per a "no perdre cap vot", però deixant al marge Catalunya --on tenen un acord amb ERC-- i a Madrid, apuntant així a la competència electoral amb Front Ampli en dos autonomies baix l'argument que la fragmentació de candidatures penalitza menys.

   Durant estos dies, els dirigents de Podem han reivindicat que el tàndem de Montero amb el cap de llista d'ERC, Gabriel Rufián, és el "lideratge" que reclama l'electorat progressista i convidava a la resta de forces a incorporar-se. L'exministra d'Igualtat va declarar que anava a assumir el resultat d'estes primàries perquè suposa el mandat de la ciutadania.

   També van enlletgir que els partits del soci minoritari de l'Executiu (Moviment Sumar, IU, Comuns i Més Madrid) no atengueren la seua proposta de celebrar primàries per a, davant de les diferències que mantenen, dirimir qui havia d'encapçalar la candidatura d'esquerres.