Una jove parella perd el seu primer habitatge llogat: "Ens trobem sense res, però estem vius"

   VALÈNCIA, 23 Feb. (EUROPA PRESS) -

   Laura i Manu, una jove parella que vivia en una dels habitatges arrasats per l'incendi de Campanar a València, afronta les seues primeres hores després de la tragèdia entre la incertesa de què fer després de "perdre-ho tot" en la seua "primera casa" de lloguer i el sentiment de comunitat entre tots els veïns afectats. "Ens trobem sense res, però estem vius", declaren.

   "Més que apesarar-nos, anem a intentar estar tots a l'una. Tenim molta sort perquè hi ha gent cridant als seus fills i no els agafen el telèfon", han explicat als periodistes després de passar la nit a l'hotel SH València Palace, habilitat com a allotjament provisional per a una trentena de veïns afectats.

   Aquesta parella, que portava tres anys de lloguer en un habitatge del novè pis del segon bloc incendiat, recorda la incredulitat amb la qual van viure les primeres hores de la tragèdia.

   Laura estava dutxant-se, quan va eixir i es va adonar que feia olor de fum, després del que va tancar les finestres de l'habitació i el menjador i va agafar la jaqueta per a eixir de la seua casa. Llavors, quan va obrir la porta, va veure "una miqueta de fum" i va decidir baixar per les escales en lloc d'en ascensor, quan es va trobar amb els bombers: "Vaig eixir per potes i, als dos minuts, la meua terrassa, la meua gespa, estava incendiat".

   "Ens trobem sense res. Bé, estem vius. Estem en un hotel, però obligats. Com si això fóra un malson i ara ens anem a despertar i ho veiem per la tele i apareix en la nostra casa", han manifestat.

"UNA FLAMARADA QUE NO ET CREUS"

   Aquesta parella, mestra i entrenador esportiu, relata com "en qüestió de minuts" van anar cremant-se els pisos amb "una flamarada que no et creus": "Ho estàs veient i dius: aqueixa és la meua casa?".

   Menys de 24 hores després, tots dos coincideixen a destacar que "per sort" poden explicar-ho, després de passar una dura nit en l'hotel mentre el seu telèfon no deixava de sonar amb trucades de familiars i amics. Ara sobretot pensen "en les famílies que no saben res" i en els veïns amb els quals es mantenen permanentment en contacte.

    "No sé què anem a fer ara, si fer una llista, no tenim ni idea: no tenim targetes del banc, claus del cotxe, el cotxe està en el garatge: no tenim res. No sabem si anar-nos al fet que ens done l'aire. No sé què és el més bàsic ni el primer que hem de fer, suposem que anar a per un poc de roba (...) Ara sí que no saps el que tens fins que ho perds", han exposat.

   A l'hotel on de moment estan allotjats s'ha habilitat un equip de psicòlegs en la setena planta, al que acudiran "en cas de necessitat" perquè "hi ha famílies molt més afectades". La Policia també els va contactar per a realitzar un recompte dels veïns afectats.

   "Els veïns ens hem preguntat si hem passat la nit tan bé com es pot: ells ens entén i nosaltres els entenem. Tothom ens diu el mateix, amb el major afecte i afecte, però nosaltres no tenim res", han asseverat.

   En qualsevol cas, Laura i Manu estaran "tots a l'una" amb els veïns perquè són conscients que són "uns afortunats". "Hi ha gent amb hipoteques de 20 anys i gent que crida als seus fills i no els agafen el telèfon, amb això ja és suficient", han resolt.