L'amo del Ventorro no va veure preocupat ni amb pressa a Mazón el 29O: "Va ser com un dia normal, un dia més"

   VALÈNCIA, 28 Nov. (EUROPA PRESS) -

   El propietari del Ventorro --el restaurant valencià on el president de la Generalitat el 29 d'octubre de 2024, Carlos Mazón, va menjar amb la periodista Maribel Vilaplana-- no va veure al polític "preocupat en cap moment" ni va apreciar que tinguera pressa quan es va acomiadar d'ell. "Va ser com un dia normal, un dia més".

    Així ho va declarar el restaurador en la seua declaració com a testimoni el passat 21 de novembre davant de la jutgessa de Catarroja que investiga la gestió de la dana, que va arrasar gran part de la província i va costar la vida a 229 persones.

    En la transcripció de la seua compareixença, a la qual ha tingut accés Europa Press, el propietari explica com Mazón va arribar sobre les 14.15 i les 14.30 hores i "uns 10 o 15 minuts després, va arribar Vilaplana".

EL LLAVORS CAP DEL CONSELL VA ENTRAR "A SOLES" I SENSE GUARDAESPATLES

    L'amo de l'establiment va concretar que Mazón va estar des de les 14.30 fins a les 18.30-19.00 h, "aproximadament" i va puntualitzar que "més tard de les 19.00 hores no es van anar", una dada que recorda perquè els treballadors es van a les 18 o 18:10 h i ja havien marxat.

    En este moment, ell es va posar a fer "les seues coses", com rematar factures, veure ampollers, veure càmeres, repassar un poc el negoci, i calcula que li portaria "uns 35 o 40 minuts més o menys".

    Quan es van anar els empleats, Mazón i Vilaplana seguien en el reservat. Va explicar també a la magistrada que els treballadors sempre es van sobre les sis de la vesprada i, si es queda alguna taula "penjada", es queda el propi amo perquè "es vagen a fer la seua marxa per a tornar l'endemà".

    Igualment, va informar a les parts que només ell "va atendre personalment el menjar del senyor Mazón" i era "l'única persona que entrava, ningú més dels seus empleats".

   Quan entrava en la sala per a atendre'ls --"una set o huit", segons va quantificar--, "cap de les vegades" va veure a Mazón parlar per telèfon. Tampoc va observar a Vilaplana amb cap ordinador. Va apostar que la sala en la qual van menjar és rectangular i no gaire gran i que no va escoltar "res" de les converses.

    Interrogat per les dimensions del reservat, va indicar que, "de punta a punta de la sala, per la seua grandària, no sap dir si s'escoltaria la conversa d'algú parlant per telèfon", ja que desconeix el volum o el to amb el qual estan parlant. En una conversa, en la qual no està d'esquena i no hi ha cap altre volum, "podria ser que sí s'escoltara, però no ho pot confirmar", va remarcar.

    L'amo del Ventorro va relatar a la instructora la telefonada que va rebre "de la Generalitat, no sap dir qui", per a avisar que anava a anar "un senyor per a portar un sobre amb uns papers que Mazón havia de signar". Ell, per la seua banda, va agafar el sobre, li'l va portar a Mazón, es va anar, i va tornar als pocs minuts. Ací, el president li va dir: "Dona-li'ls que ja estan signats".

    En total, el responsable del local calcula que "el menjar en si duraria entre una hora i mitja o dos". Va postil·lar que "és el que sol durar un menjar".

    No va recordar a quina hora es van servir les postres o el cafè i va comentar que, si van començar a les 14:45-15 h, l'esmorzar s'estendria sobre les 16:30-16:45 "per més o menys traure una mitjana". Segons este testimoni, "és molt comú en moltes taules que es facen les 18:30 o les 19h perquè estan de tertúlia, no és qüestió de consums, és perquè estan a gust o estan amb les seues coses". Per això, va considerar que "no va haver-hi res estrany en la durada del menjar".

   Quan es va posar fi a este menjar, el restaurador va ser entrant "cada 10-15 minuts perquè se sentiren atesos". Al final de la trobada, quan va acomiadar a Mazón en la cancel·la, "no va veure que tinguera pressa o preocupat". "Va ser com un dia normal, un dia més", va dir l'hostaler.

RESERVA

   I sobre la reserva, que es va realitzar uns dos o tres dies abans, va assenyalar que "sap que la persona que li va cridar és de la Generalitat perquè té alguns nombres gravats, perquè li han cridat diferents persones, no sap si secretàries, normalment han sigut dones".

    Li solen dir a qui ha de manar la factura, a la Generalitat o al partit; i després ell ho envia i, en este sentit, entén que qui va fer la reserva li diria que l'anava a pagar el PP perquè ell ho sabia. Li va enviar la factura al partit --el propietari ha aportat esta documentació a la causa-- més tard i li la paguen per transferència.