Rober Solsona - Europa Press - Archivo
VALÈNCIA, 5 Mar. (EUROPA PRESS) -
La secció segona de l'Audiència de València ha estimat el recurs d'apel·lació presentat per l'exsecretari autonòmic d'Emergències en el moment de la dana, Emilio Argüeso, investigat en la causa, i ha ordenat a la jutgessa de Catarroja oficiar a la Direcció general de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (DGTIC) perquè informe sobre la traçabilitat de la comunicació sobre l'oferiment per part de la Conselleria de Medi ambient d'agents mediambientals a l'Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències (AVSRE) per a vigilar les lleres dels barrancs.
Els sis magistrats que integren actualment esta secció de l'Audiència compartixen en la resolució el criteri del ministeri fiscal i consideren que "sembla evident", en llaures al dret de defensa d'Argüeso, el seu interès a intentar acreditar "de forma objectiva i indubtable si durant el 29 d'octubre del 2024 se li va notificar personalment l'oferiment dels agents mediambientals efectuat des de la Direcció general de Medi Natural i Animal".
Per tant, considera esta diligència "útil i pertinent", per la qual cosa decidix estimar el recurs d'apel·lació i deixar sense efecte la interlocutòria de la magistrada que ho rebutjava.
Argüeso, que ha defensat que no va tenir notícia d'este oferiment la vesprada del 29 d'octubre del 2024 en el Centre de Coordinació d'Emergències, havia sol·licitat a la jutgessa que demanara un informe a la DGTIC sobre la traçabilitat de la suposada comunicació remesa pel Director General de Medi Natural i Animal, Luis Gomis, i que s'indicara si realment es recepcionó aquest dia la fulla de comunicació per l'AVSRE; la persona que va accedir a esta comunicació en l'agència; persones o entitats als qui se'ls va reexpedir, si això es va fer i si es va rebotar al propi Argüeso.
Així mateix, demanava que es prenguera declaració com a testimoni perit o subsidiàriament com a testifical al director de la DGTIC per a explicar al tribunal com funcionen aquestes comunicacions internes i citar en qualitat de testimoni a la persona que va reaccionar la suposada comunicació, una vegada identificat.
La jutgessa va rebutjar la petició en considerar que s'ha aportat documentació a la causa que acreditaria esta recepció i considerava que en el fons de la petició "el que batega és l'atribució d'una falta de diligència" que Argüeso atribuïx a Luis Gomis.
L'investigat va recórrer la negativa en considerar "imprescindible" saber "amb certesa" si este oferiment dels agents va ser rebut "el dia 29/10/24, en algun moment posterior o mai" i al·legava el seu dret "al fet que si s'afirma o nega que haja rebut esta comunicació el siga sobre la base de la Llei" i en una activitat probatòria. "Un procés amb totes les garanties exigix poder usar els mitjans de defensa, sobretot en este cas, en què s'usen per a lluitar contra una conjectura elevada a la categoria de fet cert", va al·legar.
El fiscal va compartir l'argumentació d'Argüeso en relació a la remissió d'ofici a la DGTIC de la Generalitat Valenciana per a tenir un informe de la traçabilitat de la comunicació i la sala els dona la raó en este sentit, encara que afirma que "no té per què coincidir l'hora de recepció d'un missatge o comunicació remesa per un mitjà telemàtic amb l'obertura del mateix i per tant el coneixement del seu contingut, treballant en l'Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències funcionaris i tècnics amb diferents comeses".