L'AVL publica l'informe complet que defensa el topònim únic 'València'

   Assenyala que el 2016 va haver-hi consens institucional mentre que la proposta de l'Ajuntament amb titlla tancada "només ha obtingut el suport de dos grups"

   VALÈNCIA, 31 Mar. (EUROA PRESS) -

   L'Acadèmia Valenciana de Llengua (AVL) ha publicat l'informe complet en el qual al llarg de 33 pàgines analitza una sèrie de dades etimològiques, fonètics, documentals i normatius per a concloure que el nom de la ciutat de València ha d'escriure's amb titlla oberta i ha d'"estar constituït per una forma única en valencià".

    L'escrit responia a l'estudi encarregat per l'Ajuntament a l'acladémico Aberlard Sagarossà per a servir de base a la seua proposta de modificació del topònim perquè passara a escriure's 'Valéncia' en llengua valenciana. Precisament, este dimarts s'han votat en el ple municipal les al·legacions presentades pel consistori a la negativa de la institució normativa del valencià a recolzar este canvi.

    L'AVL subratlla en el seu informe, consultat per Europa Press, que en la determinació de la forma gràfica d'un topònim major s'han d'integrar, "sense jerarquies rígides, els pilars clàssics de l'onomàstica, que són etimologia, pronunciació i documentació històrica, complementats pel criteri de la integració en el corpus normatiu".

    En este sentit, explica que l'etimologia del topònim "és clara": prové de 'valentia' ('fortalesa'), amb i breu llatina. Per això, l'estudi del nom "no es pot tractar de manera aïllada, sinó que s'ha de fer tenint en compte l'evolució i la forma actual de les paraules formades amb el mateix sufix: lèxic comú (paciència, conciència, adherència), antropònims (Clemència, Prudència) i exònims adaptats (Florència, Palència). Este "principi de coherència interna exigix '-ència' en el topònim i, per tant, València".

    L'accent greu que establix la norma ortogràfica s'ajusta a la pronunciació majoritària oberta de la i del sufix -ència. Esta vocal només es pronuncia tancada en algunes varietats: el valencià meridional, part del català occidental i el gironí. Per això, la tradició ortogràfica ha optat per l'accent gràfic greu, que reflectix la realització fonètica més general.

    Fa notar que la distribució actual del timbre de la i tònica ([é]) en el topònim València "no es correlaciona amb la distribució dialectal occidental/oriental". En conseqüència, argumenta, el canvi en el topònim no pot estar basat en un argument que se sustente en l'equiparació occidental = aguda / oriental = greu.

    D'altra banda, continua l'informe, des de l'Edat Mitjana, el topònim València apareix en textos poètics rimando amb altres paraules acabades en -ència. Això indica que la i del topònim València devia pronunciar-se de la mateixa manera que els derivats en -ència, tant si aquella vocal era tancada com si ja era oberta, explica.

   En un altre punt, l'AVL recorda que l'accentuació gràfica 'València' "és la fixada per la nostra tradició ortogràfica des de les Normes de Castelló (1932), de la qual l'Acadèmia es continuadora legalment, fins a la publicació de la Gramàtica Normativa Valenciana (GNV) el 2006, el Diccionari Normatiu (2014) i el Nomenclàtor Toponímic Valencià (2026)". "Esta forma és la utilitzada en la pràctica totalitat de les obres dels nostres escriptors i en tot tipus de textos (literaris, administratius, legals, periodístics, divulgatius, etc.)", insistix.

COHERÈNCIA I TRADICIÓ

    També al·ludix a "raons de coherència ortogràfica, etimològiques i de tradició escrita consolidada" per a aconsellar la grafia actual encara que la pronunciació habitual en valencià és amb i tancada (com arreplega la GNV, p. 48).

   A més, l'ONU recomana "assignar un únic nom normalitzat per a cada lloc geogràfic i considera el principi d'univocitat l'ideal de la normalització toponímica". En este punt, assenyala que el valencià, que és la llengua pròpia de la Comunitat Valenciana, "necessita una protecció específica perquè es tracta d'una llengua minoritzada, d'acord amb l'article 6.5 de l'Estatut d'Autonomia, que establix que s'atorgarà especial protecció i respecte a la recuperació del valencià".

    Igualment, la ciutat de València pertany en la zona de predomini lingüístic valencià, segons l'article 35 de la LUEV. Per tant, "el nom de la ciutat hauria d'estar constituït per una forma única en valencià". Més encara, puntualitza, quan l'estudi tècnic de la proposta de l'Ajuntament "no aporta cap argument que justifique la forma en castellà inclosa en la denominació bilingüe proposta".

   Per tot això, la institució conclou que no s'ha aportat "cap novetat rellevant i no oferix un corpus argumental sòlid que permeta justificar l'abandó de la forma normativa i oficial fins ara".

    "Les consideracions presentades resulten insuficients i manquen de la fonamentació necessària per a avalar un canvi toponímic d'esta magnitud" i, en conseqüència, "esta institució ratifica íntegrament la posició sostinguda en l'informe del 2016 i ho fa, a més, ampliant els arguments, i considera injustificat modificar la forma valenciana del topònim".

   L'informe agrega que si l'Ajuntament de València decidix proposar per a l'aprovació oficial la forma doble, en contra del criteri de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, la solució bilingüe adequada és València / Valencia.