La legislatura es tanca sense nous Pressupostos per primera vegada en la història

   MADRID, 5 Oct. (EUROPA PRESS) -

   L'actual legislatura, que arriba a la seua fi després de la dissolució de les Corts i la convocatòria d'eleccions generals per al pròxim 29 de novembre, s'ha tancat sense l'aprovació de nous Pressupostos Generals de l'Estat (PGE) per primera vegada en la història democràtica.

   El president del Govern, Pedro Sánchez, ha governat esta legislatura amb els Pressupostos del 2023, que s'han anat prorrogant any rere any a l'espera d'uns nous comptes públics que no han vist la llum en cap dels últims exercicis.

    Els PGE del 2023 es van prorrogar automàticament per tercera vegada el passat 1 de gener. En l'últim Consell de Ministres de l'any 2025, el Govern va aprovar un acord pel qual s'establien els criteris d'aplicació de la pròrroga per al 2026 dels Pressupostos Generals de l'Estat del 2023, ja que el 2024 i el 2025 no es van aprovar uns nous comptes públics.

   La d'enguany ha sigut l'onzena pròrroga pressupostària de la democràcia, ja que el mateix va succeir anteriorment amb els comptes del 1978, 1982, 1995, 2011, 2016, 2017, en dues ocasions els del 2018 i per tercera vegada amb les del 2023.

   Davant d'un arc parlamentari tan fragmentat, especialment després de la ruptura definitiva amb Junts, l'Executiu va dir que s'esforçaria per recaptar els suports suficients perquè pogueren veure la llum uns nous comptes públics a Espanya i, malgrat expirar els terminis normals, seguia afirmant que presentaria uns nous Pressupostos per a l'any 2027.

    El passat mes de juliol, el Ple del Congrés va tombar per segona vegada la senda de dèficit i els objectius d'estabilitat pressupostària que el Govern havia plantejat per als Pressupostos del 2027, per la qual cosa l'Executiu continuava treballant en la presentació dels comptes públics amb un full de ruta fiscal més estricta per a les comunitats autònomes.

   La senda plantejada per l'Executiu fixava el dèficit del conjunt d'administracions públiques en l'1,8% del PIB per al pròxim any, 1,6% el 2028 i l'1,5% el 2029. D'este conjunt, la major part del dèficit l'assumiria l'Administració Central, amb l'1,5%, 1,4% i 1,3% per al període 2027-2029.

   Del seu costat, en la reunió del Consell de Política Fiscal i Financera es va donar llum verda, malgrat el vot en contra dels consellers del PP, al fet que les comunitats tingueren un objectiu de dèficit del 0,1%.

   Amb l'anunci del president del Govern, Pedro Sánchez, d'anar a eleccions el 29 de novembre, la legislatura arriba a la seua fi sense nous Pressupostos i sense que s'haguera presentat el projecte pressupostari per al 2027 en el qual treballava l'Executiu.