Les Arts obri temporada amb Manon com una moderna Kim Kardashian en els bojos anys 20 parisencs

   VALNCIA, 27 Sep. (EUROPA PRESS) -

   Les Arts obri la temporada amb 'Manon', un "dels grans" títols del romanticisme francés que el director d'escena Vicent Huguet trasllada als bojos anys 20 parisencs. La soprano Lisette Oropesa dona vida a esta "carismtica, seductora i cobejosa" jove que apareix retratada com "una moderna Kim Kardiasian, una dona que anteposa el seu xit a l'amor i vol arribar al top", mentre que el tenor Charles Castronovo donar vida al seu amant, el devot cavaller Das Grieux.

   Este divendres s'ha presentat l'pera de Massenet que amb el mateix muntatge amb que es va estrenar a l'pera de París s'inaugurar amb "tota l'esplendor" a Les Arts el 3 d'octubre i podr veure's també el 6, 9, 12 i 15 d'octubre.

   Manon, basada en la novella de l'Abat Prévost, que va ser prohibida pel Parlament de París el 1731 per escandalosa, narra la histria de "vida, mort i redempció" d'esta jove, a la qual la seua família ha decidit tancar en un convent. Per abans d'arribar coneix al cavaller Das Grieux, del que s'enamora i fugen i que ha de debatre's llavors entre el seu anhel de luxe i l'amor.

   La protagonista, la soprano Lisette Oropesa, ha elogiat que esta producció defuig de la tradicional visió que s'oferix d'una Manon centrada en la recerca de la riquesa i de béns materials i li dota de "profunditat". "Té un somni que vol realitzar, no només els diners, vol l'xit en l'escenari", ha destacat.

    No obstant aix, és un personatge al que és "difícil tenir compassió" perqu és "una antiherona", al contrari de la Violeta de 'La Traviata', escull l'xit i no l'amor i "ens costa acceptar que no acaben junts". "No és un personatge perfecte, ni fcil, ni simptic, a ella no li agrada patir, vol ser lliure, és una moderna Kim Kardiasian que vol arribar al top", ha retratat.

   Del seu fet, és "una de les poques peres en la qual la víctima és l'home", ha apuntat el seu company de repartiment, i en la qual "el tenor no és gelós", ha afegit el seu director musical. Vicent Huguet ha explicat que la dificultat amb qu va afrontar Manon va ser determinar "el quan" situar "esta bella histria d'amor".

   Es va decidir pel París boig dels anys 20, --en una proposta plena de referncies a l'poca, la seua pintura, arquitectura, l'estil Art Déco, el cabaret, el jazz i el xarleston-- entre les dos guerres mundials perqu "era el moment entre dos tragdies, i este era exactament el context del llibre original". I perqu a més en este París "per primera vegada van comenar a haver-hi reines de l'escena com Mistinguett i en particular Josephine Baker". "Igual que hi ha líders polítics en diferents períodes també cal reconixer als seus líders artístics", ha reivindicat.

   Per la seua banda, el mestre James Gaffigan ha ressaltat que és "un plaure" portar a Valncia est pera --que ja va representar el 2010-- amb una producció com el seu autor la va pensar, encara que haja hagut d'afrontar "certs riscos" com superar "la tradició i el bagatge de grassa extra que implica".

"MÚSICA BRILLANT"

   Així, ha ressaltat que la qualitat de la música és comparable a la Bohme, per ha lamentat que sovint amb el temps es perd "la brillantor" amb les quals la van escriure Massenet i Puccini perqu "no es lligen bé". Per contra, ha ressaltat el nivell dels dos protagonistes.

    De la mateixa manera, el director artístic de Les Arts, Jesús Iglesias Noriega, ha destacat que es tracta d'"un del grans" títols del romanticisme francés, "una obra fascinant musical i escnicament", amb una histria "fantstica" que dona "l'oportunitat de llument als cantants".

   A més, d'este repartiment de luxe encapalat pels "millors" Manon i Dones Grieux de hui i amb el bariton catal Carles Pachon-- i ha assenyalat que a causa de la seua extensió, cinc actes i sis escenes que dura quasi quatre hores amb dos pauses de vint-i-cinc minuts, es compta amb un repartiment molt ampli que implica a tots els mimbros del Centre de Perfeccionament.