El FMI determina que la crisi pel conflicte a Iran serà "gran, global i asimètrica"

   El 'xoc' pot espentar a 45 milions de persones a patir fam, elevant el total a més de 360 milions en el món

   MADRID, 9 Abr. (EUROPA PRESS TELEVISIÓ) -

   El Fons Monetari Internacional (FMI) reitera que les conseqüències de la guerra a Orient Pròxim posen en greu risc a l'economia internacional que s'enfronta a un 'xoc' d'oferta "gran, mundial i asimètric", a pocs dies que comencen les reunions de primavera de l'organisme internacional i el Banc Mundial en les quals ja han avançat que rebaixaran les previsions de creixement.

    Amb una reducció del flux diari de petroli del 13% i de gas natural liquat (GNL) de fins al 20%, els efectes de la crisi comptaran amb fortes pertorbacions en l'economia mundial que, no obstant això, afectaran en major mesura als països propers als punts de conflicte i als quals depenen de les importacions d'energia.

    Així, en tots els casos contemplats pel FMI l'impacte posarà contra les cordes les expectatives de creixement durant enguany. "Fins i tot el nostre escenari més optimista implica una revisió a la baixa del creixement", ha resolt en el discurs d'obertura de la reunions de primavera la directora gerent del FMI, Kristalina Georgieva.

   "Quan rebem als ministres i governadors de bancs centrals en les nostres reunions de primavera la setmana vinent, ens centrarem en com afrontar millor aquest últim impacte i mitigar el sofriment de les economies i les persones", ha assegurat.

    El desenvolupament del conflicte, amb l'actual fràgil alto el foc acordat per Estats Units i Iran, marcarà l'envergadura de les conseqüències econòmiques, però el FMI ja ha advertit que les economies patiran pujades de preus en els productes relacionats amb l'energia, incertesa en les expectatives d'inflació i efectes en les condicions financeres dels mercats.

   La projeccions d'inflació tant en la Unió Europea com a Estats Units ja s'han elevat en el curt termini, encara que mantenen les seues previsions en el llarg. "Sabem que, amb el temps, una part significativa de l'impacte es dissiparà, deixant-nos en un nou equilibri", ha indicat.

   L'organisme internacional ha aposte el focus en els danys de la infraestructura energètica dels països del golf Pèrsic que situa com una de les raons per a la rebaixa de previsions. Com a exemple, Georgieva ha esmentat els atacs contra el complex de gas natural liquat de Ras Laffan, a Qatar, que produïx el 93% del GNL del Golf i que tardarà entre tres i cinc anys a recuperar la seua capacitat completa.

    Davant d'esta complexa situació, el FMI ha demanat als governs que no actuen de manera unilateral imposant controls als mercats, la qual cosa "només" suposaria "tirar més llenya al foc". Per contra, ha instat a mantenir-se alerta per a poder actuar d'acord a les necessitats de la crisi.

    "Ara com ara, convé esperar i observar, mentre els bancs centrals emfatitzen el seu compromís amb l'estabilitat de preus, però mantenen la calma, amb una major disposició a actuar si la seua credibilitat es veu compromesa", ha afirmat la directora del FMI.

   No obstant això, si "les expectatives d'inflació amenacen amb desestabilitzar-se i desencadenar una costosa espiral inflacionaria, els bancs centrals haurien d'intervenir amb fermesa mitjançant augments de taxes".