'Les Troianes' porta al Rialto un "cant a la humanitat" que va d'Eurípides a les guerres del segle XXI

   VALNCIA, 8 Feb. (EUROPA PRESS) -

   En un moment en el qual les imatges de les guerres pareixen no sorprendre ni incomodar al món occidental, l'obra 'Els Troianes. Fucking nowhere' posa el focus en els quals més pateixen, la població civil i especialment les dones i els xiquets, a partir d'una simbiosi entre la tragdia d'Eurípides 'Les Troianes' i guerres com les de Gaza i Ucrana.

   Una producció que arriba aquest divendres al Teatre Rialto de Valncia, en cartell fins al 10 de mar, amb la intenció de llanar un "cant a la humanitat i a la pau" i un missatge de "no victimització i dignitat", per també d'evitar l'espectacularització o 'disneyficació' dels conflictes bllics.

   "Desemmascarem des del teatre l'esttica de les guerres que veiem en les pellícules. La guerra no és gent guapa ni armes espectaculars: la guerra és merda, fred i dolor", ha manifestat el director, Santiago Sánchez, en la presentació junt als integrants de l'equip i Abel Guarinos com a responsable de l'Institut Valenci de Cultura (IVC), que produeix aquesta pea en valenci.

   Amb un elenc molt coral i intergeneracional, actors que van de més de 60 anys a uns altres en la vintena, la dramaturga alacantina Josi Alvarado s'inspira en el clssic grec per a plasmar el patiment de les dones en ser utilitzades com a botí de guerra i l'explotació del dolor alié als mitjans de comunicació.

   'Les Troianes' es va comenar a escriure després de l'esclat de la invasió de Rússia a Ucrana, encara que "després del 7 d'octubre res és igual" per l'atac de Hams a Israel i els successius bombardejos posteriors de l'exrcit israeli sobre la Franja de Gaza. "No es tracta de barallar amb les imatges reals que veiem en els telenotícies, sinó amb l'impacte de l'art", ha assenyalat el seu director.

IMATGES DE GERVASIO SÁNCHEZ

   La fora de la llum, la música, el so i les imatges, amb la collaboració del fotoperiodista Gervasio Sánchez, mostraran sobre l'escenari del Rialto un viatge des de fa 24 segles al 2023. Un viatge en el qual no faltar el clssic missatger, reconvertit en un reporter de guerra, i el cor de dones.

   "No volem ser més víctimes ni que parlen per nosaltres", ha manifestat sobre el paper que jugar aquest cor una de les actrius, Rebeca Izquierdo, qui interpreta a una dona que "va de la no acceptació i la solitud a l'acceptació i la comunió amb la resta".

   En parallel, 'Les Troianes' busca allunyar-se de la banalització de les guerres i recordar al públic que "tots estem en el mateix vaixell" i els interessos que subjauen els conflictes armats "no estan tan lluny". El 'Fucking Nowhere' del títol suposa, segons el director, "eixa espcie de limb on queden estancades les víctimes", un limb que podria ser qualsevol ciutat "o el barri del costat".

   L'elenc s'ha enfrontat a aquest ambiciós objectiu durant un procés de creació que va arrancar al novembre del 2022, seguit d'un exigent csting durant l'any passat. Tant el director com els actors s'han mostrat orgullosos del nivell aconseguit i han posat l'accent que aquest tipus de propostes "solament són possibles en un teatre públic". "Aquestes condicions permeten cuidar el producte", ha ressaltat la intrpret Marina Alegre.

"QUE NO MATEN EL TEATRE"

   "Que no maten el teatre", ha reivindicat Josep Manel Casany, qui fa de reporter en l'obra i ha destacat la importncia del periodisme en la cobertura dels conflictes armats.

   Des de l'IVC, el seu director ha coincidit en la necessitat d'aquesta proposta "valenta" amb una posada en escena "colpidora". De cara al futur, ha avanat que es representar al Teatre Principal de Castelló de la Plana (24 de mar) i a l'Arniches d'Alacant (5 d'abril) i no ha tancat la porta al fet que puga girar fora de la Comunitat Valenciana amb aquesta versió en valenci: "Tant de bo".

HCUBA S'AFARTA I "L'EMBOLICA MARRÓ"

   L'argument arranca quan un xic rapta a una xica i s'inicia una guerra entre Grcia i Troia, que guanyen els grecs. La reina troiana, Hcuba, que abans portava roba de marca i es feia liposuccions, es converteix en una esclava al costat de la seua filla Casandra i la dona del seu fill, Andrómaca. Després que els grecs li les porten com prostitutes, a Casandra la violen en una discoteca i al fill d'Andrómaca ho llancen brutalment des d'una torre.

   A partir d'ací, 'Les Troianes' fa un parallelisme amb el que est passant a Gaza i Ucrana fins a un final inesperat: la vella Hcuba pensa que ja ha aguantat bastant i "l'embolica marró". Tot aix sense evitar deixar un "halo de llum" per als espectadors.