VALÈNCIA, 15 Jul. (EUROPA PRESS) -
La brisa marina del Mediterrani s'està ralentint --de fet és ara un 17% més febles a Espanya--, la qual cosa reduïx la seua capacitat per a suavitzar les temperatures en ciutats com Barcelona, València o Eivissa.
Així ho reflectix un estudi liderat pel Centre d'Investigacions sobre Desertificació (CIDE) --centre mixt del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), la Universitat de València (UV) i la Generalitat Valenciana-- que analitza 41 anys de dades d'estacions meteorològiques distribuïdes al llarg de la costa del Mediterrani occidental.
Al contrari del que caldria esperar amb l'increment de la temperatura en la regió, les dades mostren que la velocitat de la brisa marina ha disminuït de forma constant des de la dècada de 1980, un debilitament que s'aguditza durant les ones de calor de l'estiu. L'estudi es publica en Scientific Reports.
La brisa marina és el vent que es genera durant el dia quan la terra es calfa més ràpid que el mar. En ascendir l'aire calent sobre la terra, l'aire fresc del mar avança cap a la costa i produïx un flux que refresca les zones litorals.
Actualment, la conca mediterrània es calfa entre un 20 i un 40% més ràpid que la resta del món, per la qual cosa el contrast tèrmic (el motor que genera la brisa) s'intensifica.
"L'esperable seria que este major contrast generara brises més fortes. No obstant això, observem que les brises marines són cada vegada més febles, encara que més freqüents en èpoques de l'any on ocorren menys, com a l'hivern", explica, en un comunicat, Shalenys Bedoya-Valestt, primera autora de l'estudi i investigadora predoctoral en el CIDE.
Este treball va analitzar per primera vegada dades recopilades entre 1981 i 2021 en 39 estacions meteorològiques situades a Espanya, França, Itàlia i el nord d'Àfrica. El 90% de les estacions mostra una reducció de la velocitat de la brisa marina.
En concret, des de 1981 les brises marines del Mediterrani occidental s'han afeblit 0,095 metres per segon cada dècada, "la qual cosa es traduïx en quasi un 11% des del 1981 com a mitjana en tota la regió. Si tenim en compte només els mesos de l'estiu, este canvi s'aguditza al 12,7%", revela la investigadora del Climatoc-Lab del CIDE, dedicat a l'estudi de la meteorologia i els vents.
Per àrees, les que van evidenciar un major debilitament de la brisa són les Illes Balears (17,6%) i les costes mediterrànies d'Espanya (17%) i de França (12,6%).
Les ciutats espanyoles que van experimentar un debilitament més pronunciat són Barcelona, Tortosa, Menorca, Almeria, Castelló de la Plana, Màlaga, Eivissa i Palma de Mallorca, on la brisa va disminuir entre el 17 i el 25% en estacions concretes.
Esta ralentització respondria a diversos mecanismes atmosfèrics en cascada, com la persistència de dorsals anticiclòniques sobre el Mediterrani (zona d'altes pressions que s'estén des d'un anticicló i que provoca estabilitat atmosfèrica i temps sec), l'entrada d'aire tropical continental des del Sàhara o les ones de calor.
Un de les troballes "més rellevants", subratllen els impulsors del studio, és la relació entre les ones de calor i la pèrdua d'intensitat de les brises marines. Durant les ones de calor que es produeixen a l'estiu, les brises són fins a un 10% més febles en illes com Còrsega, Sardenya i Sicília.
En les Illes Balears, les ones de calor afeblixen les brises prop del 8%, mentre que en la costa mediterrània espanyola la reducció mitjana és del 4,8 %. Esta xifra no se sumisca a la tendència general, sinó que reflectix l'impacte específic de l'ona de calor sobre la brisa d'estiu.