López Miras i Mazón exigeixen un Pacte Nacional de l'Aigua que "acabe amb els enfrontaments" entre territoris

   MURCIA, 21 Mar. (EUROPA PRESS) -

   Els presidents dels governs de la Regió de Múrcia, Fernando López Miras, i de la Comunitat Valenciana, Carlos Mazón, han signat aquest dijous a Múrcia un manifest conjunt en reivindicació d'un Pacte Nacional de l'Aigua que "garantisca el desenvolupament present i futur de tots dos territoris" i que "acabe amb els enfrontaments" entre territoris.

   Tots dos dirigents han escenificat d'aquesta forma la seua unitat entorn de l'aigua durant un acte celebrat al Palau de Sant Esteban --calme del Govern regional-- en presència de diferents autoritats i representants del teixit empresarial, sindical i associatiu. Prèviament, tots dos dirigents han recorregut els voltants del transvasament Tajo-Segura al seu pas per Alhama de Murcia.

   López Miras ha ressaltat que aquest Pacte "acabaria amb els enfrontaments entre territoris" per aquest assumpte, i ha recordat que l'acord ha de ser impulsat pel Govern central. "Però els assegure que també pot ser possible sense ell", tal com ha advertit durant la seua intervenció.

   "Necessitem un Pacte Nacional de l'Aigua basat en la solidaritat, que ens cohesione i que desterre d'una vegada la lluita política interessada, esbiaixada i antiespanyola que ha contaminat el missatge de l'aigua durant dècades", ha afirmat el màxim responsable de la Regió de Múrcia. Per a López Miras, reivindicar aquest Pacte és també "reivindicar la vigència i el compliment de la Constitució".

   Per a López Miras, "hi ha aigua suficient, hi haurà aigua, i els assegure que abans o després tindrem un pla comú a Espanya per al seu aprofitament. Malgrat qui pese". En qualsevol cas, s'ha mostrat pessimista pel que fa a un Govern central que "ni vol, ni sap, ni pot exercir la coordinació que li correspon".

   Enfront de la concepció actual del Govern d'Espanya, López Miras ha afirmat que és necessari veure els recursos hídrics "en el seu conjunt, des d'un enfocament ampli, tal com ho van entendre els pares de la Constitució".

   Per això, ha demanat "que Espanya avance des de la unitat" en aquest assumpte, i ha alertat que el "menyspreu a la igualtat" de l'Executiu central no solament ve manifestant-se "en el plànol legal, econòmic o d'accés a les infraestructures, sinó també en l'aprofitament dels recursos naturals de tots".

UN TRANSVASAMENT "IRRENUNCIABLE" PER AL FUTUR

   El manifest també expressa en els seus quatre punts la necessitat d'apostar des del Govern central per les infraestructures que garanteixen la disponibilitat d'aigua, com el transvasament Tajo-Segura; sol·licita a l'Estat un major impuls de la depuració i reutilització d'aigües, i finalment, li urgeix al fet que impulse millors sistemes per a reduir el consum hídric.

   López Miras ha subratllat que la Regió de Múrcia i la Comunitat Valenciana "comparteixen objectius i necessitats" també en matèria hídrica i ha recordat que el Llevant espanyol "aprofita fins a l'última gota i produeix amb una qualitat difícil d'igualar". Sobre el posicionament com a referents en gestió hídrica i en depuració, ha posat en valor que ambdues regions "hem invertit molt en modernització, en tecnologia i en aprofitament".

   En el manifest, ambdues autonomies fan una reivindicació directa del progrés aportat pel "irrenunciable" Tajo-Segura, alhora que especifiquen que aquesta infraestructura és vital per al futur.

   Sobre aquest tema, López Miras ha denunciat públicament que el Govern central "està esquilmando el transvasament cada vegada més, perquè aquesta obra no solament genera desenvolupament sinó que demostra que Espanya pot administrar en comú els seus recursos i actuar com una vertadera nació".

"PROMESA INCOMPLERTA" DE RIBERA

   Durant el seu discurs, Mazón ha reclamat "una visió general de 360 graus" per a "solucionar una necessitat que és de tots els territoris". En aquest sentit, ha lamentat la "promesa incomplerta" de la vicepresidenta Tercera del Govern i ministra per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, Teresa Ribera, d'abordar solucions hídriques des del diàleg.

   Per això, ha reclamat que la política hídrica torne a "aquest visió d'Estat que mai va haver d'abandonar-se i que exigeix la gestió rigorosa i eficient d'un recurs que no és de ningú".

   El cap del Consell ha sol·licitat "solidaritat interterritorial i justícia distributiva" i ha insistit en la necessitat d'un pacte d'Estat sobre l'Aigua "que sumeix equitat al desenvolupament de tots els territoris d'Espanya sense privilegis d'uns i laments d'uns altres, un pacte que no vaja en contra de ningú sinó a favor de tots perquè sumeix cohesió a les legítimes aspiracions de progrés de cadascun de nosaltres i que, des de la garantia de les infraestructures necessàries, blinde un marc d'igualtat, sostenibilitat i justícia per a tots".

   Així, ha advocat per una política d'Estat des del territori i ha defensat que els temes d'interès nacional "mai són una agenda perifèrica quan el que es planteja és una qüestió central per a l'estabilitat del conjunt d'Espanya".

   Per a Mazón, la signatura del manifest pel Pacte Nacional de l'Aigua és una "qüestió d'Estat" que naix de la fortalesa d'un discurs "vàlid en qualsevol territori que aspire a seguir progressant i aportant al projecte comú de tots els espanyols". "I això val des de Castella-la Manxa fins a Alacant o des de Sagunt a Barcelona", ha postil·lat.

   Així mateix, ha reclamat que la conversa entorn de l'aigua s'aborde des del rigor i "la solidaritat envers tots, entre tots i des de totes les adreces" per a "fer realitat principis tan substancials com els de justícia i equitat".

   Igualment, ha destacat la gestió responsable d'aigua per part de la Comunitat Valenciana i Regió de Múrcia i ha subratllat que "ningú pot donar-nos lliçons" en la protecció d'aquest recurs. A més, ha apel·lat a reivindicar l'aigua amb l'impuls de tota la societat "des de l'equilibri i per l'equilibri, des de la solidaritat i per la solidaritat, des de la justícia i per la justícia".