La majoria d'economistes critiquen l'agilitat de les ajudes dana i el 79,2% retrau la "catastròfica" coordinació

   VALÈNCIA, 2 Jul. (EUROPA PRESS) -

   La majoria dels economistes de la Comunitat Valenciana es mostren crítics amb l'agilitat de l'activació de les ajudes per a la recuperació després de la dana, encara que el que pitjor valoren és la coordinació entre administracions, que ha sigut "catastròfica" per als professionals: el 79,2% la qualifiquen de dolenta o molt dolenta.

   Així ho reflectix l'enquesta de conjuntura 'Els economistes opinen' que han presentat hui dimecres el president del Consell d'Economistes de la Comunitat Valenciana i del Col·legi d'Economistes de València, Juan José Enríquez; el degà de l'Il·lustre Col·legi Oficial d'Economistes de Castelló, Jose Manuel Salvador; i el degà de la institució col·legial a Alacant, Francisco Menargues.

   La majoria dels economistes es mostra crític amb l'activació de les ajudes públiques després del pas de la dana del 29 d'octubre: el 28,8% valora la rapidesa com a dolenta, el 25,5% li dona un regular i el 18,8% la definix com molt dolenta, mentre que només un 14,7% la veu bé i un 2,8% la veu molt bé. A les tres províncies la suma de mal i molt malament és propera al 50%.

   En paraules de Juan José Enríquez, "la valoració de les ajudes és crítica però no exacerbadament", ja que es considera que "hi ha hagut certa lentitud" en la tramitació i execució, que "evidentment ha perjudicat a empreses com a pimes i micropymes, que en situacions molt complicades necessitaven ajuda immediata per a poder sobreviure".

   Respecte a l'import de les ajudes, més del 40% dels economistes ha considerat "malament o molt malament" els diners destinats a rescabalar a les persones i negocis afectats per la dana.

    Sobre la tramitació de les ajudes, l'agilitat ha rebut també una valoració majoritàriament negativa: el 29,4% dels economistes l'ha qualificat com regular, el 29,3% com a dolenta i el 18,6% com molt dolenta. Només un 12,2% ha valorat positivament l'agilitat administrativa. Els criteris de distribució i assignació de les ajudes han sigut considerats inadequats per quasi una tercera part dels entrevistats (30,2%), acceptables pel 35,9% i correctes únicament per al 17,2%[1].

MESURES "MÉS DE BISTURÍ"

   Enríquez ha afegit que en un primer moment que van aprovar "ajudes generalitzades" que han sigut "ben valorades" i "donaven un respir a les empreses", "però es troba a faltar que després s'hagen analitzat cas per cas" i s'hagen articulat "ajudes molt més concretes, molt més específiques", un "treball més de bisturí, de cirurgia" després d'estes ajudes generalistes.

   A més, ha defensat que "la millor ajuda seria que l'Estat recolzara financerament a l'administració autonòmica" i que ho fera a fons perdut. Així, ha criticat la infrafinançament de la Comunitat Valenciana.

COORDINACIÓ "CATASTRÒFICA"

   La coordinació entre administracions públiques ha rebut la pitjor qualificació i els economistes l'han ratllat de "catastròfica": un 54,6% dels economistes l'ha considerat "molt dolenta" i un 25,2% "dolenta", sumant un 79,2% d'opinions negatives. Només un 4,2% ha opinat que la coordinació ha sigut bona o molt bona. Un altre dels aspectes pitjor valorats ha sigut la transparència en la informació pública de les ajudes, ja que per a un 58% ha sigut "dolenta o molt dolenta".

    Enríquez ha lamentat "la falta de coordinació" entre el Consell i el Govern central i ha incidit que han transcorreguts huit mesos des de la catàstrofe "sense la comissió mixta". "La falta de coordinació és evident i la Generalitat és la primera que la patix amb la falta de recursos necessaris", ha agregat.

   Els economistes han identificat com a sectors més afectats pel temporal el cost per a l'administració pública i les infraestructures.

    També ha posat en relleu la necessitat de comptar amb plans de prevenció i resposta que reforcen la resiliència de les infraestructures crítiques i els servicis públics.

   Sobre les seues previsions en l'execució de futures obres per a prevenir danys per danas, el 30% creu que "és previsible que hi haja retards, falta de recursos o porblemas d'execució",; el 27,5% considera que "no es preveu una actuació efectiva a mitjà termini", i només un 5,7% confia que s'executaran dins del termini i en la forma escaient suficients. La resta no opina.