Manises descobrix un refugi de la Guerra Civil baix la Plaça Cor de Jesús

   VALÈNCIA, 27 Mar. (EUROPA PRESS) -

   Les obres de remodelació integral de la Plaça Cor de Jesús de Manises han tret a la llum "una troballa de gran valor històric": un refugi de la Defensa Passiva de la Guerra Civil espanyola, descobert durant el desenvolupament dels treballs de seguiment i control arqueològic duts a terme en la fase de remocions de terra.

   Segons els primers estudis duts a terme per l'arqueòleg Ignacio Hortelano, responsable de la intervenció, este refugi podria datar-se cap al 1938, en un moment ja avançat del conflicte, si bé es desconeix la seua data exacta de construcció per l'absència de documentació d'arxiu.

    El descobriment confirma l'existència d'estructures defensives en este punt de la localitat, "la memòria de la qual s'havia mantingut visca entre alguns veïns malgrat l'absència de documentació oficial en els arxius municipals", explica l'Ajuntament en un comunicat.

    A diferència dels grans refugis col·lectius habituals de l'època, freqüentment vinculats a escoles o altres edificis públics, el trobat en la Plaça Cor de Jesús respon a un model menys comú, ja que presenta una estructura estreta i allargada que combina característiques de trinxera i refugi, denominada "rasa-refugi" o "refugi- trinxera".

    Este tipus de construcció, més econòmica i ràpida d'executar, adapta el model de trinxera ofensiva de l'enfront de l'àmbit de la defensa civil. Presenta unes dimensions reduïdes --1,70 metres d'altura i 90 centímetres d'amplària-- i una capacitat estimada de fins a 60 persones. El seu disseny respon a criteris de funcionalitat i protecció: l'estretor de l'espai reduïx la probabilitat d'impacte directe de bombes, mentre que el seu traçat en ziga-zaga o lineal fracció limita els efectes de l'ona expansiva en cas d'explosió.

    A més, el refugi comptava amb una coberta de formigó, de la qual s'han trobat restes durant l'excavació, concebuda no tant per a resistir impactes directes sinó com per a evitar la seua detecció des de vista aèria.

    El sistema incloïa dos accessos diferenciats, la qual cosa permetia establir un circuit de circulació per a evitar aglomeracions en situacions d'emergència. Així mateix, l'estructura incorpora una esquerda en el sòl destinada al drenatge d'aigua de pluja, que podria haver estat connectada, en algun moment, a un pou l'estructura del qual es va ampliar posteriorment a l'ús del refugi. Esta es podria haver utilitzat a manera d'embornal mitjançant una construcció de rajola massissa localitzada en un dels punts d'accés.

MATERIALS

    Quant als materials, està construït amb formigó barrejat amb abundant àrid de riu, una tècnica habitual en les dècades del 1930 i 1940, afavorida en este cas per la proximitat del riu Turia. El procés constructiu incloïa encofrats de fusta que posteriorment s'emplenaven amb esta barreja.

    Les investigacions apunten al fet que durant la urbanització de la plaça a principi de la dècada del 1980 es va demolir la coberta del refugi, les restes del qual han sigut ara localitzats.

    Així mateix, la posterior construcció d'una font en el centre de la plaça hauria afectat a un dels trams de la galeria, interrompent parcialment el seu recorregut original. La ubicació del refugi en este enclavament respon al seu caràcter d'espai de trobada i concentració de població, fàcilment accessible i concorregut, la qual cosa ho convertia en un punt estratègic per a la protecció civil durant els bombardejos.

    Les fonts municipals cal destacar que esta plaça va ser la que albergava el mercat municipal fins als anys 70. Esta troballa aporta nova informació sobre les estratègies de defensa passiva a Manises durant la Guerra Civil.