Més de 110 Nobel demanen alliberament de l'activista iraniana Narges Mohammadi després del seu trasllat hospital

   MADRID, 12 May. (EUROPA PRESS) -

   Més de 110 Premis Nobel de diferents categories han exigit a les autoritats d'Iran l'alliberament "total" i "incondicional" de l'activista iraniana Narges Mohammadi, llorejada amb el Nobel de la Pau, després del seu trasllat el diumenge a un hospital de Teheran per a rebre tractament mèdic per les seues "múltiples malalties".

   "L'accés a un tractament mèdic oportú i adequat no només és una necessitat humanitària, sinó una obligació fonamental segons les normes internacionals de Drets Humans i les disposicions legals nacionals aplicables, que preveuen l'atenció mèdica i permeten l'alliberament per motius mèdics en casos de greu risc per a la salut", han indicat en un comunicat conjunt publicat per la Fundació Narges Mohammadi.

    En este sentit, han ressaltat que hi ha informacions "fidedignes" que indiquen que el seu estat de salut és "crític", ja que presenta greus complicacions, incloent una important pèrdua de pes, pressió arterial inestable i símptomes cardíacs greus.

   "La seua situació es desenvolupa en un moment en què la població civil d'Iran enfronta l'impacte combinat de les creixents tensions regionals i la intensificació de la repressió interna, la qual cosa genera serioses preocupacions per la seua seguretat, salut i drets fonamentals", han assenyalat.

    "Reafirmem que tota persona detinguda per l'exercici pacífic dels seus drets fonamentals té dret a la plena protecció d'aquests, incloent l'accés a atenció mèdica adequada i al degut procés. Els qui es troben detinguts per aquests motius han de ser alliberats", han reiterat.

    Per a l'activista de Drets Humans nord-americà, Jody Williams, Premi Nobel de la Pau el 1997, "Mohammadi mai hauria d'haver estat a la vora de la mort sense rebre atenció mèdica especialitzada". "Ningú, en cap lloc, hauria de ser empresonat per protestar pacíficament o per defensar els Drets Humans", ha argüït, demanant a la comunitat internacional "alçar la veu".

    Per la seua banda, la Premie Nobel de la Paz liberiana Leymah Gbowee ha assegurat que Mohammadi "ha inspirat a persones de tot el món", si bé el seu "coratge no ha d'anar en detriment de la dignitat humana bàsica ni de l'atenció mèdica".

    "Celebrem este important pas cap al tractament, però cap defensor dels Drets Humans hauria d'enfrontar-se a l'empresonament, la repressió i la deterioració de la seua salut per defensar de forma pacífica la llibertat i la justícia. El clam ha de mantenir-se ferm: Narges ha de ser alliberada", ha sentenciat.

   Entre els signants es troben, entre altres molts, l'advocada iraniana Shirin Ebadi, el periodista rus Dmitri Murátov, l'escriptora Annie Ernaux, el físic rus-britànic Konstantín Novosiólov, el físic Roger Penrose, el biòleg Victor Ambros, així com Harvey J. Alter, Michael Houghton i Xarres M. Rice, els qui van rebre el premi pel descobriment del virus de l'hepatitis C.

   Així mateix, uns altres dels noms que apareixen en la llarga llista de Nobel que subscriuen la crida són l'economista nord-americana Claudia Goldin, l'escriptor J. M. Coetzee, el científic Roger Kornberg o el bisbe catòlic Carlos Felip Ximenes Belo.

   Mohammadi va ser arrestada el passat 12 de desembre en un acte en memòria de l'advocat Josrou Alikordi, que va morir setmanes abans en "estranyes circumstàncies". Va iniciar una vaga de fam al febrer d'enguany per a protestar per les condicions de la seua detenció.

   L'activista havia sigut posada en llibertat provisional al desembre del 2024 arran d'una sol·licitud per motius mèdics aprovada per la Fiscalia de Teheran. Mesos abans, a l'octubre, va ser hospitalitzada després que la seua família denunciara que les autoritats portaven més de dos mesos impedint que rebera tractament malgrat la deterioració del seu estat de salut.

   Mohammadi va ser condemnada en principi a sis anys addicionals de presó per conspiració i a un any i mig per activitats de propaganda, si ben el seu advocat va informar al febrer que havia rebut una condemna addicional de dos anys de prohibició d'eixir del país i dos anys de desterrament a la ciutat de Jusf, en el centre oest d'Iran.