Un model matemàtic optimitza la conservació de la Cova d'Altamira

MUSEO DE ALTAMIRA - Archivo

   SANTANDER/ALACANT, 29 May. (EUROPA PRESS) -

   Un estudi en el qual participen el Museu Nacional de Cincies Naturals (MNCN) i l'Institut Geolgic i Miner (IGME) junt amb les universitats d'Alacant, Almeria i Tolosa de Llenguadoc ha desenvolupat un model matemtic que permet establir les mesures per a seguir conservant el patrimoni de la Cova d'Altamira avanant-se als canvis del clima que previsiblement modificaran les seues condicions ambientals.

   L'estudi arranca de la tesi de la doctora de la Universitat d'Alacant, Marina Sáez en la qual es va aplicar per primera vegada un model no lineal matemtic en dos coves, la del Rull (a Alacant) i la d'Altamira, on s'ha continuat desenvolupant, per a preveure el comportament de les humitats i el CO2 en altres cavitats crstiques.

   Per a aix es va utilitzar una tcnica de modelatge global per a reconstruir el passat i projectar escenaris futurs de concentració de CO2 en la cova. Els resultats obtinguts de l'estudi francoespanyol, aplicables a altres cavitats, permeten establir les mesures per a continuar conservant el patrimoni cultural d'Altamira i avanar-se als canvis del clima que previsiblement modificaran les condicions ambientals d'aquesta.

   "A partir de les sries de dades obtingudes dins la Cova d'Altamira entre 1996 i 2012 hem utilitzat tcniques avanades de modelització matemtica per a comprendre i predir la dinmica de la concentració de CO2 en l'atmosfera de la cavitat", explica l'investigador del MNCN Sergio Sánchez-Moral.

   "Els factors clau en qu es basa el model són les mesures in situ de la temperatura i la humitat del sl exterior i la temperatura i concentració de CO2 dins de la cova", continua.

   A més, en incorporar al model fonts de dades externes procedents de sries temporals d'imatges de satllit s'ha aconseguit simular el comportament de la concentració de CO2 en la cova sota diferents condicions climtiques i validar els resultats amb les dades reals.

   L'aportació del professor investigador de la Universitat d'Alacant que ha participat en el projecte, David Benavente, ha sigut l'anlisi i la validació dels resultats obtinguts amb el model matemtic des del punt de vista geolgic i geoquímic.

   L'equip ha desenvolupat les equacions dinmiques que controlen la variabilitat temporal i espacial dels fluxos d'intercanvi de gasos, energia i matria entre l'ambient exterior i el medi subterrani.

   L'enfocament els ha perms desenvolupar el model que simula i analitza les interaccions entre aquests factors i té en compte les influncies tant internes com externes en el microclima de la cova. Segons Sánchez-Moral: *el model matemtic ens aporta informació crucial sobre la relació i la interacció entre el clima extern i el subterrani que és clau per al manteniment de l'estabilitat ambiental de la cavitat i, per tant, per a conservar el valuós patrimoni cultural que alberga*.

   La formulació algebraica dels models obtinguts va confirmar que els impulsors principals del microclima de la cova són la temperatura exterior, la humitat del sl-roca i l'activitat humana en l'interior. Els resultats de l'estudi ressalten l'impacte significatiu de l'activitat humana en la cova, particularment intensa durant el període 1950-1970.

   *L'elevada afluncia de visitants durant aquest període de baixes temperatures externes, va fer que s'hi acumulara una gran quantitat de CO2 en l'interior fet que va afavorir els processos de condensació sobre el sostre i la corrosió consegüent de la roca que serveix de suport a les pintures, per aix va ser imprescindible prendre mesures per a reduir l'impacte que les visites hi estaven produint*, apunta Soledad Cuezva, investigadora d'IGME.

   A més, l'estudi projecta desafiaments futurs, especialment en el context del canvi climtic que implicar un augment en la concentració de CO2 i que agreujar els riscos de corrosió i deterioració de les representacions artístiques.

PROTECCIÓ DEL PATRIMONI

   Les pintures rupestres són el primer aspecte que desperta l'inters de la societat per conservar els ecosistemes cavernosos. No obstant aix, més enll del component cultural, les coves són entorns en qu sobreviuen espcies adaptades a unes condicions ambientals molt concretes i que contenen formacions geolgiques, espeleotemes, que ens permeten, entre altres coses, reconstruir com va ser el clima del passat. Protegir tant la biologia com la geologia d'aquests espais passa per desenvolupar prctiques de gestió sostenible.

   La investigació posa en relleu la importncia de comprendre i monitorar la dinmica de l'atmosfera de les coves, considerant les influncies naturals i antropogniques. "La integració de diferents disciplines és fonamental per a dissenyar estratgies de conservació que mitiguen els riscos potencials per al patrimoni natural i cultural de les coves", conclouen des de la UA.