Las Niñas de Cádiz porten al TEM una tragèdia "quotidiana" sobre la culpa i els amors prohibits

   VALNCIA, 22 Abr. (EUROPA PRESS) -

   Las Niñas de Cádiz continuen amb l'exitosa gira del seu espectacle 'El vent és salvatge' i, després de més de 200 funcions en tota Espanya, arriben diumenge que ve 28 al Teatre el Musical (TEM) de Valncia.

   "'El vent és salvatge' és una reflexió, lúdica i jonda alhora, sobre la sort, sobre la gelosia i la culpa, les passions i els amors prohibits. Al contrari del que succea en el nostre espectacle 'Lysístrata', l'humor té ací un arrelament esquerdat, dolorosa. Podem dir que amb la nostra Fedra i nostra Medea, l'humor es fa mític i jondo, i per contra, la tragdia adquireix una dimensió quotidiana", explica la companyia.

   Aquesta obra, que es va alar el 2020 amb el premi Max al millor espectacle revelació, és una versió libérrima i hilarant dels personatges trgics grecollatins Fedra i Medea.

    Es tracta d'"una histria de passions universals explicada des del nostre petit lloc en el sud del sud": "Proposem una tragdia travessada per la riallada, lluminosa i salvatge, narrada amb un llenguatge propi que aúna tradició clssica, avantguarda i cultura popular sense cap pudor i amb grans dosis de llibertat".

   Fedra i Medea parlen amb accent andalús, manquen de peplos i túniques safranades, viuen vides aparentment anodines al Cadis actual, envoltades del pertorbador vent de llevant, el cor dels vens, la flauta de l'esmolador, la presncia d'un circ a les afores de la ciutat... Elements que presagien la fatalitat. No obstant aix, aquesta tragdia est entreteixida amb el riure, un riure a voltes amable i altres transgressora.

   Las Niñas de Cádiz han volgut que el pes de la funció recaiga en el text i en la interpretació d'unes actrius que no abandonen mai l'escenari. La posada en escena és austera i part del verse --creació d'Ana López Segvia-- recitat o cantat, que marca el ritme impassible de la tragdia.

    Estrofes denominades cultes per la tradició literria com el sonet, la lira, els tercets, els apariats o la desena conviuen amb les populars com el roman, la quintilla, o les cuartetas típiques del romancer carnavalesc gadit.

   Las Niñas de Cádiz deuen el seu nom a les Puellae Gaditanae, artistes de l'imperi rom, i tenen el seu origen en La Chirigota de las Niñas. La companyia fusiona la cultura popular i la tradició culta, sempre amb l'humor com a senyal d'identitat.

   En 'El vent és salvatge' han comptat amb l'assessoria del director, actor i dramaturg José Troncoso, que dirigeix l'obra junt amb Ana López Segovia. El vestuari estilitzat i minimalista és a crrec de Miguel Ángel Milá, mentre l'espai sonor és de Mariano Marín i el disseny d'illuminació d'Agustín Maza.

    L'al pic de l'obra ho aporten les canons 'Senyor de Nervión', de Francisco Ortiz i Francisco J. Serén, interpretada per la banda de cornetas i tambors de La nostra Senyora del Rosario de Cadis, i 'Wild is the wind' en versió de Nina Simone. Sobre l'escenari, Alejandra López, Rocío Segovia, Ana López Segovia i Teresa Quintero o Alicia Rodríguez.