MADRID, 5 Oct. (EUROPA PRESS) -
Entre el 97% i el 99% de la desigualtat de la renda a Espanya es produïx dins dels propis col·lectius de llars nacionals i immigrants, i únicament entre un 1% i un 3% respon a la bretxa d'ingressos mitjans existent entre tots dos grups.
Així ho determina un estudi publicat este dilluns per la Fundació d'Estudis d'Economia Aplicada (Fedea) i elaborat pels investigadors José E. Boscá, Carolina Calataiud i Antonio Cutanda, de la Universitat de València i Fedea.
El treball constata que els resultats no mostren evidència alguna d'una creixent segmentació o segregació econòmica entre tots dos col·lectius al llarg de les últimes dècades, malgrat el notable increment de la població nascuda en l'estranger, que ha passat de representar un 5,7% dels residents el 2002 a situar-se en el 19,3% el 2025.
L'anàlisi utilitza els microdatos de l'Enquesta de Condicions de Vida (ECV) de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) corresponents als anys 2008, 2013, 2019 i 2025.
Per a la investigació, els autors cataloguen com a "llar immigrant" o "nacional" aquell que el seu sustentador principal -la persona que aporta la major proporció d'ingressos- ha nascut fora o dins d'Espanya, respectivament. El 2025, el 18% de les llars analitzades tenien a un sustentador nascut en l'estranger.
Quant als ingressos mitjans per unitat de consum equivalent, l'informe assenyala que les diferències s'han escurçat en els ingressos que no procedixen d'ajudes públiques.
En concret, la renda de mercat ampliada (que inclou salaris, rendes del treball per compte propi, capital, lloguers o indemnitzacions per acomiadament, excloent la intervenció de l'Estat) de les llars immigrants era el 2025 un 9,3% inferior a la dels nacionals, una distància sensiblement menor al 31,6% que es registrava el 2008.
No obstant això, en incorporar les pensions públiques de jubilació com un "salari diferit", la bretxa de renda mitjana en 2025 s'amplia fins al 35,7% a favor de les llars nacionals (enfront del 48,3% el 2008).
Esta diferència respon a la diferent estructura demogràfica i d'edat entre tots dos grups: mentre que el 2025 el 31% dels sustentadores nacionals estava jubilat i l'edat mitjana del grup se situava en 57,1 anys, en el col·lectiu immigrant únicament el 7% era jubilat i l'edat mitjana era de 46,1 anys.
LES PENSIONS INVERTIXEN EL MAPA DE LA DESIGUALTAT INTERNA
L'estudi revela que les pensions públiques alteren de forma substancial la comparació de la desigualtat interna. Si s'analitza de forma exclusiva la renda de mercat ampliada, les llars nacionals presenten una major desigualtat interna que els immigrants.
D'esta manera, la població estrangera contribuïx a reduir la desigualtat de mercat en el conjunt d'Espanya.
No obstant això, en afegir les pensions públiques de jubilació, l'efecte s'invertix: les llars immigrants passen a presentar un nivell de desigualtat interna superior al dels nacionals.
Això es deu al fet que les pensions exercixen un potent efecte igualador que beneficia de forma substancial al col·lectiu nacional per la seua major taxa de jubilació, mentre que apenes repercutix en el col·lectiu immigrant per la seua joventut, apunta l'estudi.
L'informe assenyala que, encara que la bretxa d'accés a estudis superiors entre els sustentadores de tots dos grups no és engruixada -el 41% dels nacionals i el 35% dels immigrants comptaven amb titulació superior el 2025-, la "tornada" en termes de renda és clarament més desigual entre la població estrangera.
Els autors associen este fenomen a la dificultat en l'homologació de títols estrangers, a la sobrecualificación o 'brain waste' (immigrants amb estudis exercint ocupacions de menor qualificació) i a la segmentació del mercat laboral.