La nova presidenta d'AVL crida a no renunciar al valencià i demana al Consell treballar per a enfortir el seu prestigi

   VALÈNCIA, 3 Sep. (EUROPA PRESS) -

   La nova presidenta de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), M. Àngels Francés, ha cridat a no "renunciar" al valencià i situar-ho "en el lloc que li correspon", ha reivindicat que és una llengua "unitària i diversa, pròpia i compartida" i "una peça més, com totes les altres, però diferent, única i necessària".

   Per a això, ha apostat per fomentar l'ús de la llengua "en tots els àmbits de la vida", ha demanat al Consell "treballar junts per a enfortir l'autoestima lingüística i el prestigi social" de la mateixa i s'ha compromès a defensar una institució "clara en la norma, pròxima, útil i al servei de la ciutadania".

   Així ho ha manifestat durant l'acte de presa de possessió, celebrat este dijous en el Palau de la Generalitat i presidit pel cap del Consell, Juanfran Pérez Llorca, davant de la presència de consellers, altres autoritats, representants institucionals i acadèmiques i col·lectius socials o sindicals.

   Per part dels partits, han assistit dirigents de totes les formacions amb representació en Les Corts excepte Vox. Si que han estat, per exemple, la delegada del Govern, Pilar Bernabé, o el síndic de Compromís, Joan Baldoví. Mentre, la portaveu d'Intersindical, Beatriu Cardona, ha portat una samarreta verda amb el lema 'Defensar l'escola pública'.

   En el seu discurs, Francès, que s'ha compromès a ostentar el càrrec amb "independència i objectivitat", ha reivindicat una institució acadèmica que "guie a la ciutadania, impulse el valencià i ho projecte al món" i ha advocat per enfortir la llengua per a "equiparar-la" amb la resta i que tinga el seu "espai sòlid i arrelat".

'TRENCADÍS'

   Francés ha utilitzat com a fil conductor del seu discurs un dels termes que apareix en el vocabulari de la ceràmica, que està introduint-se ara en el Portal Terminològic Valencià de l'AVL: trencadís. "Així és com m'imagine les llengües en el món: una amalgama de colors, formes i textures, encaixant en un difícil equilibri, on el valencià és una peça més, com totes les altres, però diferent, única i necessària", ha expressat.

   En este sentit, ha valorat la "sort" de tenir "una peça pròpia en este trencadís, a la qual no podem renunciar, perquè reflectix la nostra manera de mirar, entendre i definir la realitat". "Us imagineu altres països que tenen llengües pròpies renunciant? Tenim dret a ser, en el trencadís del món, i a perdurar des de les arrels, com una llengua unitària i diversa, pròpia i compartida", ha remarcat.

   Així mateix, la nova presidenta de l'AVL ha valorat el treball de l'Acadèmia en les seues 25 anys d'història i s'ha compromès a projectar la institució cap "als reptes de futur".

TRES "DESAFIAMENTS"

   El primer d'estos "desafiaments", ha esmentat, passa per "continuar consolidant una normativa "útil i segura" per a la ciutadania, dirigida tant a parlants natius com a nouvinguts, que servisca per a l'ús del valencià en tots els àmbits de la vida quotidiana, social i professional". "Apostem per una Acadèmia clara en la norma i també pròxima, útil i al servici de la ciutadania", ha indicat.

   El segon repte és situar al valencià "en el lloc que li correspon": "Cal impulsar la nostra llengua, enfortir-la, solucionar el dia a dia dels usuaris, per a equiparar-la amb les altres peces del mosaic, perquè tinga el seu espai sòlid i arrelat". Sobre este tema, ha assenyalat que hi ha llengües "més grans" i altres "més xicotetes", però ha advertit: "Cap està per damunt ni per baix de l'altra".

   Un objectiu que, segons ha expressat M. Àngels Francés, li agradaria compartir amb el Consell. "Ens tindreu al costat si treballem junts per a enfortir l'autoestima lingüística i el prestigi social del valencià", ha promès a l'Executiu autonòmic.

   I el tercer objectiu posa el focus a modernitzar la difusió dels recursos de l'AVL, "adaptant-los als nous entorns tecnològics i a les necessitats de les generacions més joves", amb una "atenció particular" al paper del valencià davant de l'auge de la intel·ligència artificial.

   "Hem de difondre el resultat del treball que es duu a terme en la institució, en el marc comunicatiu contemporani, per a fer arribar a la ciutadania, de manera eficaç, els materials, els continguts i les iniciatives que estan pensats per a guiar i ajudar els parlants en totes les situacions de la seua vida", ha concretat.

APLICACIONS

   La presidenta de l'AVL ha destacat el conjunt d'aplicacions que l'Acadèmia posa a la disposició de la ciutadania per a facilitar l'ús normatiu de la llengua: el Diccionari Normatiu Valencià, les Gramàtiques Normatives Valencianes, el Nomenclàtor Toponímic Valencià i el Corpus Informatitzat del Valencià, que reuneix documents des del segle XIII fins a l'actualitat. A estos s'afig el Portal Terminològic del Valencià, on s'incorporen nous vocabularis especialitzats, com el de la ceràmica ara.

   M. Àngels Francés ha remarcat que "cap d'estos reptes es pot afrontar en solitari" i ha apostat per la "col·laboració horitzontal" amb altres institucions "amb les quals compartim objectius, per a donar resposta conjunta als desafiaments de futur" que planteja la digitalització de la llengua.

LLORCA DEMANA "FLEXIBILITAT"

   Per la seua banda, el president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, ha reivindicat que el valencià és "una llengua de tots, amb independència de les seues idees" i ha confiat que aquesta "nova etapa" que s'inicia en l'Acadèmia Valenciana de la Llengua estiga marcada pel "rigor acadèmic, la flexibilitat i la voluntat de construir ponts" i en què la institució siga el "punt de trobada" que una a les persones "per sobre de les discrepàncies".

   El cap del Consell ha afirmat que este nou temps arriba amb "més diàleg que mai" i ha cridat a "recuperar l'esperit de consens que fa una cambra de segle va propiciar la seua creació".

   També ha desitjat que l'entitat seguisca exercint el seu "paper de referència, amb rigor, independència, flexibilitat i diàleg", que la "nova etapa" siga la del "consens, projecció i ambició compartida" i que l'AVL estiga "al servici de la llengua valenciana i de tots els valencians".

   En este sentit, ha advocat per que l'Acadèmia siga el "punt de trobada" del "respecte, el coneixement i la concòrdia" amb el propòsit que tots els valencianoparlantes "se senten representats i protegits". "Una institució que no representa a tots només divideix", ha avisat el cap del Consell, que ha reivindicat que la llengua "és del poble que la parla i no a l'inrevés", per la qual cosa la seua protecció i normalització ha de ser "flexible i propera a la gent, no una cosa artificial que només existix en un paper".

   Així mateix, ha considerat que el valencià "no pot ser menys que el castellà" i ha tret pit de la política lingüística del Consell, amb exemples com la llei de llibertat educativa. "Faríem molt malament si la convertim --la llengua-- en doctrina i en motiu de confrontació. D'un conflicte no es pot traure res bé".

"COL·LABORACIÓ I RESPECTE INSTITUCIONAL"

   Per això, ha assenyalat que el "repte" ara és "no confrontar", sinó que les noves generacions consideren al valencià com una eina útil i oberta". També ha reconegut que l'AVL és una institució "de referència i respectada per tots", però per això mateix ha indicat que per a seguir sent-ho ha de ser "flexible i pròxima".

   Llorca ha enviat amb això a la nova presidenta de l'AVL un "missatge de col·laboració i respecte institucional" i ha incidit que "la millor manera de protegir el valencià és treballar junts, amb vocació de diàleg i servici públic".