La periodista que va menjar amb Mazón el 29O: "Als responsables els correspon donar explicacions que jo no puc donar"

   VALÈNCIA, 5 Sep. (EUROPA PRESS) -

   La periodista Maribel Vilaplana assegura que és la "primera interessada" en què s'aclarisquen els fets del 29 d'octubre --dia de la dana que va arrasar part de la província de Valencia i en la qual van morir 228 persones-- i reconeix que va ser "un error" demanar que no es difonguera en un primer moment que havia menjat amb el president, Carlos Mazón, perquè li semblava "injust" quedar "vinculada" a "un capítol tan dolorós". "Als responsables els correspon donar explicacions que jo no puc donar".

    Així ho expressa Vilaplana en una carta oberta remesa este divendres als mitjans de comunicació en la qual explica que s'ha decidit a escriure estes paraules "després de la contínua onada d'atacs, falsedats i missatges d'odi" que ha rebut en xarxes socials, amplificats a més per altres canals, després de la seua recent intervenció com a consellera portaveu del Levante Unió Esportiva, una responsabilitat que assumeix des del 2023.

   En la seua missiva pública, Vilaplana expressa el seu "respecte i solidaritat més profunda cap a totes les víctimes de la dana i cap a les seues famílies" i afirma ser "plenament conscient del sofriment que va provocar aquella tragèdia". "Lamente de cor si en algun moment la meua decisió de mantenir-me en un segon pla va poder haver generat dolor. Esta decisió la vaig prendre per a no avivar el circ mediàtic i per a evitar que el meu nom poguera ser utilitzat com un instrument polític, com lamentablement ha succeït", assevera.

    "Soc la primera interessada --exposa-- que s'aclarisquen absolutament els fets que van esdevenir aquell dia, perquè és imprescindible que no es desvie el focus cap a històries paral·leles que l'única cosa que han fet és generar més dolor als afectats. Però també perquè les conseqüències que esta situació està tenint sobre la meua persona, sobre la meua família, sobre la meua vida laboral i sobre el meu estat psicològic estan sent brutals".

   Detalla que aquell dia va mantenir la seua agenda laboral tal com estava prevista i que va arribar al restaurant El Ventorro passades les 15:00h. "Vaig acudir a esta cita a petició del president, amb l'objectiu d'explorar possibles vies de col·laboració professional. Durant la conversa se'm van plantejar diverses opcions, entre elles presentar una candidatura a un càrrec en la televisió autonòmica, que vaig rebutjar de forma clara per convicció personal i professional. A partir d'ací, em va demanar la meua opinió sobre la situació de la televisió".

    I en un moment determinat del menjar, segons el relat de Vilaplana, Mazón "va començar a rebre telefonades que van interrompre la conversa de manera continuada". "Jo vaig seguir en el restaurant, completament aliena a estes comunicacions: no vaig preguntar, no vaig participar, ni vaig conèixer en cap moment el seu contingut, i el president tampoc em va traslladar cap inquietud sobre este tema. Vaig actuar, com sempre he fet, des de la discreció i el respecte que em caracteritzen", al·lega.

    I afig: "Estes interrupcions, sumades a l'espera i al comiat, van demorar també la meua eixida del restaurant, que es va produir finalment entre les 18:30 i les 18:45. En el seu moment, enmig del remolí amb que es van desencadenar els fets, el desconcert i la pressió viscuda, sincerament no vaig dimensionar la importància d'este desfasament horari inicial que es va fer públic". No obstant això, apunta, "amb la distància del temps i després de parlar-ho amb les persones més properes, he considerat necessari aclarir també este punt".

    En este sentit, remarca: "En el moment en què em vaig marxar de la reunió no era conscient de la gravetat del que estava succeint en altres localitats valencianes, perquè en la ciutat no plovia i això em va fer sentir encara més aliena a la situació. En tornar a casa, vaig començar a prendre vertadera dimensió de l'ocorregut. Res més entendre la magnitud del que havia passat, em vaig posar en contacte amb el president quan li va ser possible. En esta conversa li vaig traslladar la meua angoixa i també li vaig demanar, de forma molt clara, que sisplau el meu nom no isquera".

    "Este va ser el meu error", admet, per a afegir que "este silenci, encara que benintencionat, va alimentar l'especulació i, quan finalment es va saber, va desembocar en un assetjament brutal". "Els dies posteriors van ser un autèntic malson. Em vaig sentir absolutament perduda. I quan finalment es va donar a conèixer públicament que jo era la persona que havia estat amb el president durant aquell menjar, el meu cap va esclatar".

"VAIG ENTRAR EN XOC"

   "Vaig entrar en un xoc que em va portar a un ingrés hospitalari. Quan vaig eixir de l'hospital, la meua situació seguia sent extremadament delicada. No em vaig sentir amb forces per a prendre jo les regnes i exposar-me directament. Per això vaig demanar a una persona de la meua total confiança que explicara de la meua part el succeït. Així es va fer públic llavors el relat dels fets. Però amb el pas del temps he comprovat que no va ser suficient. Hui entenc que és necessari parlar en primera persona", narra.

    I justifica no haver-ho fet fins ara perquè "confiava que el temps i el sentit comú bastarien perquè s'entenguera l'evident: que jo no tinc gens que veure en esta història".

    Però, prosseguix, "la realitat és que m'he convertit en una diana". "Una diana utilitzada políticament i alimentada amb insinuacions masclistes que han condicionat esta història des del principi. I per això hui parle: perquè ja no puc seguir suportant que aquest relat eclipse el veritablement important, que és esclarir què va passar aquell dia i assumir les responsabilitats que corresponguen".

    En la mateixa línia, denuncia que durant estos deu mesos ha viscut "sotmesa a una pressió insuportable" i ha sigut objecte de "un assetjament constant, d'insults, de burles i d'un escrutini injust" pel qual està en tractament psicològic amb "un diagnòstic d'estrès posttraumàtic".

    "Cada nou colp reobri ferides que encara no han cicatritzat. Aquest procés no només m'ha afectat a mi. Ha colpejat també a la meua família, que pateix en veure'm patir. Ells han hagut de suportar amb mi este assetjament, i este és, sens dubte, el dolor més gran de tots", lamenta.

    I planteja una sèrie d'interrogants: "Realment hauria passat el mateix si en lloc d'una dona haguera sigut un home qui es va reunir amb el president? S'haurien dit les mateixes coses, amb el mateix to i el mateix judí? Hauria despertat tanta morbositat, tant masclisme ranci i tant prejuí?".

"CORTINA DE FUM PER A DESVIAR L'ATENCIÓ"

    En la seua opinió, este "enfocament profundament sexista ha servit com a cortina de fum per a desviar l'atenció del veritablement important: esclarir les responsabilitats que es van derivar d'aquella jornada".

    "No es pot construir un relat carregat d'insinuacions i morbositat per a distraure el focus del que realment importa", diu Vilaplana, que creu que "estar allí aquell dia va ser una maleïda coincidència i un horrible colp de mala sort". "Va poder haver sigut qualsevol un altre, però va ser este dia. El dia més difícil i dur para milers i milers de valencians. Este és i serà sempre el meu turment, i hauré d'aprendre a suportar esta càrrega durant tota la meua vida", manifesta.

   "I als responsables els correspon donar les explicacions que jo no puc donar, perquè mai he ostentat cap càrrec públic ni este dia vaig tenir capacitat de decisió alguna. Per això el focus ha d'estar on correspon: en les persones que aquell dia tenien responsabilitats i poder de decisió. Són elles les que han de donar explicacions", demana.