PNB venç per la mínima a EH Bildu, amb la qual empata en escons, i podrà reeditar Govern amb un PSE a l'alça

El candidat del PNB a lehendakari, Imanol Pradales () i el president del PNB, Andoni Ortuzar (d), després de finalitzar la jornada electoral d'eleccions autonòmiques del País Basc i resultar guanyador el seu partit, en Sabin Etxea, a 21 d'abril de 2024
H.Bilbao - Europa Press
Publicado: lunes, 22 abril 2024 10:41

   El PP guanya un representant, Vox es manté, Sumar entra en la Càmera basca i Elkarrekin Podem desapareix de l'espai parlamentari

   BILBAO, 22 Abr. (EUROPA PRESS) -

   El PNB ha guanyat per la mínima, amb prop de 29.000 vots, a EH Bildu, amb la qual, no obstant això, ha empatat a 27 escons en una aferrissada contesa electoral autonòmica entre ambdues formacions per l'hegemonia a Euskadi.

   Al final de la jornada, els jeltzales han perdut quatre parlamentaris, però guanyen 20.549 vots respecte a les eleccions basques del 2020, i EH Bildu ha obtingut sis seients i 92.155 sufragis més.

   Aquests resultats permetran a la formació jeltzale reeditar l'actual fórmula de govern amb un PSE-EE a l'alça, --que ha obtingut 12 escons, dos més que el 2020, i 27.412 noves paperetes--, la qual cosa els permet sumar 39, un més que la majoria absoluta en la Càmera basca.

   En aquesta última contesa, el PP guanya un parlamentari i obté set, Sumar entra per primera vegada en el Parlament basc, amb un seient per Àlaba, i Vox manté a la seua única representant.

   Elkarrekin Podem deixarà de tenir presència al Parlament Basc, al no obtenir el respatler suficient. El 'divorci polític' amb Sumar ha passat factura a aquest espai que va arribar a ser primera força a Euskadi en les eleccions generals del 2016 i que en els comicis autonòmics del 2020, sota la denominació Elkarrekin Podem-IU, va obtenir sis parlamentaris.

   En aquests comicis, el PNB ha mantingut la seua hegemonia en el seu feu principal, Bizkaia, amb 11 parlamentaris, un de menys, però amb 21.753 vots més, mentre que EH Bildu li ha arrabassat la primera posició a Guipúscoa i a Àlaba, amb 11 i 8 parlamentaris, respectivament.

REEDICIÓ

   Els resultats d'aquesta nit semblen recolzar la reedició de la fórmula de Govern que sustenten jeltzales i socialistes, i que funciona també en les principals institucions basques, Diputacions i Ajuntaments de les tres capitals.

   Encara que els nombres per a la majoria absoluta donen amb la suma de PNB i EH Bildu (54) i la d'EH Bildu més PSE (39), el candidat socialistaja va descartar en campanya possibles pactes amb la coalició que lidera Arnaldo Otegi, i el del PNB ho va considerar "molt difícil".

   No obstant això, i malgrat els reiterats aclariments del líder del PSE-EE, Eneko Andueza, que no pactarà amb la formació d'Otegi, els resultats electorals li situen com la 'clau' i en una posició de força davant de la formació del futur Governe d'Euskadi.

   L'aspirant de la Lehendakaritza d'EH Bildu, Pello Otxandiano, ha reiterat en campanya la seua crida a conformar executius "amb propòsit" i de cooperació, com els quals, al seu judici, es van configurar a Pamplona i a Navarra.

   L'abstenció a la Comunitat Autònoma Basca s'ha xifrat aquest 21 d'abril en un 37,48%, enfront del 49,22% de fa quatre anys, atribuïda en aquella ocasió a la pandèmia.

TERRITORIS

   Si s'analitzen els territoris històrics, el PNB ha guanyat les eleccions en Bizkaia amb 11 parlamentaris, un menys que els comicis del 2020, i el 39,5% dels vots, mentre que EH Bildu ha aconseguit vuit escons, dos més que fa quatre anys, en obtenir el 28,6% dels sufragis.

   El PSE suma un parlamentari més i aconsegueix quatre, amb el 14% de percentatge de vot, mentre que el PP manté els seus dos escons (9,1%). Elkarrekin Podem perd els seus dos parlamentaris i la resta de formacions no aconsegueix representació.

   A Àlaba, el vencedor ha sigut EH Bildu, amb vuit parlamentaris, dos més que el 2020, i un 29,44% del vot, seguit del PNB que ha deixat de ser la força més votada en aquest territori amb set parlamentaris, dos menys que fa quatre anys i un 26,99% del sufragi. Mentre, el PSE-EE es manté com a tercera força amb quatre escons, els mateixos que va obtenir els anteriors comicis, i el 16,34% de les paperetes.

   PP es queda en quarta posició, amb quatre seients, un més que els que va obtenir el 2020, quan es va presentar en coalició amb Cs (i el 16,02% del vot), i Vox manté l'escó amb el qual va irrompre en l'última legislatura de la Càmera basca amb un respatler del 3,71%.

   Sumar, que es presenta per primera vegada a les eleccions autonòmiques basques, obté un parlamentari per Àlaba, amb un 3,69% de les paperetes, mentre que Elkarrekin Podem no ha aconseguit representació.

   A Guipúscoa, EH Bildu també ha sigut el guanyador de les eleccions, amb 11 parlamentaris, dos més que en els comicis del 2020, i el 40,2% dels vots, mentre que PNB ha aconseguit nou escons, dos menys que fa quatre anys, en obtenir el 31,7% dels sufragis.

   El PSE suma un parlamentari més i aconsegueix quatre, amb el 13,5% de percentatge de vot, mentre que el PP manté el seu únic escó (6,4%). Elkarrekin Podem perd els seus dos parlamentaris i la resta de formacions no aconsegueix representació.

Contador

col.labora la Conselleria de Educació, Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana amb una subvenció de 31.999,98 € para el foment de valencià