Presenten a Alacant la primera querella a l'Estat espanyol pel 'robatori de bebès' durant el Franquisme

   VALNCIA, 23 Feb. (EUROPA PRESS) -

   Una dona ha presentat aquest divendres als jutjats d'Alacant la primera querella criminal a l'Estat espanyol pel 'robatori de bebs' durant el Franquisme, a causa de la desaparició de la seua germana melliza al mar del 1962 a l'Hospital General d'Alacant.

   Així ho ha indicat la Coordinadora Estatal de Suport a la Querella Argentina (Ceaqua), impulsora de la iniciativa, que ha concretat que la querella s'ha interposat per delictes de detenció illegal, segrest amb desaparició, falsedat, crim de desaparició forada, tot aix en un context de crims contra la humanitat.

   Des de l'entitat han indicat que els pares de la querellant mai van veure el cos de la seua altra filla suposadament morta. El 2012 i 2013, dins de la investigació realitzada per la Fiscalia d'Alacant, es van realitzar sengles exhumacions i en cap de les dues ocasions es van trobar restes que, una vegada realitzats les anlisis d'ADN, tingueren coincidncia gentica amb la família. Malgrat aquesta evidncia, el cas va ser arxivat.

   En l'poca en la qual va desaparixer la melliza de la querellant, "els bebs desapareixien dels centres hospitalaris als quals anaven les embarassades, a els qui se'ls deia que la seua filla o fill havia mort", han assenyalat.

    "La ideologia nacionalcatlica de regeneració de l'esperit nacional justificava aquests fets per a reubicar als bebs en 'famílies de bé'. Desenes de milers de dones, sense drets ni llibertats, convertida la maternitat en la seua destinació pel nacionalcatolicisme, van veure desaparixer els seus beus poc després de donar-los a llum", han insistit.

   I han afegit: "Gineclegs, obstetras, infermeres, rectors, funcionaris de diferents sectors i dones de l'elit que regentaven pisos de joves embarassades són algunes de les figures que s'arrogaron el dret de decidir qu famílies eren ptimes per a criar bebs, sabent-se impunement protegides pel silenci cmplice, el consentiment, l'aquiescncia i, almenys en alguns casos, la collaboració activa de l'Estat franquista, rgim criminal per excellncia".

   Al seu entendre, la participació de l'Estat es produeix, depenent del moment histric, "bé directament bé mitjanant el consentiment, l'ocultació, suport i aquiescncia en possibilitar la continutat fent cas omís dels crims, la qual cosa es reflecteix en les escasísimas investigacions d'aquests casos o, quan les hi ha hagut, en l'absncia de la deguda diligncia".

   Des de Ceaqua han recordat que el Consell de Drets Humans de Nacions Unides ha reiterat en nombroses ocasions a l'Estat espanyol la necessitat d'investigar de manera exhaustiva aquests crims. El propi Parlament Europeu va emetre un Informe al novembre del 2017 amb 31 recomanacions per a fer efectiva la labor que ha de realitzar l'Estat espanyol, "una labor que encara avui est per fer", han lamentat.

   "Fins ara, la Llei de Memria Democrtica no ha facilitat l'obertura de les causes penals dels criminals franquistes. Ens trobem davant de crims de dret internacional impunes, no investigats ni jutjats judicialment en l'Estat espanyol, incomplint-se d'aquesta forma el mandat i les obligacions internacionals que s'han contret sobre aquest tema", han criticat.

   Des de Ceaqua han interpellat a jutges i magistrats espanyols perqu investiguen i enjudicien els crims del franquisme "posant fi a la política d'impunitat que han mantingut fins avui i aplicant el Dret Internacional dels Drets Humans i el Dret Penal Internacional".