El president del tribunal que va jutjar l'11-M creu que "la sentència és millorable": "Hauria d'haver-me esforçat més"

   MADRID, 11 Mar. (EUROPA PRESS) -

   El president del tribunal de l'Audincia Nacional que va jutjar els atemptats de l'11 de mar del 2004 i ara jutge en excedncia, Javier Gómez Bermúdez, creu que "la sentncia és millorable" i no va ser "redona" perqu no es va condemnar en primera instncia a Antonio Toro, a pesar que el Tribunal Suprem li va imposar finalment una pena de quatre anys per trfic d'explosius.

   "Jo hauria d'haver-me esforat més, perqu si arribe a raonar un poc més doncs probablement el Suprem haguera validat la condemna. Vam entendre que hi havia proves suficients per a condemnar-ho i ens quedarem curts", reconeix en una entrevista concedida a Europa Press amb motiu del 20 aniversari dels atacs terroristes, uns fets que prescriuen aquest dilluns.

   Gómez Bermúdez, que des de fa set anys exerceix com a advocat al despatx Ramón i Cajal, va ser el president del tribunal i el ponent de la sentncia que va condemnar a 18 persones pels atemptats que van llevar la vida de 193 persones i van provocar més de 2.000 ferits.

   El magistrat en excedncia incideix que encara que la prpia sentncia "no era redona", creu que es va fer "un treball correcte". Aix sí, assegura que encara no s'explica com van passar per alt la qüestió relativa a Toro. "Jo crec que estvem tan ficats... Bé (se'm va passar), a mi en particular, que era el ponent i per tant estava obligat a proposar als companys les tesis jurídiques", afig.

   Malgrat aquest matís, posteriorment esmenat per l'alt tribunal, Gómez Bermudez creu que els fets van quedar provats de forma clara. És per aix que lamenta l'existncia de les "teories de la conspiració", que al seu judici "han fet molt dany a les víctimes".

   "El dolor que senten pel que han patit, per la qual cosa els ha passat, es veu damunt augmentat pel dubte, creada artificialment. Seguir discutint coses tan absurdes com si ETA va intervenir, o si hi havia titadine o no... Jo crec que ha fet molt dany", afirma.

POLÍTICS QUE SOSTENEN "TESIS INSOSTENIBLES"

   Tirant la vista arrere, Gómez Bermúdez recorda que els mesos posteriors als atacs "la societat estava dividida" i es van crear diferents bndols, també entre els mitjans de comunicació. "Hi ha qui tractava la informació més dignament i qui no. Per és que les teories de la conspiració no tenen la més mínima base", insisteix.

   En aquesta línia, el lletrat lamenta que "encara existisquen polítics, la majoria retirats, que seguisquen sostenint tesis insostenibles". "És el seu dret, són ciutadans, tenen llibertat d'expressió; ells veuran. Per aix simplement és ja una opinió", afig.

   Malgrat tot, vint anys després dels atemptats Gómez Bermúdez sosté que "mai, ni abans, ni durant ni després de la sentncia" ningú li ha esbroncat o retret la seua actuació. "Ningú m'ha abordat pel carrer , diguem amb males formes, tot el contrari. Els pocs que s'acosten és per a preguntar-me o donar-me les grcies. La gent és molt amable", reconeix.

VA AGUANTAR "L'AIGUAT" D'ALGUNS ADVOCATS DURANT EL JUDICI

   Preguntat si considera que va haver advocats que no van actuar bé a l'hora de defensar als seus clients, Gómez Bermúdez assenyala que li va sorprendre que "alguns, molt pocs, eren acusacions particulars i actuaven com a defenses".

   "Aix em tenia perplex", reconeix, abans d'indicar que el president d'un tribunal, en circumstncies així, pot prendre la decisió radical d'expulsar del procés a aquest lletrats. "Per si fas aix --s'explica-- dones una causa de nullitat. Per tant, aguantes l'aiguat i punt, aguantes que les acusacions pregunten coses que no estan en els seus escrits, plantegen tesis diferents i no poden fer-ho".

   Amb tot, el magistrat en excedncia aplaudeix el "treball magnífic" de la majoria dels lletrats defensors que van participar i "sobretot", destaca, "els advocats del torn d'ofici", per als qui "va suposar un sacrifici enorme perqu els seus despatxos els van haver de tancar durant un any i pico", ja que el judici va durar quatre mesos i mitj --del 15 de febrer al 2 de juliol del 2007--, més el temps fins que el Suprem va sentenciar en ferm, el 2008. "Van fer un esfor descomunal, el meu record és molt bo", ressalta.

   Gómez Bermúdez rebutja que el viscut en el judici de l'11-M influra en la seua decisió de deixar anys després la judicatura, assenyalant que la sentncia la va dictar el 2007 i la seua excedncia voluntria es va produir el 2015, quan va ser designat jutge d'enlla a Frana, dos anys abans de passar a exercir com a advocat.

   Si que admet que després de la sentncia dels atemptats i després de la de l'accident aeri del Yak-42, que va anar "particularment nociva" per al seu futur en la carrera judicial, va quedar "amortitzat".

   "Jo ja sabia que no anava a arribar al Tribunal Suprem. I arriba un moment en el qual decidisc provar altres experincies, res més", assegura, per a afegir que no descarta poder tornar a la judicatura, una tornada que no s'ha deixat de plantejar perqu es considera "jutge de vocació", per llisca que ho veu "francament difícil".

"CAL DONAR ALGUNA ASSIGNATURA"

   Perqu el que va passar l'11-M no quede en l'oblit, l'ara advocat considera "imprescindible" que es faa classe en les escoles. "Alguna assignatura de contingut tic cal donar als xics, i que entenguen el que és la intolerncia, la qual cosa és el radicalisme, on ha condut histricament, etctera", sosté.

   No prou, en la seua opinió, amb recordar els atemptats de Madrid o el terrorisme en general en assignatures tradicionals com a Histria, on creu que s'imparteixen els continguts de forma genrica. "No em val amb aix", assenyala, demandant una assignatura que, "a través de l'tica, ensenye els comportaments democrtics, la base democrtica", que és "imprescindible".

   Sobre si veu a Espanya ben coordinada policial i judicialment per a prevenir nous atemptats, Gómez Bermúdez posa l'accent en el paper de l'atzar: "Juga com amb humor negre, sembla una broma veure com es conjuguen factors perqu es produsca, i la meitat són d'atzar. Són desgrcies que ocorren. En tots els atemptats, no cal oblidar-ho, hi ha un component de mala sort".

   El jutge en excedncia assenyala que en un atemptat sempre hi ha una fallada de seguretat. En aquest sentit, esmenta que en els de Barcelona, a l'agost del 2017, no hi havia cap obstacle al carrer que impedira que la furgoneta dels terroristes es colara en les Rambles i atropellara a moltes persones, així com que "a ningú se li ocorre pensar que ningú té 30 bombones de but", en allusió a l'explosió a la casa d'Alcanar (Tarragona) que usava la cllula jihadista.

   "Sempre hi ha una fallada de seguretat, per a posteriori és molt fcil prevenir les coses", adverteix, després de recordar que moltes ciutats espanyoles van decidir, després de l'atemptat niard (Frana) el 2016, posar obstacles físics per a evitar que en determinades zones molt per als vianants pogueren entrar vehicles amb intenció d'atemptar.

LA SITUACIÓ DELS 18 CONDEMNATS

   Dels 18 condemnats pels atemptats, tan sol tres romanen a la presó: Jamal Zougan, Othman el Gnaoui i José Emilio Suárez Trashorras. Fonts jurídiques expliquen a Europa Press que els tres compliran les seues respectives condemnes el 2044; els dos primers es troben en primer grau i Trashorras en segon grau.

   Els 15 restants es troben en llibertat perqu ja van complir les seues respectives penes. Del total, 8 van ser expulsats als seus pasos d'origen una vegada es va practicar el llicenciament dels seus cstigs. Un altre dels condemnats, Hassan el Haski, va ser extradit al Marroc al juny de 2019 quan va complir la pena per l'11-M per a ingressar a la presó per un altre assumpte judicial.