PSPV i Compromís veuen "racista" la nova renda d'inclusió, mentre PP nega discriminació i es remet a l'arrelament

   VALÈNCIA, 21 Oct. (EUROPA PRESS) -

   PSPV i Compromís consideren "racista" la nova renda valenciana d'inclusió de la Generalitat, que pot sol·licitar-se des d'esta setmana, mentre el PP nega que hi haja discriminació i torna remetre's al concepte d'arrelament que "ja apliquen municipis de tots els colors polítics". Vox, per la seua banda, insistix en defensar el que este partit crida 'prioritat nacional' per a anteposar als espanyols en este tipus de prestacions.

   Així ho han manifestat diputats de Les Corts, en declaracions als mitjans, un dia després que la Conselleria de Servicis Socials anunciara que ha engegat la nova renda valenciana d'inclusió, que substituïx a l'aprovada en 2017 per l'anterior govern del Botànic. Algunes novetats són que per primera vegada és compatible amb ingressos procedents del treball o que inclou un complement per a sufragar despeses de vivenda.

   Esta prestació pot sol·licitar-se amb una tramitació "més ràpida i senzilla", segons la Generalitat, i està dirigida a les unitats de convivència en situació de vulnerabilitat econòmica i social. Es requerixen tres anys previs d'empadronament i les quanties màximes mensuals oscil·len entre 793,8 euros per a una persona sola i els 1.247,4 per a unitats de convivència de sis o més.

   Des del PSPV, Silvia Gómez ha sostingut que la nova renda suposa "una eina de segregació totalment inhumana amb això de la denominada 'prioritat nacional'". Al seu juí, no és admissible que una persona, vinga d'un altre país o d'una altra comunitat autònoma, puga tindre una prestació totalment diferent a una altra persona que siga autòctona: "Això és una discriminació com una casa".

   La socialista ha recordat que, quan es va presentar la renda, el seu grup ja va realitzar estos advertiments al PP, al que ha retret que incloguera les esmenes de Vox a través de la llei d'acompanyament als pressupostos de la Generalitat per al 2026. A més, ha assenyalat que els treballadors socials estan protestant contra esta renda perquè "no van a ser còmplices d'este atac a la seua ètica professional".

   Des de Compromís, Francesc Roig ha augurat que la renda "és el primer pas per a retallar en els servicis públics" com a sanitat, educació i pensions. També ha assenyalat que el comissari europeu de Migracions, Magnus Brunner, es va pronunciar en contra de l'aplicació de la 'prioritat nacional' en lleis dels estats membres.

   El diputat valencianista espera que el Defensor del Poble acudisca al Tribunal Constitucional per a frenar esta "barbaritat". I ha afegit: "A mi em faria vergonya fer en política les coses que estan fent Partit Popular i Vox".

   Per contra, la representant del PP Elena Bastidas ha defensat que "l'única cosa que ha variat" en esta renda és el temps de l'arrelament --d'un any i mig a tres anys--, un concepte que "no és nou i que històricament s'ha produït en municipis de tots els colors polítics". De fet, ha assegurat que ella mateixa, en la seua etapa com a alcaldessa de la localitat valenciana d'Alzira abans del 2015, va apostar per l'arrelament per a "facilitar o de ser objecte de qualsevol tipus de subvenció".

   Segons ha argumentat, es tracta d'acreditar que la persona que va a ser beneficiària "s'ha integrat perfectament en el municipi des del punt de vista econòmic, social, educatiu". "Per tant, no hi ha discriminació", ha recalcat, per a insistir que "el concepte d'arrelament és un concepte històricament arrelat, valga la redundància".

   I la diputada de Vox Miriam Turiel ha coincidit que la nova prestació "per descomptat que és positiva, si bé ha esgrimit que "en un món perfecte no hauria d'existir cap renda valenciana inclusió, ja que la gent podria tirar endavant pels seus propis mitjans".

   "Què passa? --ha exposat--. Que els recursos són limitats i necessitem posar una jerarquia, una forma de mesurar, i ací està la 'prioritat nacional'. No és exclusió en cap moment, cap persona està exclosa (...) Quan dos persones són iguals, cal dir: qui li'l mereix més? Doncs qui més ha estat en un lloc, qui més ha contribuït. I això no és excloure, simplement és prioritzar".