Puigdemont demana reconéixer la "legitimitat" de l'independentisme, amnistia i garanties per a negociar

   Avisa que "l'xit" d'una futura negociació dependr d'avanos en l'autodeterminació i millores per a Catalunya

   BARCELONA/BRUSSELLES, 5 Sep. (EUROPA PRESS) -

   L'expresident de la Generalitat i eurodiputat de Junts, Carles Puigdemont, ha reclamat a l'Estat reconéixer la "legitimitat" de l'independentisme, una amnistia als encausats pel 'procés' i garanties de compliment dels acords per a negociar sobre la investidura.

   En una conferncia des de Brusselles aquest dimarts, ha assegurat que aquestes condicions, que creu que ara no es donen, han de precedir a una negociació per a arribar a un "acord histric" amb l'objectiu de resoldre el conflicte a Catalunya que, al seu juí, es remunta a 1714.

   Si no s'accepten eixos requisits --ha sostingut-- "no tindria cap sentit" embarcar-se en una negociació d'investidura del candidat del PSOE i president del Govern en funcions, Pedro Sánchez.

   Així i tot, Puigdemont ha advertit que "solament un referndum acordat amb l'Estat espanyol podria substituir el mandat de el 1-O", i ha afegit que no existeixen impediments constitucionals per a celebrar-ho.

   "Espanya, com deia, té un dilema de resolució complexa. O repeteix eleccions, amb el risc que els equilibris polítics siguen tan frgils com ara, o pacta amb un partit que manté la legitimitat de el 1 d'octubre i que no ha renunciat ni renunciar a la unilateralitat", ha afirmat.

SOBRE LES CONDICIONS

   Quant al reconeixement de la legitimitat de l'independentisme, Puigdemont ha defs que no es pot negociar amb qui en una directiva d'intelligncia fixa als independentistes com a "segona amenaa més important després del terrorisme gihadista", davant el que ha demanat respecte pel seu moviment polític.

   La seua segona condició és el "abandó complet i efectiu de la via judicial contra l'independentisme", que creu que ha de materialitzar-se en una llei d'amnistia que cobrisca el 9-N de 2014, l'1-O i els disturbis durant les manifestacions contra la sentncia del Tribunal Suprem (TS).

   Aquesta amnistia --ha dit-- "ha de fer-se per a reparar una injustícia, no per a oblidar ni per a posar punt i final a res ni per a igualar a les víctimes d'aquestes injustícies a les seues victimarios".

   Puigdemont ha rebutjat així la possibilitat que eixa possible amnistia afecte als policies encausats per les crregues de el 1-O, alguna cosa que va demanar estudiar el negociador de Sumar, Jaume Asens.

   "També és responsabilitat del Govern en funcions, a través de la Fiscalia i l'advocacia de l'Estat", ha afegit l'eurodiputat.

"MECANISME DE MEDIACIÓ I VERIFICACIÓ"

   La tercera condició de Puigdemont és crear un "mecanisme de mediació i verificació que aporte les garanties de compliment i seguiment dels acords", alguna cosa que segons ell, no ofereixen ni PSOE ni PP.

   Aquest mecanisme és imprescindible --ha defs-- per a iniciar una negociació, perqu l'experincia els "impedeix tindre confiana en la paraula" d'aquests dos partits.

   En eixe sentit, ha afirmat que el "compliment de compromisos per avanat és una manera de verificar" que els acords es complixen, com va ocórrer amb el pacte perqu el catal siga oficial de la UE, per que no pot aplicar-se a processos de tramitació llarga.

   Finalment, ha situat com a quarta condició "fixar com a únics límits els definits pels acords i tractats internacionals que fan referncia als drets fonamentals" i les llibertats.

   L'exlíder de Junts ha mantingut que cap d'aquestes condicions és contrria a la Constitució ni als Tractats europeus: "Són condicions prvies que s'han de poder complir abans que s'esgote el termini legal per a evitar noves".

   "Solament depenen de la voluntat política", ha apuntat.

LES ALTRES QÜESTIONS "MATERIALS" PENDENTS

   Més enll d'aquestes condicions, Puigdemont ha afirmat que no li correspon establir un llistat concret d'exigncies, si bé ha convingut que existeix un "gran paquet de qüestions materials pendents" que cal resoldre a Catalunya.

   Entre elles ha enumerat el "dficit fiscal de 20.000 milions d'euros", el servici de trens, la sanitat, els salaris que es cobren a Catalunya, la falta de competncies per a atendre la immigració i l'accés a la vivenda.

   "No hi ha una recepta autonmica per a resoldre els problemes de Catalunya. El determinant és el reconeixement nacional de Catalunya, i per tant el seu dret a l'autodeterminació", ha afirmat.

   I ha afegit que el que impedeix la celebració d'un referndum d'independncia emparat en l'article 92 de la Constitució és la "falta de voluntat política". "Si es pot, es vol", ha postillat.

   Puigdemont ha afirmat que, si finalment s'obri una negociació, la seua "viabilitat i xit" van a dependre dels avanos que es pacten en les carpetes de l'autodeterminació i les millores per a Catalunya.

DEFN L'ESTRATGIA DE JUNTS

   L'expresident de la Generalitat també ha defs l'estratgia de Junts davant el conflicte durant els últims anys i, en particular, la seua decisió de no asseure's en la taula del dileg negociada per ERC en l'anterior legislatura i d'eixir del Govern.

   "Hem hagut de prendre decisions molt difícils i a voltes poc compreses. Per exemple, quedar-nos en l'exili. O no participar de la taula del dileg. O eixir del Govern de la Generalitat. O no votar els pressupostos i reformes del Codi Penal", ha exposat.

   També ha cridat a defendre l'encrrec que va rebre Junts en les urnes davant els independentistes que hui miren "amb recel i desconfiana", en un context de divisió interna i desmobilització, en les seues paraules.

   Durant el seu discurs, Puigdemont no ha fet distincions entre Sánchez i el candidat popular, Alberto Núñez Feijóo; de fet, ha sostingut que correspon a PSOE i PP moure's i aclarir si accepten les seues condicions.

   No obstant aix, i encara que no va tancar la porta a parlar amb Junts, el PP rebutja una amnistia pel 'procés' i ha sigut molt dur amb Junts i Puigdemont, al que aquest mateix dilluns va tornar a acusar de prfug de la justícia després de la seua reunió amb la vicepresidenta del Govern i líder de Sumar, Yolanda Díaz.