La RACV diu que el valencià "afona les seues arrels en la més profunda prehistòria valenciana"

   VALNCIA, 26 Sep. (EUROPA PRESS) -

   La Real Acadmia de Cultura Valenciana (RACV) assegura que "la Llengua Valenciana, sens dubte, afona les seues més profundes arrels en la més profunda prehistria valenciana".

   En un document titulat 'Origen de la llengua valenciana' que ha rems als mitjans i que subscriu l'acadmic secretari Jose Aparicio Pérez, se sosté que "les llengües no naixen de la nit al dia, ni per generació espontnia, concepte que utilitzen tots els que es dediquen a investigar l'origen, desenvolupament i evolució o creació de les espcies, tant del Regne Vegetal com del Regne Animal".

   "Els orígens de les llengües són prehistrics, tal com ens ha ensenyat el doctor Xaverio Ballester, autor del número 10 d'ELEA, obra que publiquem amb especial dedicació i obstinació. En aquest cas es troba la Llengua Valenciana que, sens dubte, afona les seues més profundes arrels en la més profunda prehistria valenciana", afirmen.

   Segons aquest escrit, redactat en castell, "entre les llengües que deriven del prehistric indoeuropeu, que segons alguns investigadors va arribar a l'occident mediterrani i europeu amb la cultura neolítica, no es troba ni la basca ni la ibrica, l'origen de la qual preindoeuropeo és inqüestionable, la qual cosa invalida tota possibilitat que el Neolític arribara a les nostres terres a cavall d'una invasió humana, confirmant, en tot cas, la simple aculturació per circulació de tecnologia i productes en totes direccions".

   "Els valencians --prossegueixen-- podem sentir-nos orgullosos de conéixer la nostra primera llengua escrita, la Llengua Ibrica, els textos de la qual més antics es remunten als segles V-IV a. de Crist. A diferncia de la Llengua Basca, coetnia, anepígrafa en els seus orígens, de la Ibrica tenim més de mil textos o trossos d'ells. Desgraciadament, encara que la podem transcriure amb ajuda de l'alfabet llatí per conéixer la major part de les seues equivalncies, la seua traducció encara no és possible; després de la seua transcripció els textos resultants són inintelligibles".

   L'autor del text apunta que és "evident que el llatí va influir decisivament en la substitució lingüística que va tindre lloc a partir del segle segon abans de nostra era en el territori ibric valenci, després de la conquesta romana i la nostra plena incorporació al nou ordre mediterrani que es va imposar a través de la primera globalització coneguda".

   "Per no és menys evident --prossegueix-- que la substitució no va ser total. I si aix es creia per simple intució, després de l'obra del Dr. Xaverio Ballester els arguments lingüístics que avalen aquesta creena, fonamentant-la, són ja inqüestionables".

COMUNITAT CIENTÍFICA "INDEPENDENT I NO CAPTIVA"

   "Durant molts anys, la major part dels valencians va creure fermament en la personalitat i identitat de la seua prpia llengua, l'Idioma Valenci, per, excepte aportacions rigoroses del Dr. Penyarroja, la resta no acabava de ser assumit per la Comunitat Científica independent i no captiva, tant l'externa com la interna. Ni que dir ha de la compromesa amb una altra llengua, una altra cultura i, fins i tot, una altra tnia, pretén ignorar qualsevol aportació, per rigorosa que siga i fonamentada que estiga", agrega.

   I conclou: "És per aix la singular batalla que des de quasi mig segle el Poble Valenci, des del carrer fonamentalment i des de les aules en menor mesura, vé lliurant en defensa de la seua Llengua i, fins i tot, de la seua Histria i Cultura. A la defecció interna, tant acadmica com a política, hem d'atribuir la major responsabilitat".