Rambleta riu de la hipocresia social amb 'La importància d'anomenar-se Ernesto' d'Oscar Wilde

    VALNCIA, 23 Abr. (EUROPA PRESS) -

    La Rambleta de Valncia posa en escena el prxim 4 de maig la divertida comdia d'Oscar Wilde, 'La importncia de cridar-se Ernesto', un dels retrats "més cids sobre la hipocresia social".

    L'espectacle arriba al centre cultiral dirigit per David Selvas i protagonitzat per Pablo Rivero, Silvia Marsó, Ferran Vilajosana, Paula Jornet, Gemma Brió, Albert Triola i Júlia Molins

   En paraules de Paco Nieva, 'La importncia d'anomenar-se Ernesto' és "un perfecte somni de teatre, una comdia despietada i excntrica, perfecta, bella i onírica com la vida d'una rosa en les estranyes parets d'un jardí vertical".

   I és que Oscar Wilde va escriure un dels retrats més cids i divertits que mai s'han fet sobre la hipocresia social. De forma premonitoria, ja que només tres mesos després d'haver estrenat aquesta comdia va ser acusat d'indecncia per la seua vida privada i condemnat a dos anys de presó, aquesta deliciosa obra mestra denúncia la hipocresia social a través d'embolics amorosos de dos joves britnics i les seues secretes dobles vides.

    L'escriptor, anticipant algunes de les principals avantguardes del segle XX, ja havia denunciat la hipocresia d'una societat cada vegada més conservadora i controladora sobre la intimitat dels seus ciutadans. La seua detenció i condemna van ser un colp dur del que mai es refaria, arrunant la seua gloriosa trajectria.

    El prxim 4 de maig, Rambleta pujar a les taules aquesta brillant i divertida comdia amb tota la stira independent i lliure d'Oscar Wilde, un clssic que no ha perdut l'aroma de modernitat.

    L'obra la dirigeix David Selvas, que compta amb un formidable repartiment compost per Pablo Rivero, Silvia Marsó, Ferran Vilajosana, Paula Jornet, Gemma Brió, Albert Triola i Júlia Molins. Wilde va escriure "una picada d'ullet perfecta plena de saviesa dramatúrgica i d'intelligncia vital", assenyala David Selvas.

LLIBERTAT

   Aconsegueix que la veritat explote en la cara dels espectadors, que se senten constantment interpellats. On estan els límits de cadascun de nosaltres? Per qu ens autocensurem? Com podem arribar a ser, amb plenitud, nosaltres mateixos? L'autor transita una gran quantitat de territoris per on es passegen els seus personatges: l'amor, el desig, els orígens, el compromís, la hipocresia, la identitat i, sobretot, la llibertat, la seua tan benvolguda llibertat, per a poder ser qui era, i que ho va portar a la presó.

    "Encara que potser coste veure-ho, ja que ens trobem davant d'una comdia lluminosa, també hi ha una forta pulsió de mort. Com tota obra d'art que ens ressona més de cent anys després de la seua creació, la qual cosa ens explica Wilde sobre com viure, est profundament lligat al fet que aix d'existir (que sapiem nosaltres) només passa una vegada i que la nostra estada en aquest món només té sentit si arribem a ser lliures", apunta el director en un comunicat.