Sánchez convoca generals el 28 d'abril per a aconseguir una nova majoria que supere el "bloqueig" de l'oposició

   MADRID, 15 (EUROPA PRESS)

   Tal com havia traslladat en els últims dies el seu entorn més pròxim, el president del Govern, Pedro Sánchez, ha anunciat aquest divendres la seua decisió d'avançar les eleccions generals a aquest pròxim 28 d'abril davant l'actitud de bloqueig de l'oposició, que ha tombat el seu projecte de Pressupostos per a 2019. I sense uns comptes propis, ha explicat, ell renuncia a seguir governant amb els comptes de Mariano Rajoy, que considera antisocials.

   "Diguen-me clàssic, però sense Pressupostos un no pot governar", ha assenyalat Sánchez justificant la seua decisió de "donar la veu als espanyols" per a decidir si donen "passos cap a arrere" o avancen cap a una Espanya "inclusiva" en la qual càpien tots davant del país que defenen, en la seua opinió, les tres dretes de PP, Ciutadans i Vox, on "només caben ells".

   El líder socialista s'ha mostrat confiat que la seua derrota parlamentària amb els Pressupostos es torne una "victòria social", encara que ha indicat que trien el que trien els espanyols, "serà sempre un gran encert".

AVANÇAR O TORNAR Al PASSAT

   Açò sí, Sánchez ha aprofitat la seua compareixença des del Palau de la Moncloa per a fixar qual serà, a la seua manera de veure, el debat central de la campanya: "parlar de si volem una Espanya constitucional que fa transformacions per a conquistar el seu futur o viu d'un temps passat que ho arribarà i que no va tindre per què ser millor".

   En aquests quasi 9 mesos en el Govern, Sánchez creu que l'Executiu que va conformar de "persones capaces, referents socials i internacionals" en els seus respectius àmbits ha demostrat el que vol fer en el país: consolidar el creixement econòmic de forma respectuosa amb el medi ambient i crear ocupació digna; reconstruir l'Estat de benestar per a redistribuir riquesa i reforçar les institucions democràtiques.

   Un temps en el qual, segons ell, el seu Executiu ha exercit la política de manera "noble, exemplar i neta", davant de l'actitud de bloqueig demostrada pel PP i Cs, als quals acusa de practicar un "filibusterisme parlamentari" per a bloquejar multitud d'iniciatives en el Parlament en una actitud obstruccionista a la qual s'han sumat els independentistes per a tombar els Pressupostos de Sánchez.

   Als sobiranistes, Sánchez els ha reptat al fet que li expliquen als aturats de més de 52 anys a Catalunya que pel seu "encabotament a negociar l'autodeterminació" de Catalunya se'n van a quedar sense recuperar el seu dret al subsidi d'atur o que els expliquen a les dones que cuiden dels seus familiars dependents que l'Estat no tornarà a pagar per elles les cotitzacions a la Seguretat Social per eixos treballs.

   Però el president ha centrat les seues crítiques a l'oposició que ha trobat en PP i Cs, als qui ha acusat d'anteposar sempre els seus interessos partidistes al de tots els espanyols. Sánchez s'ha mostrat a més sorprés que el partit 'taronja' pose un "cordó sanitari" entorn del líder socialista --Albert Rivera sol dir que no pactarà amb el 'sanchisme', per a excloure d'aquest cordó a alguns barons socialistes-- però no se'l posa a l'"extrema dreta" de Vox.

REBUTJA PARLAR DE PACTES POSTELECTORALS

   Sánchez ha evitat avançar amb quins partits estaria disposat a pactar després de les eleccions i amb quals no. "Per què no deixem que parlen primer els espanyols?", ha dit per a esquivar la pregunta. Sánchez ha demanat que no es reste "legitimitat" a les majories parlamentàries perquè eixe tipus de comentaris, que ell ha escoltat aquesta legislatura quan li han cridat president colpista o il·legítim, són "molt perillosos".

   S'ha queixat en particular que les dretes li acusen d'humiliar-se davant l'independentisme, quan ell ha demostrat el seu compromís amb la defensa de la Constitució i ha estat al costat del president Rajoy quan va caldre aplicar per primera vegada l'article 155 de la Constitució a Catalunya.

   Quan les tres dretes es manifesten en Colón, argumenta Sánchez sobre la concentració del diumenge passat, no ho fan en defensa d'Espanya ni de la Constitució, sinó "per a tirar Sánchez".

REIVINDICA LA SEUA GESTIÓ A CATALUNYA

   Davant les crítiques de l'oposició, però també en el si del seu propi partit, el president ha reivindicat la gestió que ha fet de la crisi a Catalunya, on ha agafat "el bou per les banyes" davant de la inacció de l'Executiu anterior de Rajoy, amb el qual es van celebrar dos referèndums d'autodeterminació i va tindre lloc una declaració d'independència.

   Sánchez ha assegurat que ell, en relació amb Catalunya, sempre defendrà "el diàleg dins de la Constitució", però ha advertit que fora de la Carta Magna i la legalitat no cap "res", una cosa que saben els independentistes però també PP i Cs, malgrat que en ocasions propicien debats "absurds per infantils", infonent sospites de pactes ocults entre Sánchez i el soberanisme.

   Així, Sánchez s'ha preguntat si també hi ha hagut "pactes ocults" entre PP, Cs i els independentistes per haver votat junts a favor de tombar els Pressupostos.

   Preguntat per la coincidència del juí al 'procés' amb la campanya electoral i la convocatòria dels comicis, Sánchez ha considerat "important reivindicar" que en un Estat de Dret com és Espanya "la justícia va d'una banda" i la política, que "necessita eixir del bloqueig", per la seua.

   No obstant açò, i malgrat el bloqueig que ha patit l'acció del seu Govern, Sánchez ha tret pit que en aquests 9 mesos l'Executiu ha sigut capaç d'aprovar 13 lleis i 25 reials decrets, cap dels quals, ha dit, "va en contra de la majoria social del país".

   Una activitat i producció legislativa que ha contraposat amb l'última etapa del Govern de Rajoy, sustentat per un partit, el PP, que estava "més pendent de defendre's davant els tribunals" que de defendre els interessos dels espanyols, les urgències socials dels quals no atenia, ha denunciat Sánchez.

   El president ha enumerat algunes de les mesures que el seu Govern ha aconseguit traure endavant, com la pujada del Salari Mínim Interprofessional a 900 euros, la derogació de l'impost al sol, la recuperació de la sanitat universal i del poder adquisitiu de les pensions, l'augment de les beques, o les mesures del Pacte d'Estat contra la violència de gènere, entre d'altres.