Sara García, candidata a astronauta de la ESA: "No ens podem perdre la mitat del talent del planeta"

   VALNCIA, 21 Jun. (EUROPA PRESS) -

   La biloga molecular i candidata a astronauta de l'Agncia Espacial Europea (AQUEST) Sara García ha assegurat que, malgrat que les coses estan canviant respecte a la igualtat de gnere en la tecnologia i la investigació científica, es requerix de temps perqu els canvis "poden calar" i no siga una cosa "efímera".

    "No ens podem perdre que all que la mitat de la població, all que la mitat del talent del planeta ha d'aportar", ha asseverat, i ha instat a animar a les xiquetes i als xiquets al fet que no es posen barreres. A més, considera important el com educar a les següents generacions perqu "tinguen claríssim que la tecnologia no és cosa d'homes" i que poden "perseguir all que els motive".

   Així ho ha exposat la candidata a astronauta en un dileg en el marc de la jornada Ewoman, que se celebra a Las Naves de Valncia, junt amb la ministra de Cincia, Innovació i Universitats, Diana Morant.

   Durant la seua intervenció, la biloga ha defensat que la igualtat "ha arribat per a quedar-se", encara que és necessari "arribar a la igualtat real". "I note dos actituds: no tenir exemples (de dones referents en cincia i tecnologia) o considerar-se igual de capa que qualsevol persona".

   "Quan veuen que hi ha exemples en la seua vida quotidiana que triomfen, que són felices, que aporten a la societat, que donen la seua perspectiva, elles es poden veure reflectides i sentir-se capaces", ha reivindicat, i ha posat l'accent que les xiquetes han de "perseguir all que els motive". "I cometre errors no significa que no siguen capaos", ha recalcat.

   Si escau, la candidata a astronauta ha explicat que la curiositat és el que li mou dia a dia en tot el que fa: "Sempre vaig ser una xiqueta molt inquieta, que volia saber de tot, que no volia posar-se límits, que volia ser lliure, lliure a més de provar tot tipus de coses, de no haver d'encasellar-se en alguna cosa. Molta gent diu aix també pel monyo cridaner, per és una altra forma per a mi d'expressió, de creació. Provar el que m'agrada, que ningú em diga fins a on puc o no puc anar. Que ningú em pose estes barreres, i sent jo la primera".

    També ha reconegut el suport de la seua família per a no posar-se "límits" i desenvolupar la seua curiositat, així com la sort de créixer en un país on se li ha perms". "Si no haguera sigut per les ajudes públiques, jo no hauria pogut estudiar", ha recalcat, ja que va ser la primera de la seua família a anar a la universitat.

"FER DEL MÓN UN LLOC MILLOR"

   "Em vaig dedicar a la investigació perqu jo volia avanar en el coneixement, volia aprendre i volia que aix servira per a fer del món un lloc millor", ha explicat, la qual cosa veu com una manera de "retornar a la societat" tot el que ha invertit en ella per a créixer com a professional en el camp de la investigació oncolgica.

   Per la seua banda, la ministra de Cincia ha cridat al fet que les dones puguen accedir en igualtat de condicions als treballs "més dignificantes": "A les xiquetes cal donar-los i alimentar-los d'autoestima i que spien que este país va a lluitar perqu on vulguen arribar no hi haja cap sostre de cristall que li'l puguen impedir. Perqu para aix estem nosaltres com a país, per a trencar-los".