Un segur pagarà més d'un milió a una xiqueta amb seqüeles neurològiques per infecció hospitalària poc després de nàixer

   VALNCIA, 1 Feb. (EUROPA PRESS) -

   La Secció Sisena de l'Audincia de Valencia ha condemnat a una asseguradora a indemnitzar a una xiqueta amb 1.076.330 euros, més els interessos legals, per les greus seqüeles neurolgiques patides arran d'una infecció hospitalria contreta poc després de nixer en un hospital privat de Valncia a l'agost del 2014.

   D'aquesta forma, la sala dóna la raó a la família, representada pels advocats Javier Bruna i Carlos Sardinero, dels Servicis Jurídics de l'Associació 'El Defensor del Pacient', i estima parcialment el recurs presentat per la mare enfront de la decisió del Jutjat de Primera Instncia número 27, que va desestimar la demanda. En un altre procediment que es va desenvolupar en la via penal, es va absoldre al ginecleg que va atendre el part en determinar que la seua actuació no va ser constitutiva de delicte.

   La sentncia ja és ferma, segons ha informat l'entitat en un comunicat. La mare, de 31 anys i en la seua segona gestació, va ingressar a l'Hospital 9 d'Octubre de Valncia, centre al pertanyent al quadre de SeguroCaixa Adelas, asseguradora dels pares. Després d'una cesria va nixer la menor, a les 34+4 setmanes, sense que es reflectira que va tindre infecció al naixement ni en el període neonatal immediat. Els cultius inicials van ser negatius i no existien alteracions en l'analítica.

   Va ser tractada amb antibitics profilctics i intubada després del naixement (ampicillina i gentamicina). Així mateix, l'exploració neurolgica era normal, concorde a la seua edat gestacional, i es van realitzar dos ecografias que no van mostrar alteracions.

   La seua evolució durant les primers 36 hores de vida va ser molt bona per, a les 42 hores de nixer, mentre estava ingressada en Neonatología, va desenvolupar una infecció per un germen d'origen hospitalari (spsia nosocomial) "molt agressiu", que va produir una greu inestabilitat hemodinmica (xoc) i alteracions de la coagulació que van produir nombrosos focus hemorrgics cerebrals.

   L'origen d'aquesta spsia va ser un germen intrahospitalari que pot ser transms a través de les mans i objectes insuficientment llavats i/o desinfectats (Enterobacter cloacae complex).

   Com a conseqüncia de la spsia, es van produir greus lesions neurolgiques amb encefalomalacia, porencefalia (quists en el teixit cerebral), retard en el desenvolupament, ceguera i epilpsia, per la qual cosa est reconeguda amb una gran invalidesa.

   La sentncia de l'Audincia corregeix la decisió de Primera Instncia en considerar que la xiqueta "va nixer bé, no existia la infecció en el moment del naixement, i que no podia existir un germen previ, o en nixer que no donava signes, ni aparents, ni en els cultius, i es va repetir l'analítica a les 36 hores, i tampoc apareixia. Eren anlisis seriades per aquest motiu concloga la que fins a eixe moment no apareixia infecció hospitalria".

MANIOBRES D'INTUBACIÓ POSTERIORS

   I que de les anlisis i cultius realitzats descarten l'existncia d'infecció "vertical", per la qual cosa, per tant, en principi la nascuda estava ben la infecció va ser posterior. En concret apunta que existeixen moltes dades, i la constncia per dades objectives (cultius negatius), que es va haver de produir en les maniobres de canalització o d'entubació posterior.

   Per a l'associació, el "rellevant" de la sentncia és que recorda recent doctrina del Tribunal Suprem en advertir que en aquests supsits "s'inverteix la crrega de la prova i és al centre hospitalari al que, en tot cas, li correspon justificar la culpa exclusiva de la víctima o l'esdeveniment imprevisible o inevitable", alhora que adverteix que quan es produeix una infecció d'origen hospitalari "estem davant un risc que es pot previndre i reduir, doncs l'experincia demostra que la instauració i escrupolosa observana de protocols preventius rebaixa considerablement les infeccions d'aquesta etiologia, la qual cosa qüestiona la seua inevitabilitat com a criteri absolut".

   La resolució sosté que el fet de l'asseguradora pretenga excloure per complet la seua responsabilitat en aplicació de les clusules limitadores del risc, "resulta clarament abusiu i desproporcionat quan exoneraria sempre i en qualsevol supsit a la demandeu davant qualsevol reclamació del tipus que fora per defectuosa atenció o per qualsevol supsit imaginable, i sobretot a la posuble exigncia de reclamació per responsabilitat prpia, al marge de l'existenca o no d'una rona praxi o del risc d'infeccions intrahospitalries que en aquest cas s'han concretat.

   Des de l'Associació 'El Defensor del Pacient' destaquen que aquests fets "posen en evidncia la necessitat que no solament existisquen protocols d'aspsia als Hospitals, sinó que a més de que existisquen, que es complisquen rigorosament, ja que, en cas contrari, es produeixen fets com el present, amb les greus seqüeles que han originat a la menor d'edat per a tota la seua vida".