VALNCIA 18 Nov. (EUROPA PRESS) -
Del sodi, potassi, hidrogen o níquel als tons, semitons, acords i corxeres. Luis Nuño, catedrtic de la Universitat Politcnica de Valncia (UPV), ha fet un pas més en la fusió de dos de les seues grans passions: les matemtiques i la música creant una nova Taula peridica dels elements musicals.
Si fa uns anys sorprenia amb els seus bacs musicals --una ferramenta que permet aprendre música d'una forma més senzilla- ara el seu referent és Mendeléyev, ara, l'expert, després d'una mica més d'un any d'investigació, Nuño ha desenvolupat una nova Taula peridica musical, especialment útil per als estudiosos d'aquesta disciplina artística i també per a compositors. El seu treball ha sigut publicat en el 'Journal of Mathematics and Music'.
"Aquesta taula peridica facilita l'anlisi d'obres musicals, sobretot post-tonals, encara que també d'altres estils, ja que permet visualitzar quines regions de la taula s'utilitzen i quins tipus de moviments o trajectries se segueixen. Així mateix, serveix per a dissenyar l'estructura d'una composició basant-se en criteris de similitud i contrast entre les classes emprades", explica Luis Nuño, investigador també de l'Institut de Tecnologies de la Informació i Comunicacions (ÍTACA) de la Politcnica.
La taula de Nuño guarda diferents similituds amb la taula peridica dels elements químics: "El nombre de columnes és el mateix, com també ho és el de files, ja que en la taula peridica hi ha set períodes i dos files més per als lantnids i els actínids", apunta.
4.096 COMBINACIONS
La base del treball és la descripció de totes les possibles combinacions que es poden fer amb 12 notes: un total de 4.096 combinacions, redudes mitjanant "transposició" i "inversió", i considerant des de grups de 0 notes fins a grups de 12 notes.
Nuño assenyala que en la seua Taula peridica "cada període correspon a un cert nombre de notes, on el primer element o classe és el que té les seues notes el més juntes possible (en seqüncia cromtica) i l'últim el que les té el més separades possible. En la taula s'inclouen, a més, diversos símbols que indiquen certes propietats de simetria, alhora que es mostren clarament les classes complementries i les que guarden l'anomenada 'relació Z'", explica Luis Nuño.
Sobre la seua utilitat per a analitzar peces musicals i fins i tot per a crear diferents estructures compositives, el catedrtic de la UPV assenyala que cada estil musical (clssic, contemporani, flamenc, Pop, Jazz, etc.) se centra en una part de la taula. A més, la mateixa facilita establir relacions matemtiques en les composicions, relatives a la teoria de conjunts, tals com unió, intersecció, inclusió, etc.