El Suprem va frenar la 'llei de nets' per a la "transparència" d'eleccions davant de la "magnitud" de l'augment del cens

   MADRID, 10 Sep. (EUROPA PRESS) -

   El Tribunal Suprem ha paralitzat cautelarment el vot per a les persones ja inscrites en el Cens Electoral de Residents Absents (CERA) que van aconseguir la nacionalitat a través de la denominada 'llei de nets' i les noves inscripcions, per a preservar "la transparència del procés electoral i la confiança de la ciutadania en els seus resultats", davant de la "magnitud" de l'augment del cens.

   Així ho ha argumentat en dos interlocutòries, arreplegats per Europa Press, després de donar conèixer esta setmana la seua decisió de frenar els efectes electorals de la 'llei de nets', una disposició de la Llei de Memòria Democràtica que concedix la nacionalitat a descendents d'exiliats, després de recursos de Iustitia Europa i Vox.

   El Suprem argumenta que el "increment extraordinari en el nombre d'electors inscrits en el CERA", que a més està "en constant augment", pot "afectar a la transparència del procés electoral i a la confiança de la ciutadania en els seus resultats".

   I assenyala que este cens té 408.262 inscrits més, a 1 de juliol del 2026, que en el cens corresponent per a les eleccions generals del 2023: 2.736.522 electors enfront de 2.328.260.

   El Suprem considera que "tal creixement genera un perill fundat, real i seriós de poder afectar greument a l'objectivitat i transparència del procés electoral, causant llavors un dany irreversible".

   Per tant, a fi d'evitar "una circumstància fundada d'incertesa sobre el resultat electoral", la Sala contenciosa administrativa va estimar la petició de mesures cautelars, que tindran un caràcter temporal i supeditat a la sentència de l'alt tribunal, explica.

   El Suprem assevera que "l'afectació del dret de participació" de les persones que hagen adquirit la nacionalitat per la 'llei de nets', "no resulta desproporcionat en relació amb els interessos generals que es tracta de preservar".

    "La transparència i objectivitat del procés electoral, així com la vigència del principi d'igualtat, constituïxen els pilars essencials sobre els quals s'assenta el principi de participació ciutadana en els assumptes públics, dins de l'Estat democràtic i de Dret que és Espanya", apunta.

   Al contrari, abunda, "transcienden a aspectes molt més rellevants i decisius per al nostre Estat de Dret i per al dret del poble espanyol a decidir el seu futur".

   "La veracitat, objectivitat i transparència del procés d'elecció dels representants en els diferents processos electorals, ha de regir i estar present en totes les seues fases, des de l'elaboració i actualització del cens electoral, amb l'exacta i correcta relació de ciutadans amb dret de sufragi que puguen participar en cada circumscripció electoral, fins al resultat final del procés i l'elecció dels representants", al·ludix l'alt tribunal.